Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid

En incorporar-se al món laboral, les dones han accedit en una proporció menor a les ocupacions manuals. A més, dins aquest grup, la presència femenina continua sent particularment baixa en sectors tradicionalment masculins com ara la mineria, la indústria, la construcció o el manteniment d’instal·lacions.
Punts clau
  • 1
       A Europa, gairebé dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals (el 64,6%) són homes.
  • 2
       La segregació per gènere no es redueix als països on la formació professional està més estesa. De fet, la formació professional no ha estat capaç d’integrar les dones en feines típicament masculines; en canvi, sí que ho ha aconseguit l’educació terciària amb disciplines com ara la medicina, el dret o l’arquitectura, en les quals actualment hi ha més equilibri de gènere.
  • 3
       La segregació per gènere en el mercat laboral està molt relacionada amb factors individuals com són el nivell educatiu i l’ocupació dels pares, i, per tant, s’origina en les aspiracions que es formen en la infància i l’adolescència.
La masculinització de les ocupacions manuals
La masculinització de les ocupacions manuals

A Europa, la presència d’homes i dones en ocupacions directives i professionals està molt equilibrada. No obstant això, les dones han accedit en una proporció més gran a llocs administratius, comercials i del sector de serveis, i amb menys intensitat a les feines manuals.

Els fills i filles de pares i mares amb feines manuals tenen més probabilitat d’acabar fent aquesta mena de feines. En canvi, les filles de mares que tenien feines prestigioses són menys propenses a treballar en ocupacions manuals que no pas les altres, però un cop hi accedeixen, és més probable que trenquin amb els estereotips de gènere i ocupin llocs tradicionalment destinats als homes i que solen tenir millors condicions laborals.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Inclusió social

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.