La vulnerabilitat social, com afecta la salut infantil?

Isabel Iguacel Azorín i Luis Alberto Moreno Aznar, grup GENUD de la Universitat de Saragossa

La salut dels infants no només està correlacionada amb l’educació, la professió i els ingressos dels pares, com ja sabíem, sinó que també té relació amb altres factors socioeconòmics: l’estructura de la família, l’origen geogràfic dels progenitors, la situació d’ocupació o desocupació i la quantitat i la qualitat de les xarxes socials familiars. Els nens que creixen a les famílies més vulnerables tenen més probabilitats de tenir menys salut física i mental.
Punts clau
  • 1
       Un dels condicionants més importants de la salut són els hàbits de vida i, en particular, els patrons d’alimentació. Tant els uns com els altres tenen molt a veure amb les desigualtats econòmiques.
  • 2
       Una xarxa social de suport escassa és la variable més rellevant pel que fa als problemes psicosocials dels fills, sobretot si l’aïllament social dels pares persisteix en el temps. Té relació amb problemes de dieta, exercici, sedentarisme o sobrepès.
  • 3
       Una acumulació de vulnerabilitats socials augmenta el risc d’estils de vida poc saludables. Els infants de 6 anys que creixen en llars amb més de tres factors socioeconòmics en contra (anomenats també vulnerabilitats) mostren una taxa de sobrepès i obesitat que multiplica per més de 2 la mitjana dels altres nens.
  • 4
       Per als nens nascuts a Espanya, les dades mostren que els d’ètnia gitana i els fills de pares llatinoamericans tenen, respectivament, 4 i 3 vegades més probabilitats de tenir sobrepès o obesitat a 6 anys que no pas els fills de pares espanyols no gitanos.
  • 5
       Els nens fills de pares d’origen immigrant o que no tenen feina passen més temps davant d’una pantalla i participen menys en activitats esportives que els altres nens.
Relació entre vulnerabilitats socials i dieta no saludable

Independentment dels indicadors socioeconòmics clàssics (la professió dels pares, el nivell educatiu i el d’ingressos), també hi ha diferències de salut associades a altres vulnerabilitats socials. El 65,1% dels nens amb pares que deien tenir una xarxa social escassa seguien un patró alimentari no saludable, enfront del 38,7% de menors amb pares que tenien una xarxa social àmplia. El 57,4% dels fills de pares desocupats també seguien aquest patró, enfront del 46% dels fills de pares ocupats.

El gradient de salut

• La salut d’una persona i la seva situació socioeconòmica estan correlacionades. En concret, com millor és la situació socioeconòmica, més bona és la salut, i a la inversa. Es tracta d’una correlació comuna a tots els països, independentment del nivell mitjà de renda. És el que anomenem el gradient socioeconòmic de la salut, i afecta tota la població i tot l’espectre socioeconòmic. I els infants, naturalment, no se n’escapen.

• Per resoldre les desigualtats de salut, el primer pas és saber quines són les causes del gradient socioeconòmic. En aquest sentit, les intervencions adreçades a reduir les desigualtats en la salut dels nens han de tenir en compte la diversitat ètnica, social i econòmica de les famílies.

Classificació

Autors

Isabel Iguacel Azorín i Luis Alberto Moreno Aznar , grup GENUD de la Universitat de Saragossa

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Baròmetre

Percentatge d'infants més petits de 6 anys en risc de pobresa

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Infodada

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Hi ha grans diferències en les taxes de desocupació en funció de l’edat i la nacionalitat. Gairebé la meitat dels espanyols menors de 25 anys estaven a l’atur l’any 2016.

Ressenya

Perspectives sobre la participació cultural a Europa

Aquest llibre, ressenyat per a l’Observatori Social de ”la Caixa”, pretén mesurar la participació en les activitats culturals en l’àmbit europeu, i també promoure activitats d’aquesta mena per contribuir a la inclusió social i la ciutadania activa.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.