Vés enrere

2016_Reseña Arribar als pobles quedar s hi o anar se n

Arribar als pobles, quedar-s’hi o anar-se’n

Dones i immigració estrangera en la reproducció de les economies agràries i de les societats rurals

Montserrat Soronellas Masdeu, Universitat Rovira i Virgili

K. Wiest (ed.) (2016): Women and migration in rural Europe, Houndmills (Basingstoke, Hampshire) i Nova York: Palgrave Macmillan

A. Corrado, C. de Castro y D. Perrotta (eds.) (2017): Migration and agriculture: mobility and change in the Mediterranean area, Abingdon (Oxfordshire) i NovaYork: Routledge

La globalització econòmica i els processos d’urbanització de les formes de vida han impactat sobre les economies agràries i les comunitats rurals de tot el món. Les cultures precapitalistes vigents a les societats agràries fins a la meitat del segle XX han estat transformades per un sistema econòmic que ha situat la indústria i les ciutats en el centre de l’activitat econòmica i ha relegat l’agricultura i les zones rurals a una posició marginal. Les societats s’han anat incorporant a la lògica del capitalisme industrial i postindustrial en diferents moments dels segles XX i XXI, i la conseqüència més immediata n’ha estat l’activació de les mobilitats humanes. Es tracta de processos àmpliament estudiats per les ciències socials i l’economia política: la implantació del sistema capitalista exigeix la integració dels mercats de capitals, de treballadors i de mercaderies. Avui ens hi referim, més eufemísticament, amb l’expressió de les cadenes globals que connecten i fan circular recursos financers, treballadors i productes per tot el món.

Les realitats migratòries de les ruralitats diverses del món desenvolupat han quedat sovint fora de la mirada del científic, una mancança que en els darrers anys es comença a compensar. És el cas de dos llibres de publicació molt recent que aborden les migracions a les àrees rurals i agràries d’Europa i el Mediterrani, des de dues perspectives diferents i complementàries. El primer, editat per Alessandra Corrado, Carlos de Castro i Domenico Perrotta, Migration and agriculture. Mobility and change in the Mediterranean area, analitza les transformacions del sistema agroalimentari a la Mediterrània. Conté dinou aportacions, basades en recerques locals, que interpreten la immigració de treballadors estrangers com una peça clau del procés d’adaptació de les explotacions agràries de l’àrea mediterrània a les condicions econòmiques dels mercats agroalimentaris globals. El segon llibre, a cura de Karin West i des de la doble perspectiva dels estudis rurals i de gènere, Women and migration in rural Europe. Labour, markets, representations and policies, compila dotze aportacions que presenten les zones rurals europees com a espais d’emigració, especialment de dones joves que, des de circumstàncies personals i locals diverses, prenen la decisió migratòria de quedar-s’hi o anar-se’n.

Totes dues publicacions ens acosten a les mobilitats provocades per l’economia globalitzada, que incideixen en la societat rural i agrària des dels dos vessants del fenomen migratori: la fugida de les dones de les zones rurals europees a causa de la manca d’oportunitats vitals, i l’arribada de treballadors estrangers que troben feina en un sector agrari mediterrani que s’aprofita de la seva vulnerabilitat. Les condicions estructurals que imposa el sistema de mercat i que impulsen a la mobilitat són les mateixes a tot el món; només l’estudi de les realitats locals –a les quals ens acosten de manera esplèndida tots dos llibres– ens permet de copsar la complexitat de la combinació d’estructures i de sistemes de representació social amb què hem d’afrontar la recerca tant de les ruralitats com de les mobilitats del món actual.

El fenomen migratori té dos vessants: la fugida de les dones de les zones rurals europees a causa de la manca d’oportunitats vitals, i l’arribada de treballadors estrangers que troben feina en un sector agrari mediterrani que s’aprofita de la seva vulnerabilitat

El llibre de Corrado i altres parteix de l’argument que els canvis en el sistema de producció, distribució i consum d’aliments estan estretament lligats a les mobilitats internes i transnacionals. Les polítiques neoliberals i els mercats globalitzats han empobrit els camperols de tot el món i els han fet emigrar per esdevenir treballadors eventuals de petits i mitjans pagesos, que els exploten per resistir les condicions imposades pel mateix sistema que ha provocat l’emigració dels treballadors estrangers. Segons els autors, en la fase actual del que anomenen «règim agroalimentari», les cadenes globals de supermercats exerceixen un control absolut sobre el circuit de producció, distribució i consum d’aliments. Els petits productors agraris, molt presents al sud d’Europa, resolen la rendibilitat de les explotacions reduint els costos de mà d’obra i donant feina als treballadors migrants. Les collites destinades a l’exportació i produïdes a diferents territoris de la Mediterrània –la maduixa de Huelva i del Peloponès, els cítrics de València i de Calàbria, els tomàquets del nord i del sud d’Itàlia, els vins de Bordeus, els formatges de la vall del Po o les hortalisses de Múrcia i Almeria– són treballades pels immigrants marroquins, panjabis, equatorians, algerians, polonesos o romanesos, que conformen la força de treball que fa possible els cicles de producció i transformació dels aliments.

L’arribada dels treballadors migrants a les zones rurals torna a posar en evidència les desigualtats socials, sobretot en el cas de les dones, perquè accedeixen a un mercat de treball desprestigiat, dur i mal remunerat que ha estat abandonat pels segments de població local més febles: dones i assalariats. El llibre compilat per Wiest ens recorda que les dones van ser de les primeres a abandonar les zones rurals, i que encara se’n van perquè hi troben poques oportunitats laborals i de promoció social, i perquè els models patriarcals que les subordinen als homes encara hi són vigents. Al mateix temps, els immigrants estrangers arriben a aquestes àrees rurals, particularment allà on hi ha activitats agràries productivistes que els poden oferir feina. Al seu torn, les zones desagraritzades o econòmicament desafavorides, o les més allunyades, continuen patint problemes de despoblament i masculinització a causa de l’emigració de la població local, en especial de les dones.

Les zones rurals més riques i diverses atreuen la població immigrada estrangera i afavoreixen la permanència de les dones als pobles, però la nacionalitat, el gènere i els drets de ciutadania continuen segmentant les comunitats rurals

Les àrees rurals europees necessiten fixar la seva població i atreure nous pobladors. Tant Corrado et al. com Wiest dediquen la seva atenció a l’anàlisi de l’impacte de les polítiques públiques en els fluxos migratoris a les zones rurals: les polítiques migratòries, les polítiques de desenvolupament rural i les d’igualtat. Pel que fa a les polítiques d’estrangeria, les recerques locals fetes a l’àrea mediterrània, una zona extremadament sensible al pas de persones migrants i refugiades, posen en evidència que les polítiques migratòries dels estats europeus estan al servei de les necessitats dels seus mercats de treball. Els sistemes d’intermediació laboral i de contractació en origen ho exemplifiquen, però també les polítiques adreçades a dificultar l’accés a la ciutadania plena, ja que aquestes barreres perpetuen la vulnerabilitat dels treballadors estrangers. Els migrants són la baula més feble i per això sovint no tenen cap més remei que entrar en un mercat de treball segmentat des del punt de vista ètnic, de gènere i de drets de ciutadania. En paraules de Gadea, Pedreño i De Castro, autors d’un dels capítols del llibre de Corrado, es tracta de conformar un exèrcit de reserva de treballadors ociosos i dòcils que estiguin sempre disponibles.

Les polítiques d’estrangeria contribueixen a l’existència d’un mercat laboral agrari segmentat i, per tant, a l’arribada de població estrangera a les zones rurals per ocupar-se en l’agricultura. ¿Com contribueixen les polítiques de desenvolupament rural i les polítiques d’igualtat a la regulació migratòria de la ruralitat? Totes dues polítiques han estat desplegades per la Política Agrícola Comuna de la Unió Europea a les àrees rurals desafavorides, que són les que no han desenvolupat agricultures intensives com les que descriuen els autors del llibre de Corrado.

En aquests entorns més desafavorits –argumenten els autors del llibre editat per Wiest–, les polítiques de desenvolupament no han pogut frenar les pèrdues de població de les zones rurals a Europa. ¿Per què les dones continuen abandonant els pobles? Per interpretar les decisions migratòries de les dones, els autors prenen en consideració tant els contextos polítics i estructurals (polítiques públiques, mercats de treball...) en què es desenvolupen les vides de les dones, com els sistemes de representació que construeixen els imaginaris culturals sobre la ruralitat i les relacions de poder que s’estableixen entre les masculinitats i les feminitats rurals. La conclusió més important és que les polítiques d’igualtat han de tenir una forta presència a les àrees rurals per transformar els models culturals de desigualtat de gènere que encara avui subordinen les dones i impedeixen que visquin les seves vides en condicions d’igualtat d’oportunitats respecte als homes. Els investigadors alerten que, malgrat el discurs emancipatori, fins i tot les dones amb estudis superiors reprodueixen els rols de gènere i les idees de submissió i sacrifici.

Els autors estan d’acord que cal continuar aprofundint en les polítiques públiques d’igualtat, com a veritables polítiques de desenvolupament de les zones rurals, i fan propostes per reorientar-les: garantir el transport per igualar les condicions de mobilitat d’homes i dones, descentralitzar l’educació superior, crear infraestructures d’atenció a la població dependent per alliberar les dones de les tasques de cura, i invertir en el desenvolupament de serveis a fi de millorar l’ocupabilitat de les dones i estimular-ne l’emprenedoria. 

Cal aprofundir i reorientar les polítiques públiques d’igualtat com a veritables polítiques de desenvolupament de les zones rurals

Hauria estat interessant que les aportacions de Wiest afrontessin també l’estudi de la situació de les dones estrangeres que han arribat als pobles i que tenen encara menys oportunitats perquè acumulen més factors de discriminació (dones rurals, immigrades i ocupades en feines precaritzades). El llibre d’Alessandra Corrado i altres sí que aborda la situació de desigualtat que pateixen les dones immigrants, sovint contractades en origen, que treballen al camp i en el sector agroindustrial dels països mediterranis. Són dones rurals afectades per les polítiques d’estrangeria i que difícilment es veuen afavorides per les iniciatives que impulsen la igualtat de gènere.

Les zones rurals més riques i diverses atreuen la població immigrada estrangera i afavoreixen la permanència de les dones als pobles, però la nacionalitat, el gènere i els drets de ciutadania continuen segmentant les comunitats rurals. Les zones rurals són atractives perquè ofereixen qualitat de vida, però ho han de ser també les condicions laborals i els recursos i serveis que ofereixen a la població resident. Les dones s’hi quedaran i els immigrants estrangers s’hi sentiran atrets més enllà de la necessitat, només si hi troben condicions laborals dignes i si hi poden accedir en igualtat d’oportunitats. 


 

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.