Amb feina, però pobres

Evolució dels treballadors pobres a Espanya

Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

La reducció dels salaris a Espanya entre el 2010 i el 2014 va afectar, sobretot, els treballadors amb els sous més baixos. En general, la caiguda acumulada va fer que el salari medià el 2017 fos un 8,6% més baix que el corresponent al 2009. A més a més, factors com ara el gènere, l’edat o el nivell educatiu incideixen decididament en els nivells i l’evolució dels salaris.
Punts clau
  • 1
       Els treballadors amb sous més baixos són els que han experimentat una davallada més gran d’ingressos. Entre el 2010 i el 2014, el salari medià va minvar un 5,2%, mentre que el salari del 25% de treballadors amb sous més baixos va caure un 7,5%.
  • 2
       La lleugera recuperació salarial del 2016-2018 no ha compensat les pèrdues anteriors. En especial, el 25% de treballadors amb sous més baixos se situen 6,2 punts percentuals per sota del nivell salarial que tenien fa una dècada.
  • 3
       La «pobresa laboral» concerneix més els joves, les persones amb nivells baixos de qualificació i les dones, que són, també, els col•lectius més perjudicats per la inestabilitat laboral (temporalitat i precarietat).
Han recuperat els treballadors el nivell salarial anterior a la crisi? Evolució dels salaris a partir del 2007 (base = 100): mediana, primer quartil i tercer quartil
Han recuperat els treballadors el nivell salarial anterior a la crisi? Evolució dels salaris a partir del 2007 (base = 100): mediana, primer quartil i tercer quartil
Dones i joves, els més afectats

Hi observem que el salari de les dones se situa entorn del 80-85% del dels homes en tots els nivells salarials, la qual cosa reflecteix la fractura salarial per gènere. Més del 15% de treballadores són pobres el 2018, mentre que els homes voregen el 10%.

La proporció de treballadors pobres menors de 30 anys és un 10% més alta que en el cas dels treballadors adults (30-59 anys). Entre els 35 i els 59 anys hi ha una gran estabilitat al llarg dels anys: el percentatge de treballadors pobres se situa sempre entorn del 10%, amb màximes pròximes al 15%, molt lluny del 28% a què van arribar el 2014 els treballadors entre 25 i 29 anys.

Classificació

Autora

Begoña Cueto , Universitat d'Oviedo

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.