Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

La disposició dels treballadors –tant si tenen feina com si en cerquen– a abandonar el lloc o la regió on viuen depèn en gran manera del grau de satisfacció amb la vida que hi porten i amb la relació que hi tenen, com també de les oportunitats que perceben en relació amb la feina i l’habitatge, tant al lloc on viuen actualment com en les possibles destinacions alternatives.
Punts clau
  • 1
       Quatre de cada deu treballadors a Espanya –tant si ja tenen feina com si en cerquen– estarien disposats a anar a viure a una altra banda. D’aquest grup, prop de la meitat tenen plans concrets per canviar de lloc de residència en el termini d’un any.
  • 2
       La disposició a la mobilitat és més alta entre els joves, els homes, els que encara no han format una família, els que han nascut a l’estranger i els que tenen una situació laboral menys estable o estan a l’atur.
  • 3
       La feina, els ingressos i la carrera professional són els motius principals que indueixen a plantejar-se la mobilitat, mentre que les responsabilitats familiars i el fet de deixar enrere la família i els amics en són els obstacles més comuns.
  • 4
       Una oferta acceptable per decidir anar a treballar lluny de casa requereix una millor retribució, estabilitat contractual i possibilitats de promoció professional, com també el fet que el mercat de treball i d’habitatge del lloc de destinació siguin favorables.
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?

La mobilitat interregional dels treballadors s’explica sobretot per la situació laboral i la carrera professional. Així, és normal que, després del territori on hom viu, la majoria de treballadors s’estimin més una destinació on percebin que hi ha més i millors oportunitats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Article

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

Article

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Qui es creu les 'fake news' a Espanya?

Inclusió social

Les persones que s’informen per mitjà de les xarxes socials donen més credibilitat a fake news. Aquest estudi subratlla la dificultat de combatre eficaçment la informació errònia.