La fractura entre analògics i digitals

La fractura entre analògics i digitals

Jordi Sevilla, economista
Juan Miguel Márquez, enginyer superior de Telecomunicació

Punts clau
  • 1
       D’ençà que, el 2015, la Comissió Europea va començar a mesurar el desenvolupament digital dels països de la Unió Europea mitjançant l’Índex d’economia i societat digital (DESI), Espanya s’ha situat per damunt de la mitjana de la Unió. Actualment, després de la sortida del Regne Unit de la UE, Espanya se situa a l’avantguarda pel que fa al desenvolupament digital de la Unió, tot i que encara per darrere d’altres països líders, entre els quals destaquen els països nòrdics. Així mateix, ocupa un lloc destacat, a escala europea, en serveis públics digitals i connectivitat. Quant a l’ús d’internet per part de la ciutadania, es troba lleugerament per damunt de la mitjana europea, i en la integració de tecnologies digitals a les empreses i en competències digitals, una mica per sota de la mitjana.
  • 2
       Respecte a la fractura digital entre les zones rurals i urbanes, malgrat que Espanya és un país líder en connectivitat, hi ha una important bretxa de cobertura en les xarxes de qualitat intermèdia i alta (de més de 30 Mbps i més de 100 Mbps), que supera els 30 punts (segons els valors establerts pel DESI de la Comissió Europea) entre totes dues zones. Això es reflecteix en el grau d’adopció de l’accés a internet a través de la xarxa fixa.
  • 3
       La fractura digital entre col·lectius socioeconòmics palesa que alguns d’aquests col·lectius presenten un desenvolupament digital que voreja la saturació, equivalent al que tenen als països líders de la UE. Entre aquests col·lectius destaquen els estudiants, els joves i les persones amb estudis superiors, i les persones amb un nivell més alt d’ingressos. A l’extrem oposat trobem els pensionistes, la gent gran (entre 55 i 74 anys) i les persones sense estudis o amb nivells d’ingressos més baixos.
  • 4
       Les fractures més remarcables són la fractura de competències digitals (entre 50 i 70 punts de diferència entre alguns col·lectius), la de transaccions en línia (entre 30 i 48 punts), la de consum digital (entre 20 i 45 punts) i la bretxa d’accés a internet, que, encara que ha minvat notablement els darrers anys, continua sent elevada en alguns casos (entre 21 i 32 punts).
  • 5
       Cal remarcar també la fractura que hi ha entre empleats i aturats, que assoleix quasi els 20 punts en competències digitals.
  • 6
       La fractura digital de gènere continua present en la societat espanyola, però la dimensió que té, per comparació a les bretxes d’altres col·lectius, afortunadament és més reduïda. No obstant això, la fractura de gènere es continua manifestant amb gran força entre els especialistes en tecnologies digitals, com passa també al conjunt de la Unió Europea. En el cas d’Espanya, el percentatge d’aquests especialistes sobre el total de la força laboral és del 3,2% (el 3,9% a la UE), i de l’1,1% entre les dones (l’1,4% a la UE).
  • 7
       Les empreses també pateixen la seva particular bretxa digital. En aquest sentit, el factor més determinant és la grandària de l’empresa i, en una mesura més limitada, el sector en què opera (manufactura o serveis). La fractura és més elevada en l’adopció de tecnologies que estan més esteses i menys en aquelles que encara es troben en procés d’expansió, però en tot cas és molt destacada. Així mateix, el desenvolupament digital de les grans empreses duplica el de les petites i mitjanes empreses. Això passa tant amb les tecnologies més madures (intercanvi electrònic d’informació o xarxes socials) com amb les més noves (ús del núvol, o 'cloud', i de dades massives, o 'big data').
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla , economista
Juan Miguel Márquez , enginyer superior de Telecomunicació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Entrevista

«Els nostres fills se saben espavilar perfectament a YouTube, però no tenen ni idea de com funciona una aspiradora»

José van Dijck reflexiona sobre com les grans plataformes d’internet determinen com ens comuniquem, comprem i ens comportem.

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.

També et pot interessar

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La fractura entre el món rural i el món urbà

Inclusió social

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

La fractura entre joves i grans

La fractura entre joves i grans

Inclusió social

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Responsabilitat individual i col·lectiva en el context de la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Per combatre la pandèmia és fonamental identificar els factors psicològics que influeixen en les actituds de la ciutadania. Descobreix en aquest estudi de què se senten responsables els espanyols.

// ]]>