Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Punts clau
  • 1
       Les mobilitzacions multitudinàries que reclamen la igualtat real entre homes i dones són el reflex millor i més fidel de la fractura de gènere que es manifesta a tot el món. Espanya, malgrat els avanços experimentats en les darreres dècades, encara és lluny d’assolir la igualtat de gènere de manera real i efectiva; persisteix una fonda fractura que és urgent d’analitzar si es vol aspirar al país just i igualitari que tant reclama la societat civil espanyola. En aquest sentit, una onada feminista sacseja el món, cada vegada amb més força: el «feminisme 4.0» (segons el concepte encunyat per Nuria Varela al llibre Feminismo 4.0. La cuarta ola). Aquest feminisme es proposa d’afrontar alguns desafiaments importants, com ara el fet de posar fi al cost d’oportunitat, en termes econòmics i de talent, de la fractura de gènere, trobar un nou espai de convivència i aconseguir que la societat avanci cap a una nova realitat igualitària.
  • 2
       Els principals organismes internacionals reconeixen el progrés que ha viscut Espanya els darrers anys en igualtat de gènere, tot i que també destaquen alguns aspectes que encara cal millorar. Després de la pandèmia, el 2021, hem passat d’ocupar la 8a posició mundial a la 14a (la 9a si reduïm l’àmbit d’anàlisi a Europa occidental i Amèrica del Nord, quan abans de la pandèmia hi ocupàvem la 6a) dels 156 països inclosos en l’informe global sobre la fractura de gènere (Global Gender Gap Report) del Fòrum Econòmic Mundial el 2021. L’estudi, que analitza des de l’any 2006 els desequilibris de gènere que hi ha a 153 països de tot el món, ha estat encapçalat per Islàndia des de fa més de deu anys. Aquest informe destaca la necessitat d’introduir millores en els àmbits de l’educació, la igualtat salarial i d’ingressos, la presència de dones als llocs directius, la conciliació entre la vida personal, laboral i familiar, el reconeixement de l’economia de la cura i les altres activitats no remunerades.
  • 3
       Una de les fractures més visibles en aquest àmbit es manifesta en el mercat laboral, en el qual destaquen les elevades taxes de desocupació i els índexs de precarietat laboral en la població femenina, com també una bretxa salarial que voreja el 22%. Crida igualment l’atenció l’anomenat «sostre de vidre»: les dones amb prou feines ocupen entre el 12% i el 18% dels llocs directius empresarials. El març del 2021 vam saber que el 2020 les empreses de l’IBEX 35 van assolir el 31,17% de presència mitjana de dones als consells d’administració, per damunt, doncs, de la recomanació del 30% establerta per a aquell any per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, el supervisor borsari espanyol.
  • 4
       És igual de manifesta la fractura vinculada a la conciliació, la maternitat i l’anomenada «economia de la cura». La conciliació entre la vida personal, laboral i familiar és un problema que sol representar un fre a la carrera professional de les dones. Aquesta fractura augmenta amb el pas dels anys i la maternitat sembla que l’agreuja: entre la població femenina de 25 a 29 anys, sense descendents, la fractura de gènere se situa en l’índex més baix (14,1%), mentre que en una etapa posterior, en cas que aquesta població tingui fills, l’índex puja al 17,5%. Segons el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, coincidint amb el fort impacte socioeconòmic provocat per la covid-19, l’any 2020 el nombre de dones que van demanar excedències per a tenir cura dels fills va minvar, tot passant del 93% al 87,17% del total de les excedències concedides aquell any. Aquesta reducció podria ser una de les conseqüències de la forta crisi econòmica causada per la crisi sanitària al nostre país. Les dones, a més a més, dediquen el doble de temps que no pas els homes a activitats no remunerades, la qual cosa representa el 67% de la producció no remunerada a Espanya. Si la dedicació no professional de les tasques de cura es formalitzés, equivaldria a més de 977.000 llocs de treball anuals a jornada completa, amb un potencial econòmic de 7.812 milions d’euros l’any, segons l’estudi Coste de oportunidad de la brecha de género en la conciliación de la plataforma ClosinGap, encapçalada per Merck.
  • 5
       La fractura de gènere culmina amb taxes de pobresa i de vulnerabilitat econòmica femenines més altes, especialment entre col·lectius com ara els de dones joves, immigrants i famílies monoparentals. A això s’hi afegeix, a més, una despesa pública social orientada a la família i a la infància insuficient i ineficient, com assenyala el Fons Monetari Internacional (FMI) per a Espanya.
  • 6
       Amb vista al futur, són preocupants les actuals dinàmiques de feminització i masculinització de determinades professions, com també les fractures de gènere en educació i entre els graduats en noves tecnologies i carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Així, per exemple, en l’àmbit de la intel·ligència artificial, a escala internacional amb prou feines el 22% dels professionals que s’hi dediquen són dones. Pel que fa a un altre gran repte, el canvi climàtic, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, a l’estudi Gender-based violence and environment linkages, adverteix que les dones i les nenes són el grup que, potencialment, patiran més els efectes negatius de l’emergència climàtica.
  • 7
       Superar la fractura entre dones i homes és una qüestió de justícia social, dignitat de les persones i qualitat democràtica. A més a més, però, és clau per al benestar social i el desenvolupament social i econòmic del país, ja que permet aprofitar el 100% del seu potencial i talent. Estem disposats a desaprofitar la meitat del talent de la població? És evident que aquest potencial no s’hauria de malaguanyar; per això, en aquest informe es presenten diverses propostes de futur, extretes d’un debat amb expertes en la matèria, per aportar solucions que ajudin a resoldre aquesta fractura.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

La fractura entre analògics i digitals

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

Informe

La fractura entre joves i grans

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.