Fractura entre rics i pobres

Fractura entre rics i pobres

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega, economistes

Punts clau
  • 1
       Espanya ha esdevingut un país com més va més desigual, on cada vegada hi ha més rics, però també més pobres. Això genera unes dinàmiques de polarització que condueixen a una societat dual que avança a dues velocitats. Una fractura multidimensional que, a partir dels diferents indicadors analitzats, podem afirmar que existeix, és àmplia i té diverses implicacions socials, econòmiques i, fins i tot, polítiques, per la qual cosa no obeeix simplement a la mera absència d’ingressos.
  • 2
       La desigualtat a Espanya és alta, supera la mitjana europea i, a més a més, té un component estructural. Els alts nivells d’inequitat de renda i de riquesa, com també els greus problemes d’igualtat d’oportunitats –amb un ascensor social que no funciona com hauria de fer-ho–, donen lloc a una transmissió intergeneracional de la pobresa, és a dir, al fet que la pobresa esdevingui hereditària.
  • 3
       La radiografia de la pobresa i l’exclusió social a Espanya palesa un fort increment de persones que es troben en aquesta situació, tant després de la crisi financera del 2008 com després de la pandèmia de la covid-19. El 25,5% de la població espanyola es troba en situació de vulnerabilitat.
  • 4
       A més a més, la covid-19 no ha afectat de la mateixa manera tota la població, sinó que ha impactat més a les zones més humils i entre els col·lectius més vulnerables. Un informe recent d’Oxfam Intermón estima un increment de la pobresa del 22,9% en l’últim any, la qual cosa marca màxims de l’última dècada.
  • 5
       El sistema espanyol presenta una desigualtat en la distribució de renda i riquesa (bàsicament pel mercat laboral i un teixit econòmic amb baixa productivitat i unes dimensions empresarials reduïdes). A més, aquesta desigualtat no es redueix prou, sobretot si fem una comparació amb països de l’entorn europeu, després de l’actuació d’un model de redistribució i de protecció social que no és capaç de solucionar els problemes actuals i manté nombrosos col·lectius socials en l’exclusió. La capacitat per reduir la pobresa i la desigualtat és més baixa que en altres països de la zona euro i, d’altra banda, el sistema no s’adreça sempre a aquells que en tenen més necessitat.
  • 6
       Amb el creixement econòmic per ell mateix no n’hi haurà prou per superar aquesta fractura, de manera que cal revisar i actualitzar els mecanismes existents i incorporar-ne de nous. Del debat amb dotze experts en la matèria es desprenen propostes de solució concretes, com ara reduir les despeses fiscals, la descàrrega de la tributació sobre les rendes del treball cap a les rendes del capital, un ingrés mínim vital, l’increment de les prestacions adreçades als decils més baixos de la distribució i la millora de les prestacions per fill a càrrec, una política industrial moderna i innovadora amb l’augment de la inversió en R+D+I fins al 3% del PIB, una nova llei de lloguer d’habitatges i una ampliació del parc d’habitatge social, l’educació infantil universal o l’increment de la despesa en dependència, entre altres.
  • 7
       Aquesta fractura ens converteix en una societat més vulnerable amb vista a afrontar etapes menys positives del cicle econòmic en el futur immediat, però també a l’hora d’abordar els grans reptes de futur a mitjà i a llarg termini. Resoldre aquesta fractura en el present vol dir invertir en el futur de la societat.
Xifres clau
Xifres clau

Classificació

Autors

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz i Diana Ortega , economistes

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre retrocapitalisme i turbocapitalisme

La globalització i la ràpida transformació tecnològica i digital han derivat en dos models econòmics coexistents: el “turbocapitalisme”, que funciona amb lògica internacional, i el “retrocapitalisme”, que s’acull a la vella lògica del capitalisme proteccionista.

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

La fractura entre analògics i digitals

La revolució tecnològica no ha arribat a tota la població de manera uniforme. Això condueix a l’aparició de bretxes tecnològiques tant entre països com entre col·lectius.

Informe

La fractura entre joves i grans

El jovent té més difícil satisfer les aspiracions actualment? Aquest informe aprofundeix en la bretxa que s’ha obert entre la gent gran i els seus nets, una generació desencantada amb el futur.

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.