null Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez, Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.

La quarta revolució tecnològica implica una sèrie de canvis en els modes de producció –i, per tant, en les relacions laborals– que exigeixen noves mesures de protecció social. Malgrat que no hi ha perspectives que hi hagi d’haver desocupació tecnològica, el canvi tecnològic sí que sembla causar un augment de la polarització salarial i de la desigualtat. Per això, i amb aquest horitzó, el debat sobre una renda bàsica universal ha cobrat interès tant en l’àmbit acadèmic com en el no acadèmic.
Punts clau
  • 1
       L’explicació de l’augment de la desigualtat ha de tenir en compte la conjunció de tres factors: els canvis tecnològics i productius, el comerç internacional i les institucions.
  • 2
       El canvi tecnològic sembla que afavoreix una transferència de rendes entre factors; és a dir, entre els treballadors i la resta dels factors productius, com ara el capital.
  • 3
       La polarització de l’ocupació és la causa de l’enorme desigualtat salarial.
  • 4
       La quarta revolució industrial obre davant nostre un futur incert que afectarà les maneres d’organitzar el treball, els tipus de feines, l’educació, la desigualtat i les relacions entre les persones.
  • 5
       S’han començat a prendre en consideració de manera seriosa les propostes que volen aprofundir en la possibilitat d’implementar, mitjançant transferències públiques, complements als ingressos de les persones més desafavorides pel canvi tecnològic. Al costat de les rendes mínimes d’inserció, o rendes complementàries condicionades o de garantia d’ingressos, assistim a la irrupció d’un debat sobre la possibilitat d’aplicar una renda bàsica universal.

Classificació

Autor

Manuel Alejandro Hidalgo Pérez , Departament d’Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica, Universitat Pablo de Olavide, Sevilla.

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.