Avança la ciència a cop de funerals?

Christian Fons-Rosen, Universitat Pompeu Fabra

Els resultats d’aquest estudi aporten evidència al llarg debat sobre com influeixen els individus, les institucions i els incentius en l’evolució de la ciència. Per poder fer la recerca es fan servir les dades sobre la vida i la carrera de científics d’elit que van morir prematurament. Aquestes dades ens permeten calcular com canvia, després d’aquesta mort prematura, la producció de coneixement en els seus camps d’especialització.
Punts clau
  • 1
       Quan una persona que fa recerca d’alt nivell desapareix prematurament, al seu camp proliferen els articles escrits per investigadors amb els quals no havia col·laborat mai.
  • 2
       Aquesta proliferació no s’explica per una reorganització del lideratge dins el camp, sinó per l’entrada de nous científics que fins ara n’havien estat al marge. Les dades indiquen que l’increment de les noves aportacions es concentra en qüestions essencials, però s’hi incorporen més idees procedents d’entorns als quals el científic traspassat no havia contribuït.
  • 3
       Els nous articles ofereixen aportacions rellevants, si hem de jutjar-ho per l’impacte a llarg termini quant a citacions rebudes.
  • 4
       L’entrada d’actors nous té menys impacte allà on el llegat d’una xarxa de col·laboradors compacta és capaç de mantenir barreres d’entrada, tant intel·lectuals com socials.
  • 5
       Les reticències a considerar i incorporar idees d’avantguarda només se suavitzen quan els actors d’un camp de recerca estan disposats a acceptar-les i a donar-los suport.
Mort d'una gran figura científica i activista publicadora
Mort d'una gran figura científica i activista publicadora

Cinc anys després de la mort d’una gran figura científica, els seus col·laboradors publiquen entorn del 40% menys. Durant el mateix temps, el nombre de publicacions dels no col·laboradors augmenta una mitjana del 8%. Com que el nombre de no col·laboradors és molt més gran que el de col·laboradors, l’activitat dels no col·laboradors acaba compensant del tot la productivitat més baixa dels col·laboradors, i l’efecte augmenta al llarg dels anys. Observem un comportament semblant si en lloc de centrar-nos en les publicacions científiques ho fem en la destinació del finançament científic: després de la mort de la figura destacada, els científics aliens al camp en què treballava el seu col·lega traspassat no tan sols publiquen amb més empenta, sinó que també reben més finançament.

Amagar article complet

Classificació

Autor

Christian Fons-Rosen, Universitat Pompeu Fabra

Etiquetes

Temàtiques


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Ciència

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.