Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

La utilització creix i canvia amb l'edat, mentre que la despesa es reparteix de manera molt desigual: un 5% de la població fa més de el 50% de la despesa

Anna García-Altés, Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Emili Vela, Montse Clèries i Cristina Adroher, CatSalut
Vincenzo Alberto Vella, CIBERESP
Adaptació: Xavier Aguilar

La utilització dels serveis sanitaris públics s’incrementa i canvia amb l’edat de la població. La despesa que comporta l’ús d’aquests serveis es reparteix de manera molt desigual: el 5% de la població origina més del 50% del total del pressupost, mentre que el 3,6% de la despesa sanitària s’adjudica a la meitat dels usuaris del sistema sanitari públic. Aquesta disparitat en la despesa sanitària es desprèn de la primera anàlisi realitzada en aquest àmbit (Vela et al., 2017), basada en les microdades d’utilització generades pels 7,5 milions d’habitants de Catalunya. Els resultats, extrapolables a altres contextos propers (Wammes et al., 2018), també apunten al fet que la població masculina gasta més recursos que la femenina, però totes dues poblacions tenen un comportament similar respecte d’aquesta despesa, que augmenta amb l’edat.
Punts clau
  • 1
       La distribució individual de la despesa sanitària és molt desigual: la meitat de la població va originar una despesa de 71 euros anuals, mentre que, en relació amb l’1% de la població, van caldre gairebé 23.000 euros per persona.
  • 2
       L’atenció hospitalària, l’atenció primària i la farmàcia són els àmbits assistencials més utilitzats pels usuaris dels serveis sanitaris públics, i creix la medicació hospitalària de dispensació ambulatòria.
  • 3
       La despesa sanitària creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones, excepte quan elles es troben en edat fèrtil.
  • 4
       L’ús del sistema sanitari canvia amb l’edat: els joves utilitzen més l’atenció primària i les urgències, i la gent gran, l’hospitalització i la farmàcia.
  • 5
       La diabetis és una de les patologies que representa un cost menor per usuari, però és la malaltia que consumeix més recursos per l’elevada prevalença que té entre la població.
Una petita part de la població gasta la major part del pressupost sanitari

La gran majoria de la població (el 95%) fa un ús dels serveis sanitaris inferior a la meitat del pressupost destinat a l’atenció mèdica. Tanmateix, el percentatge restant (5%) de la societat genera la major part de la despesa, el 51%. L’acumulació de malalties cròniques i l’ús de tractaments de cost elevat són dos dels factors que expliquen aquestes diferències tan acusades.

Classificació

Autors

Anna García-Altés , Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)
Emili Vela, Montse Clèries i Cristina Adroher , CatSalut
Vincenzo Alberto Vella , CIBERESP
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què tenen més risc de patir obesitat infantil els nens de famílies desfavorides?

Hi ha una obesitat infantil derivada d’un entorn familiar desafavorit? Aquest article apunta que, a causa del malestar psicològic, molts nens fan servir el menjar de vàlvula d’escapament, fet que els provoca un descontrol en la dieta.

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

Inversió pública en les persones grans

Quin percentatge de la despesa pública es destina a les persones grans? La tendència als països europeus ha estat augmentar el pes dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Entrevista

Una societat justa té més bona salut

Michael Marmot, director de l’Institut d’Equitat i Salut de l’University College London, explica els mecanismes que vinculen la desigualtat social amb una mala salut, com també les polítiques que s’haurien de posar en marxa per reduir-les.

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.