Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Aitana Alguacil Denche, sociòloga
Adaptat per Núria Vallès-Peris

La demanda d’habitatge acompanya la creació i la transformació de les llars. Per això, aquesta demanda és més important entre la població jove, que al mateix temps és el col•lectiu més afectat pel desajust entre el mercat residencial i el laboral. Les persones joves accedeixen a l’habitatge tard i amb dificultats, la qual cosa contribueix a endarrerir l’emancipació, interfereix en la transició a la vida adulta i fa baixar la fecunditat de la població.
Punts clau
  • 1
       A Espanya l’edat mitjana de l’emancipació és de 29,3 anys (UE = 26,6), la taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona (UE = 1,6) i l’edat mitjana de ser mare, 31,9 anys (UE = 30,5).
  • 2
       Tradicionalment a Espanya els joves han optat per l’habitatge en règim de propietat: hi ha hagut poca oferta de lloguer, es va generalitzar la idea que la propietat és una forma d’inversió (i el lloguer una forma de perdre els diners) i durant anys s’ha promocionat institucionalment la compra.
  • 3
       El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) era del 25,2% (14,5% per al conjunt de la població) i el 53,1% de la població jove ocupada tenia contractes temporals (el 23,1% per al total de la població).
  • 4
       Des del 2007 ha anat baixant la proporció de joves que adquireixen un habitatge en propietat i ha augmentat l’accés al lloguer. A partir del 2012 el lloguer és el règim de tinença majoritari entre els joves de 16 a 29 anys.
Actualment, per als joves el cost del lloguer és més alt que el de la compra.

Evolució del cost de l’habitatge en lloguer i en propietat, expressat com a percentatge de la renda disponible de la llar dedicada al pagament de l’habitatge.

Històricament, llogar un habitatge representava un esforç econòmic menor que no pas comprar-lo, però des del 2015 aquesta relació s’ha invertit.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.