Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Aitana Alguacil Denche, sociòloga
Adaptat per Núria Vallès-Peris

La demanda d’habitatge acompanya la creació i la transformació de les llars. Per això, aquesta demanda és més important entre la població jove, que al mateix temps és el col•lectiu més afectat pel desajust entre el mercat residencial i el laboral. Les persones joves accedeixen a l’habitatge tard i amb dificultats, la qual cosa contribueix a endarrerir l’emancipació, interfereix en la transició a la vida adulta i fa baixar la fecunditat de la població.
Punts clau
  • 1
       A Espanya l’edat mitjana de l’emancipació és de 29,3 anys (UE = 26,6), la taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona (UE = 1,6) i l’edat mitjana de ser mare, 31,9 anys (UE = 30,5).
  • 2
       Tradicionalment a Espanya els joves han optat per l’habitatge en règim de propietat: hi ha hagut poca oferta de lloguer, es va generalitzar la idea que la propietat és una forma d’inversió (i el lloguer una forma de perdre els diners) i durant anys s’ha promocionat institucionalment la compra.
  • 3
       El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) era del 25,2% (14,5% per al conjunt de la població) i el 53,1% de la població jove ocupada tenia contractes temporals (el 23,1% per al total de la població).
  • 4
       Des del 2007 ha anat baixant la proporció de joves que adquireixen un habitatge en propietat i ha augmentat l’accés al lloguer. A partir del 2012 el lloguer és el règim de tinença majoritari entre els joves de 16 a 29 anys.
Actualment, per als joves el cost del lloguer és més alt que el de la compra.

Evolució del cost de l’habitatge en lloguer i en propietat, expressat com a percentatge de la renda disponible de la llar dedicada al pagament de l’habitatge.

Històricament, llogar un habitatge representava un esforç econòmic menor que no pas comprar-lo, però des del 2015 aquesta relació s’ha invertit.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.