Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Aitana Alguacil Denche, sociòloga
Adaptat per Núria Vallès-Peris

La demanda d’habitatge acompanya la creació i la transformació de les llars. Per això, aquesta demanda és més important entre la població jove, que al mateix temps és el col•lectiu més afectat pel desajust entre el mercat residencial i el laboral. Les persones joves accedeixen a l’habitatge tard i amb dificultats, la qual cosa contribueix a endarrerir l’emancipació, interfereix en la transició a la vida adulta i fa baixar la fecunditat de la població.
Punts clau
  • 1
       A Espanya l’edat mitjana de l’emancipació és de 29,3 anys (UE = 26,6), la taxa de fecunditat és d’1,3 fills per dona (UE = 1,6) i l’edat mitjana de ser mare, 31,9 anys (UE = 30,5).
  • 2
       Tradicionalment a Espanya els joves han optat per l’habitatge en règim de propietat: hi ha hagut poca oferta de lloguer, es va generalitzar la idea que la propietat és una forma d’inversió (i el lloguer una forma de perdre els diners) i durant anys s’ha promocionat institucionalment la compra.
  • 3
       El tercer trimestre del 2018, la taxa d’atur juvenil (de 16 a 29 anys) era del 25,2% (14,5% per al conjunt de la població) i el 53,1% de la població jove ocupada tenia contractes temporals (el 23,1% per al total de la població).
  • 4
       Des del 2007 ha anat baixant la proporció de joves que adquireixen un habitatge en propietat i ha augmentat l’accés al lloguer. A partir del 2012 el lloguer és el règim de tinença majoritari entre els joves de 16 a 29 anys.
Actualment, per als joves el cost del lloguer és més alt que el de la compra.

Evolució del cost de l’habitatge en lloguer i en propietat, expressat com a percentatge de la renda disponible de la llar dedicada al pagament de l’habitatge.

Històricament, llogar un habitatge representava un esforç econòmic menor que no pas comprar-lo, però des del 2015 aquesta relació s’ha invertit.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

També et pot interessar

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Inclusió social

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Inclusió social

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.