Amb feina, però pobres

Evolució dels treballadors pobres a Espanya

Begoña Cueto, Universitat d'Oviedo

La reducció dels salaris a Espanya entre el 2010 i el 2014 va afectar, sobretot, els treballadors amb els sous més baixos. En general, la caiguda acumulada va fer que el salari medià el 2017 fos un 8,6% més baix que el corresponent al 2009. A més a més, factors com ara el gènere, l’edat o el nivell educatiu incideixen decididament en els nivells i l’evolució dels salaris.
Punts clau
  • 1
       Els treballadors amb sous més baixos són els que han experimentat una davallada més gran d’ingressos. Entre el 2010 i el 2014, el salari medià va minvar un 5,2%, mentre que el salari del 25% de treballadors amb sous més baixos va caure un 7,5%.
  • 2
       La lleugera recuperació salarial del 2016-2018 no ha compensat les pèrdues anteriors. En especial, el 25% de treballadors amb sous més baixos se situen 6,2 punts percentuals per sota del nivell salarial que tenien fa una dècada.
  • 3
       La «pobresa laboral» concerneix més els joves, les persones amb nivells baixos de qualificació i les dones, que són, també, els col•lectius més perjudicats per la inestabilitat laboral (temporalitat i precarietat).
Han recuperat els treballadors el nivell salarial anterior a la crisi? Evolució dels salaris a partir del 2007 (base = 100): mediana, primer quartil i tercer quartil
Han recuperat els treballadors el nivell salarial anterior a la crisi? Evolució dels salaris a partir del 2007 (base = 100): mediana, primer quartil i tercer quartil
Dones i joves, els més afectats

Hi observem que el salari de les dones se situa entorn del 80-85% del dels homes en tots els nivells salarials, la qual cosa reflecteix la fractura salarial per gènere. Més del 15% de treballadores són pobres el 2018, mentre que els homes voregen el 10%.

La proporció de treballadors pobres menors de 30 anys és un 10% més alta que en el cas dels treballadors adults (30-59 anys). Entre els 35 i els 59 anys hi ha una gran estabilitat al llarg dels anys: el percentatge de treballadors pobres se situa sempre entorn del 10%, amb màximes pròximes al 15%, molt lluny del 28% a què van arribar el 2014 els treballadors entre 25 i 29 anys.

Classificació

Autora

Begoña Cueto , Universitat d'Oviedo

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Inclusió social

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.