Conèixer l’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades molt esteses?

El cas de la limitació dels lloguers de l’habitatge

Jordi Brandts, Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE)
Isabel Busom, UAB
Cristina Lopez-Mayan, Euncet Business School
Judith Panadés, UAB i BGSE
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

El suport a la fixació d’un límit màxim per als lloguers és molt estès, perquè molta gent pensa que aquesta mesura facilita l’accés a l’habitatge. La majoria d’estudis acadèmics, però, mostren que fixar un límit no té l’impacte desitjat: no tan sols no garanteix que més famílies puguin accedir a un habitatge, sinó que fins i tot pot reduir el nombre d’habitatges en lloguer. Davant d’un cas d’ampli consens científic com és aquest, estudiem l’impacte de donar al públic informació escrita sobre els efectes reals d’aquesta mesura. Comprovem, mitjançant un experiment, que donar informació, amb arguments i evidència científics, genera una reducció remarcable del suport a aquesta creença. La reducció és més acusada entre les persones que presenten més disposició al raonament reflexiu que a l’instintiu. D’altra banda, la preocupació per la igualtat d’oportunitats i el fet de tenir una opinió favorable al paper de les ciències socials en el disseny de la intervenció pública també comporten una reducció més gran del suport a la mesura.
Punts clau
  • 1
       El suport a la fixació d’un límit màxim al lloguer és molt estès en la societat, sense diferències importants segons el gènere, el nivell educatiu, l’edat i el règim de tinença de l’habitatge. No obstant això, la gran majoria d’estudis que investiguen l’efecte d’aquesta política mostren que no funciona bé i que pot encoratjar l’aparició de corrupció i de mercat negre.
  • 2
       Proporcionar un text amb informació científica, tant si és de naturalesa explicativa com refutatòria, redueix notablement la creença infundada entre els qui participen a l’experiment. El percentatge de persones que abans de llegir la informació científica estan d’acord o molt d’acord amb la creença és del 78%, mentre que després d’haver-la llegida aquest percentatge baixa al 41%.
  • 3
       Tant una disposició al raonament reflexiu com a l’instintiu, més alta en el primer cas, promouen un cert abandonament de la creença infundada. Així, mentre que el 60% de les persones més reflexives redueixen el suport a la creença, entre les més instintives ho fan el 50%.
  • 4
       La preocupació per la igualtat d’oportunitats contribueix a reduir el suport a la creença. El 60% dels qui estan més a favor de la igualtat d’oportunitats redueixen el seu suport a la creença. En canvi, entre els que hi estan més en contra, aquesta reducció és del 40%.

Inicialment, un alt percentatge de participants, el 78%, estan d’acord o molt d’acord amb l’afirmació que la fixació d’un límit màxim als lloguers permetrà que més persones accedeixin a un habitatge de lloguer. Tot i que aquesta creença és tan estesa, no té el suport de la recerca científica social.

Després de la lectura d’un text amb informació científica sobre els efectes reals d’aquesta mena de regulació, el grau d’acord amb l’afirmació es redueix notablement: només el 41% dels participants estan d’acord o molt d’acord amb l’afirmació inicial, la qual cosa implica una caiguda de 37 punts percentuals.

Això indica que els resultats de les recerques de les ciències socials es poden comunicar de manera efectiva als ciutadans. La nostra recerca, però, mostra que l’èxit d’aquest format de comunicació només és parcial, perquè el 41% dels participants mantenen la creença infundada. Per això cal continuar l’exploració d’altres formats.

Classificació

Autors

Jordi Brandts , Institut d’Anàlisi Econòmica (CSIC) i Barcelona Graduate School of Economics (BGSE)
Isabel Busom , UAB
Cristina Lopez-Mayan , Euncet Business School
Judith Panadés , UAB i BGSE

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.

Infodada

Dificultats en l’accés a l’habitatge

El 2017, el 42,1 % de les persones dedicaven més del 40 % de la renda disponible a pagar el lloguer. Què vol dir això en el context europeu?

Article

Més lloguer, més inseguretat?

L’accés a l’habitatge a través del lloguer va en augment a Espanya, tot i que és la forma de tinença d’habitatge menys segura des del punt de vista econòmic, contractual i jurídic. Analitzem quins col·lectius són els més afectats.

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

// ]]>