Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.
Punts clau
  • 1
       En termes reals, entre el 2007 i el 2013 la renda mitjana del 10% més pobre va baixar aproximadament el 30%, mentre que la del 10% dels més rics experimentava caigudes que amb prou feines superaven el 10%.
  • 2
       La quota de renda de les llars més riques (decil 10) ha passat de ser 9,5 vegades més alta que la del segment més pobre (decil 1) a 13,7 vegades, sobretot a causa de la caiguda de la renda de les classes baixes.
  • 3
       Aproximadament 3 de cada 4 persones que el 2008 pertanyien als grups de renda més baixos (decils 1 i 2) van continuar en la mateixa posició després de la fase més dura de la crisi.
  • 4
       La crisi no ha implicat gaires canvis en el repartiment del pastís, però ha contribuït a consolidar les situacions de desavantatge i, per tant, ha limitat les opcions de progressar dels més pobres.
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011

Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.

Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables

Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Classificació

Autors

Olga Salido , professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Quins sectors de la població van ser els més afectats pels ERTO i els ERO el 2020? Aquest article analitza els efectes que van tenir en el mercat laboral espanyol.

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.