Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.
Punts clau
  • 1
       En termes reals, entre el 2007 i el 2013 la renda mitjana del 10% més pobre va baixar aproximadament el 30%, mentre que la del 10% dels més rics experimentava caigudes que amb prou feines superaven el 10%.
  • 2
       La quota de renda de les llars més riques (decil 10) ha passat de ser 9,5 vegades més alta que la del segment més pobre (decil 1) a 13,7 vegades, sobretot a causa de la caiguda de la renda de les classes baixes.
  • 3
       Aproximadament 3 de cada 4 persones que el 2008 pertanyien als grups de renda més baixos (decils 1 i 2) van continuar en la mateixa posició després de la fase més dura de la crisi.
  • 4
       La crisi no ha implicat gaires canvis en el repartiment del pastís, però ha contribuït a consolidar les situacions de desavantatge i, per tant, ha limitat les opcions de progressar dels més pobres.
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.
Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables

Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Amagar article complet

Classificació

Autors

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.