Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.
Punts clau
  • 1
       En termes reals, entre el 2007 i el 2013 la renda mitjana del 10% més pobre va baixar aproximadament el 30%, mentre que la del 10% dels més rics experimentava caigudes que amb prou feines superaven el 10%.
  • 2
       La quota de renda de les llars més riques (decil 10) ha passat de ser 9,5 vegades més alta que la del segment més pobre (decil 1) a 13,7 vegades, sobretot a causa de la caiguda de la renda de les classes baixes.
  • 3
       Aproximadament 3 de cada 4 persones que el 2008 pertanyien als grups de renda més baixos (decils 1 i 2) van continuar en la mateixa posició després de la fase més dura de la crisi.
  • 4
       La crisi no ha implicat gaires canvis en el repartiment del pastís, però ha contribuït a consolidar les situacions de desavantatge i, per tant, ha limitat les opcions de progressar dels més pobres.
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.
Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables

Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Amagar article complet

Classificació

Autors

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.


També et pot interessar

Dossier

Família i benestar infantil

Família i benestar infantil

Inclusió Social

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Dossier

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Inclusió Social

La relació entre els joves i el mercat laboral és el tema central d’aquest segon Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”. L’efecte de la crisi econòmica sobre l’ocupació juvenil en els països del nostre entorn serà un factor clau que caldrà tenir en compte a l’hora de perfilar els estats del benestar del demà.

Article

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

L’augment de les desigualtats durant la crisi: quin paper hi ha tingut el mercat laboral?

Inclusió Social

El fenomen dels «treballadors pobres» s’escampa? Entre altres efectes de la crisi econòmica, proliferen les feines temporals i a temps parcial i baixen els salaris.