Crisi econòmica i classes socials: tots hi perdem, sobretot els més pobres

Olga Salido, professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

La crisi econòmica i financera ha afectat el nostre país amb una intensitat especial, però els efectes no han estat els mateixos per a tothom. Encara que l’empobriment del conjunt de la població ha estat generalitzat, les classes baixes n’han acusat molt més l’impacte. A diferència del que ha passat en altres països, l’augment de la desigualtat a Espanya s’explica més per la pèrdua de posicions dels estrats de renda més baixos que no pas per un enriquiment addicional dels més rics.
Punts clau
  • 1
       En termes reals, entre el 2007 i el 2013 la renda mitjana del 10% més pobre va baixar aproximadament el 30%, mentre que la del 10% dels més rics experimentava caigudes que amb prou feines superaven el 10%.
  • 2
       La quota de renda de les llars més riques (decil 10) ha passat de ser 9,5 vegades més alta que la del segment més pobre (decil 1) a 13,7 vegades, sobretot a causa de la caiguda de la renda de les classes baixes.
  • 3
       Aproximadament 3 de cada 4 persones que el 2008 pertanyien als grups de renda més baixos (decils 1 i 2) van continuar en la mateixa posició després de la fase més dura de la crisi.
  • 4
       La crisi no ha implicat gaires canvis en el repartiment del pastís, però ha contribuït a consolidar les situacions de desavantatge i, per tant, ha limitat les opcions de progressar dels més pobres.
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011
Trajectòries de mobilitat dels diferents decils d’ingressos entre el 2008 i el 2011

Durant la primera fase de la crisi (2008-2011), que també va ser la més intensa, els més pobres van ser els grans perdedors. La immobilitat és màxima als extrems de la distribució d’ingressos: el 2011, tant rics com pobres es mantenien en bona mesura en les mateixes posicions de què partien al començament de la crisi. La mobilitat dels extrems és pràcticament inexistent (amb prou feines l’1 o el 2% travessa l’escala d’ingressos en un sentit o altre), de manera que el més probable per als pobres és continuar sent pobres tres anys més tard. Per als més pobres (decils 1 i 2), l’opció més probable és continuar a la mateixa classe d’origen o, com a molt, pujar als estrats més baixos de la classe mitjana. Per als més rics, la immobilitat és la norma: el 65,5% del decil 10 es manté en la mateixa posició; el 13,2% passa al decil 9, sense deixar de ser rics, i el 20% cau a la classe mitjana.

Les classes mitjanes: ni són un grup compacte, ni són les més vulnerables

Per a la classe mitjana, la mobilitat es produeix sobretot entre posicions dins el mateix grup. Aquest grup, però, té un comportament diferent en els extrems inferior i superior. La vulnerabilitat de la classe mitjana baixa ha estat més acusada durant la crisi (el 26% dels que el 2008 es trobaven al decil 3 cau en la pobresa), mentre que el 28,4% del decil 8 passen als decils més alts i a formar part, per tant, del grup dels rics.

Classificació

Autors

Olga Salido , professora de Sociologia a la Universitat Complutense de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.