Quants coneguts tenim?

Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona)
Adaptació: Xavier Aguilar

Els ciutadans espanyols coneixen una mitjana de 536 persones, encara que l’amplitud d’aquest cercle social pot variar molt, segons els individus. La recerca que presenta aquest article demostra que factors com ara l’edat, el gènere, la formació o el nivell d’ingressos influeixen en la quantitat de persones amb què tractem regularment. A més a més, analitza fins a quin punt el fet de disposar de més o menys coneguts pot predisposar a rebre alguns suports que habitualment relacionem amb les amistats més pròximes.
Punts clau
  • 1
       El cercle de familiars i amics íntims és d’unes 23 persones. El de coneguts, tot i que tradicionalment és menys valorat, també té la capacitat d’oferir suport emocional i econòmic.
  • 2
       La majoria de la població té una relació habitual amb prop de 400 coneguts, però hi ha molta variabilitat entre les persones. En els casos més extrems, poden ser unes desenes o bé diversos milers.
  • 3
       A més de participar en entitats associatives, hi ha factors que s’associen amb una vida social més activa, com ara ser home, ser jove, tenir feina, els estudis superiors i disposar de recursos econòmics.
  • 4
       El resultat d’aquest estudi per a Espanya és consistent amb els pocs estudis previs en altres països.
Qui coneix més gent?
Qui coneix més gent?

L’estudi dels cercles socials més amplis no ha rebut gaire atenció per part de les ciències socials, a diferència de la relació amb els familiars i els amics íntims. El resultat de la recerca és que hi ha certes desigualtats. Les persones que, per la seva vulnerabilitat, necessiten més suport i protecció són, precisament, les que tenen menys possibilitats d’aconseguir-los perquè coneixen menys gent.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.