Quants coneguts tenim?

Miranda Jessica Lubbers, José Luis Molina i Hugo Valenzuela, (Grup de recerca GRAFO, Universitat Autònoma de Barcelona)
Adaptació: Xavier Aguilar

Els ciutadans espanyols coneixen una mitjana de 536 persones, encara que l’amplitud d’aquest cercle social pot variar molt, segons els individus. La recerca que presenta aquest article demostra que factors com ara l’edat, el gènere, la formació o el nivell d’ingressos influeixen en la quantitat de persones amb què tractem regularment. A més a més, analitza fins a quin punt el fet de disposar de més o menys coneguts pot predisposar a rebre alguns suports que habitualment relacionem amb les amistats més pròximes.
Punts clau
  • 1
       El cercle de familiars i amics íntims és d’unes 23 persones. El de coneguts, tot i que tradicionalment és menys valorat, també té la capacitat d’oferir suport emocional i econòmic.
  • 2
       La majoria de la població té una relació habitual amb prop de 400 coneguts, però hi ha molta variabilitat entre les persones. En els casos més extrems, poden ser unes desenes o bé diversos milers.
  • 3
       A més de participar en entitats associatives, hi ha factors que s’associen amb una vida social més activa, com ara ser home, ser jove, tenir feina, els estudis superiors i disposar de recursos econòmics.
  • 4
       El resultat d’aquest estudi per a Espanya és consistent amb els pocs estudis previs en altres països.
Qui coneix més gent?
Qui coneix més gent?

L’estudi dels cercles socials més amplis no ha rebut gaire atenció per part de les ciències socials, a diferència de la relació amb els familiars i els amics íntims. El resultat de la recerca és que hi ha certes desigualtats. Les persones que, per la seva vulnerabilitat, necessiten més suport i protecció són, precisament, les que tenen menys possibilitats d’aconseguir-los perquè coneixen menys gent.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Entrevista

«La diversitat millora la ciència»

«La diversitat millora la ciència»

Ciència

Elizabeth Rasekoala, presidenta d’African Gong, defensa la importància que té la ciència com a eina de transformació social i ens parla de la necessitat d’una alfabetització científica bàsica per poder pensar de manera crítica.

Article

Avança la ciència a cop de funerals?

Avança la ciència a cop de funerals?

Ciència

Què passa quan un investigador d’alt nivell mor prematurament? Aquest article constata la proliferació d’articles de nous investigadors amb idees disruptives en el camp de la persona morta.

Article

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Prenem els medicaments que ens recepten els metges?

Ciència

No seguir els tractaments prescrits a l’atenció primària té un impacte econòmic, a causa d’una probabilitat més alta de baixes laborals i d’ús de serveis sanitaris d’urgència. Analitzem la situació.