CURANT

Allotjament compartit i gestió de casos per a persones joves refugiades no acompanyades a Anvers

CURANT perseguia afavorir la inserció d’adolescents i joves refugiats no acompanyats mitjançant dues estratègies: l’acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb els quals cohabitaven. Es va desenvolupar a Anvers (Bèlgica) entre el novembre del 2016 i l’octubre del 2019.


Dades bàsiques
 

  • Nom original: Cohousing and case management for unaccompanied young adult refugees in Antwer (CURANT).

  • Àmbit geogràfic: Anvers (Bèlgica).

  • Entitat impulsora: Ajuntament d’Anvers, al capdavant d’un consorci d’entitats públiques i ONG.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Adolescents i joves refugiats no acompanyats

  • Any d'inici: 2016.

  • Any d'acabament: 2019.


www.antwerpen.be/nl/overzicht/cohousingcurant-1 

www.uia-initiative.eu/en/uia-cities/antwerp

1. Context

En fer els 18 anys, als joves refugiats no acompanyats se’ls retira la tutela estatal, l’allotjament i els programes formatius de què es beneficiaven fins aleshores. No obstant això, sovint continuen experimentant factors de vulnerabilitat, com ara traumes, manca d’habilitats i d’accés a les xarxes socials, i expectatives no gaire realistes. També pateixen dificultats per accedir a un habitatge, de la mateixa manera que els joves autòctons.

2. Objectius

El programa CURANT s’adreçava, d’una banda, a joves entre 17 i 21 anys amb estatus de refugiat o protecció subsidiària, que van arribar a Bèlgica sense família, i, de l’altra, a joves autòctons de 20 a 28 anys. L’objectiu era facilitar la inserció del primer grup mitjançant un acompanyament integral i el fet de compartir habitatge amb persones del segon grup, que prestaven un suport continuat a les del primer grup.

3. Intervenció

El programa es basava en una teoria de canvi explícita (Mahieu i Ravn, 2017). Després de triar els participants, se’ls emparellava i se’ls adjudicava una de les 25 unitats residencials disponibles, agrupades en quatre modalitats diferents, on havien d’estar 12 mesos, ampliables a 18. Per participar en el programa hi havia alguns incentius econòmics: el lloguer era assequible i la convivència no afectava els impostos ni les prestacions socials aplicables en altres circumstàncies. 

A més a més de l’habitatge, se’ls facilitaven els suports següents: 

  • Els joves refugiats es beneficiaven de l’acompanyament individual i integral d’un treballador social que, d’acord amb el model de gestió de casos, a més de formació, oferia orientació sobre els recursos comunitaris i teràpia psicològica. 

  • Els joves autòctons rebien formació per a optimitzar la convivència i reforçar la seva tasca de suport. 

El 80% del finançament del programa procedia del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder) i l’altre 20% l’aportava el consorci organitzador. 

4. Resultats

Es van fer dues avaluacions intermèdies i una de final, amb entrevistes al personal tècnic i als participants, com també observacions i una enquesta (Mahieu, Van Raemdonck i Clycq, 2019).

Van participar en el programa 81 joves refugiats i 77 d’autòctons. En acabar el  programa, el nivell de neerlandès del primer grup havia millorat bastant o molt (76%), com també la seguretat a l’hora de parlar-ho (82%), la comprensió de l’idioma (76%), el coneixement pràctic de l’administració (82%), el benestar (84%), la freqüència d’ús del neerlandès (85%), les habilitats socials (67%), la comprensió dels costums autòctons (67%), el coneixement de la societat autòctona (67%) i la gestió dels diners (52%).