De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

El benestar dels joves depèn no tan sols de la quantitat de temps que dediquen a l’ús de la tecnologia, sinó també de les finalitats amb què la utilitzen

Charo Sádaba, Javier García-Manglano, Aurelio Fernández, Claudia López i Cecilia Serrano, Grup de recerca Joves en Transició, Institut Cultura i Societat, Universitat de Navarra
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a un projecte d’estudi social basat en una enquesta plurianual

La realitat social, educativa i relacional dels nadius digitals (nascuts en el canvi de mil·lenni) ha estat condicionada, des de la infantesa d’aquesta generació, per la tecnologia, especialment pel telèfon mòbil. L’estudi en el qual es basa aquest article ha analitzat una sèrie d’enquestes fetes a 1.200 joves espanyols d’entre 18 i 22 anys representatius del conjunt d’Espanya. Les dades obtingudes mostren que, juntament amb el temps d’ús del mòbil (quantitat), el benestar personal dels joves depèn, en gran mesura, dels motius pels quals recorren a aquesta tecnologia (finalitats). En funció d’aquestes motivacions, s’han definit sis perfils d’usuari. En un extrem, se situen els moderats (42%), que fan un ús generalista i equilibrat del mòbil –l’utilitzen, però menys que la resta dels joves. A l’altre hi ha els hiperconnectats (19%), que destaquen pel gran ús que fan del mòbil, al qual recorren per a tasques diverses. Entremig d’aquests dos extrems hi ha els joves amb motivacions particulars per utilitzar el mòbil, els perfils dels quals es divideixen en organitzats, socialitzadors, impetuosos i escapistes.
Punts clau
  • 1
       El 42% dels joves té un perfil moderat en l’ús del mòbil: no hi ha cap tasca ni motivació que domini el seu patró de consum. Per contra, el 19% estan hiperconnectats, ja que recorren al mòbil per a moltes tasques. La resta de joves, el 39%, utilitzen el mòbil per organitzar-se (10%), socialitzar (10%), buscar sensacions intenses (10%) o evadir-se dels problemes (9%).
  • 2
       El biaix de gènere més important el trobem en els perfils associats a l’evasió de problemes: en el cas dels escapistes, que utilitzen el mòbil per buscar afecte i amb finalitats d’entreteniment i evasió, el 62% són dones, mentre que en el cas dels impetuosos, que recorren a la tecnologia per consumir pornografia o fer apostes, el 81% són homes.
  • 3
       Una mica més d’un terç (35%) dels joves espanyols manifesten signes de manca de control en l’ús del mòbil; el dels moderats és el grup que afirma controlar més aquest ús, mentre que els hiperconnectats es troben a l’extrem contrari, i més de la meitat mostren símptomes d’un ús problemàtic de la tecnologia. 4. Els nivells d’ansietat són elevats aproximadament en un terç dels joves, principalment entre els joves que encaixen en els perfils d’hiperconnectat, impetuós i escapista en l’ús del mòbil.
  • 4
       Els nivells d’ansietat són elevats aproximadament en un terç dels joves, principalment entre els joves que encaixen en els perfils d’hiperconnectat, impetuós i escapista en l’ús del mòbil.
  • 5
       Els organitzats destaquen pel seu benestar: aquests joves presenten nivells més elevats de satisfacció, especialment en l’àmbit laboral, però també en el de la família, els amics i l’oci. A més, tenen els nivells més alts d’autoestima, i manifesten un sentiment de felicitat més elevat que els joves de tots els altres perfils.
  • 6
       A l’extrem contrari hi ha els escapistes: presenten nivells baixos de satisfacció en els àmbits de l’oci, la feina, la família i els amics. A més, tenen indicadors baixos d’autoestima i manifesten que se senten menys feliços en comparació amb el que expressen els joves de la resta de perfils.

Cada perfil representat en el gràfic recull onze motivacions per utilitzar el mòbil: el cercle interior (valor 1) correspon a la freqüència mitjana de cada motivació en la mostra representativa de 1.200 joves espanyols. L’àrea acolorida creix cap a fora quan una activitat es fa més prevalent. Les motivacions analitzades són les següents: organitzar-se, estudiar i millorar en la professió, fer un seguiment de la salut i l’activitat física, comunicar-se amb altres persones, informar-se o consultar notícies, assabentar-se del que fan els altres (xafardejar), consumir pornografia, gastar diners en apostes o jocs, expressar o buscar afecte d’altres persones, evadir-se dels problemes i entretenir-se o relaxar-se. Per a cada activitat, els joves van indicar si recorrien al mòbil gens, poc, bastant o molt. 

La major part dels integrants de la mostra (42%) pertanyen al grup dels moderats, ja que se situen per sota de la mitjana en tots els usos examinats (l’àrea al voltant del centre és petita). En contrast, el perfil hiperconnectat (19%) correspon als joves que utilitzen el mòbil per sobre de la mitjana en totes les motivacions explorades (puntuació superior a 1 en tots els eixos del gràfic). 

Els perfils intermedis s’orienten cap a usos específics, que manifesten quatre modes predominants d’ús del mòbil. Els joves de perfil organitzat (10%) l’utilitzen principalment per organitzar-se (calendari, tasques, etc.), per fer un seguiment de la salut i l’activitat física i per millorar en els estudis o la professió. En una mesura inferior, també l’utilitzen per informar-se. L’ús que fan del mòbil per a la resta de tasques se situa considerablement per sota de la mitjana. El perfil socialitzador (10%) correspon als joves que utilitzen el mòbil principalment per connectar-se amb altres persones. Els atreu especialment comunicar-se, informar-se i saber què fan els altres. Els impetuosos (10%) utilitzen el mòbil considerablement més que els joves d’altres perfils per a activitats d’evasió i cerca de sensacions intenses, com ara consumir pornografia i guanyar diners en apostes o jocs. Els escapistes (9%) també es caracteritzen per buscar l’evasió, però d’una manera menys transgressora, i recorren a l’entreteniment digital (sèries, pel·lícules, vídeos, etc.) amb més freqüència que els altres perfils. També manifesten una tendència a fer servir el mòbil per oblidar-se dels problemes o buscar l’afecte d’altres persones.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Entrevista

«Els joves en risc d'exclusió que entren en contacte amb l'art milloren el seu rendiment acadèmic i el seu compromís cívic i social»

Fins a quin punt l’art contribueix a la integració social? Parlem amb Sunil Iyengar sobre l’accés a la cultura en condicions d’igualtat.

Entrevista

«La cultura pertany a les classes altes. Costa d’atreure-hi les famílies amb nivells d’educació més baixos»

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

També et pot interessar

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Article

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Com podem millorar el suport a les polítiques públiques que es proposen combatre el canvi climàtic a Espanya?

Ciència

El canvi climàtic és una preocupació mundial, però què influeix en el suport a les polítiques de canvi climàtic? Segons aquest estudi, el factor determinant és l’eficàcia percebuda de cada mesura.

Article

Quants coneguts tenim?

Quants coneguts tenim?

Ciència

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?