Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Una anàlisi de l’evolució a Espanya, 2000-2018

Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

Els desajustos entre les hores que una persona treballa i les que voldria treballar tenen conseqüències importants a nivell personal, familiar i organitzatiu. Els darrers deu anys el percentatge de joves que pateixen desajustos d’aquesta mena ha augmentat significativament, sobretot entre els que voldrien treballar més hores de les que treballen ara. No tan sols ha augmentat el nombre de joves insatisfets, sinó també el nombre mitjà d’hores que els joves voldrien treballar de més o de menys. La crisi econòmica del 2008 va augmentar la precarització i va provocar un increment de desigualtat entre homes i dones, i entre joves de diferents nivells socioeconòmics. És important fomentar la igualtat entre els joves i evitar que la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19 agreugi aquesta fractura.
Punts clau
  • 1
       El percentatge de població jove que experimenta desajustos entre les hores que treballen i les que voldrien treballar no ha deixat d’augmentar des de la crisi del 2008, sobretot entre els que voldrien treballar més hores.
  • 2
       No tan sols augmenta el nombre de joves afectats pel desajust, sinó que la bretxa entre el nombre d’hores treballades i el nombre d’hores que voldrien treballar també és cada vegada més gran.
  • 3
       Les feines a temps parcial, els contractes temporals i les ocupacions majoritàriament femenines són els factors principals que expliquen que els joves treballin menys hores de les que voldrien. Els joves procedents de fora de la UE-15 i les dones en són els més afectats.
  • 4
       Els joves professionals i els directius són els que acusen més l’excés del temps de treball, seguits de les mares amb fills.
  • 5
       Aquests factors tenen una importància cabdal a l’hora de dissenyar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats entre joves de diferents orígens socials i el benestar organitzatiu davant la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19.
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018

La distribució del temps de treball és paradoxal. A Espanya, el percentatge de joves que treballen a temps parcial de manera involuntària va passar del 31% el 2000 al 58% el 2018 (amb un màxim del 68,5% el 2014), mentre que la mitjana de la zona euro és del 14,8% (dades de l’EU-LFS 2018). Al mateix temps, assistim a la implantació d’una cultura laboral que exigeix llargues jornades de feina fora de l’horari laboral per complir els objectius de les empreses.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.