Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Una anàlisi de l’evolució a Espanya, 2000-2018

Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

Els desajustos entre les hores que una persona treballa i les que voldria treballar tenen conseqüències importants a nivell personal, familiar i organitzatiu. Els darrers deu anys el percentatge de joves que pateixen desajustos d’aquesta mena ha augmentat significativament, sobretot entre els que voldrien treballar més hores de les que treballen ara. No tan sols ha augmentat el nombre de joves insatisfets, sinó també el nombre mitjà d’hores que els joves voldrien treballar de més o de menys. La crisi econòmica del 2008 va augmentar la precarització i va provocar un increment de desigualtat entre homes i dones, i entre joves de diferents nivells socioeconòmics. És important fomentar la igualtat entre els joves i evitar que la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19 agreugi aquesta fractura.
Punts clau
  • 1
       El percentatge de població jove que experimenta desajustos entre les hores que treballen i les que voldrien treballar no ha deixat d’augmentar des de la crisi del 2008, sobretot entre els que voldrien treballar més hores.
  • 2
       No tan sols augmenta el nombre de joves afectats pel desajust, sinó que la bretxa entre el nombre d’hores treballades i el nombre d’hores que voldrien treballar també és cada vegada més gran.
  • 3
       Les feines a temps parcial, els contractes temporals i les ocupacions majoritàriament femenines són els factors principals que expliquen que els joves treballin menys hores de les que voldrien. Els joves procedents de fora de la UE-15 i les dones en són els més afectats.
  • 4
       Els joves professionals i els directius són els que acusen més l’excés del temps de treball, seguits de les mares amb fills.
  • 5
       Aquests factors tenen una importància cabdal a l’hora de dissenyar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats entre joves de diferents orígens socials i el benestar organitzatiu davant la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19.
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018

La distribució del temps de treball és paradoxal. A Espanya, el percentatge de joves que treballen a temps parcial de manera involuntària va passar del 31% el 2000 al 58% el 2018 (amb un màxim del 68,5% el 2014), mentre que la mitjana de la zona euro és del 14,8% (dades de l’EU-LFS 2018). Al mateix temps, assistim a la implantació d’una cultura laboral que exigeix llargues jornades de feina fora de l’horari laboral per complir els objectius de les empreses.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

Article

Quines mesures poden ajudar a conciliar la família i la feina?

En quins països europeus hi ha més conflicte entre família i feina? Quines mesures de conciliació són més populars entre homes i dones? Analitzem polítiques d’empresa i satisfacció de les famílies.

Article

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.