Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Daniel Oesch, Universitat de Lausana, Suïssa
Giorgio Piccitto, Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

No hi ha evidència de polarització laboral a Europa. A diferència del que ha passat als Estats Units, a Alemanya, el Regne Unit, Espanya i Suècia han augmentat les feines considerades «bones» –és a dir, amb sous per damunt de la mitjana, exigències educatives altes i prestigi social– i s’han reduït les «dolentes».
Punts clau
  • 1
       Als països europeus considerats, les ocupacions de més qualitat van augmentar uns 10 punts percentuals des del començament dels anys noranta, quan representaven aproximadament el 20% de l’ocupació, fins al 2015, en què van arribar al 30%.
  • 2
       El canvi ocupacional a Espanya ha estat encara més espectacular. En tan sols 25 anys gairebé s’han duplicat les feines de més qualitat, amb un augment de 15 punts percentuals si considerem els salaris, el nivell educatiu i el prestigi.
  • 3
       La recerca analitza el canvi en la composició de l’ocupació a Alemanya, Espanya, Suècia i el Regne Unit, que exemplifiquen diferents models d’estat del benestar i agrupen la meitat de la població de la Unió Europea.
Augmenten les ocupacions bones i es redueixen les dolentes
Augmenten les ocupacions bones i es redueixen les dolentes

En tot just 25 anys, a Espanya gairebé s’ha duplicat l’ocupació en les feines de qualitat, que han augmentat 15 punts percentuals si tenim en compte els salaris, el nivell educatiu o el prestigi. Encara que el patró es repeteix (augmenten més les feines bones i les intermèdies, i baixen les dolentes), el canvi és menys marcat quan s'analitza la satisfacció laboral. Això és comprensible si es considera que Espanya és un dels països europeus amb nivells més baixos de satisfacció laboral, fins i tot entre els treballadors en llocs de treball ben pagats o amb un alt prestigi.

La qualitat de l’ocupació va més enllà del salari

Molt sovint una «bona feina» s’associa a una feina «ben pagada». No obstant això, la qualitat de la feina és un fenomen multidimensional que fa de mal reduir exclusivament als salaris. Per això aquí s'adopta un enfocament més ampli en el qual s’incorporen quatre indicadors de qualitat de l’ocupació:

  1. L’ingrés mitjà de la feina.

  2. El nivell educatiu.

  3. El prestigi ocupacional.

  4. La satisfacció laboral dels treballadors.

Classificació

Autors

Daniel Oesch , Universitat de Lausana, Suïssa
Giorgio Piccitto , Universitat Bocconi, Milà (Itàlia)

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Dificultats de les famílies relacionades amb l'habitatge

El 54,5 % de les llars monoparentals no tenen capacitat per assumir despeses imprevistes. Quina mena de carència material tenen la resta de llars?

Baròmetre

Percentatge d'infants més petits de 6 anys en risc de pobresa

Infodada

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Hi ha grans diferències en les taxes de desocupació en funció de l’edat i la nacionalitat. Gairebé la meitat dels espanyols menors de 25 anys estaven a l’atur l’any 2016.

Ressenya

Entre la complaença i el somni contraproduent

Els dos llibres que es ressenyen comparteixen la preocupació pel declivi dels Estats Units i assenyalen els problemes als quals s’enfronta el país. Des de perspectives diferents, tots dos arriben al mateix diagnòstic sobre la societat nord-americana i el perill que corre la democràcia.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.