Vés enrere

Desde Stockton hasta Chicago y Nueva York: otros laboratorios de renta básica Inf Renta

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Ana Berenguer, Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC)

Davant l’increment de la desigualtat i l’avanç tecnològic que polaritza el mercat laboral, diverses iniciatives als Estats Units han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment les administracions locals de les ciutats, que estan prenent posicions sense precedents. En destaca el programa pilot de Nova York, que proporciona als ciutadans un nivell d’ingressos garantit amb l’objectiu d’ajudar els participants en el programa a ajustar l’ús del temps entre el treball remunerat i la capacitació laboral o els programes educatius, per millorar les seves perspectives a llarg termini i els guanys futurs. Amb aquesta prova, a més, Nova York pretén impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents tant en el camp de la recerca com en el de la política als Estats Units. Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un salari mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.
Punts clau
  • 1
       Diversos grups a la ciutat de Nova York treballen amb institucions privades, acadèmiques i sense ànim de lucre per implementar solucions que augmentin la seguretat econòmica dels treballadors amb baixos ingressos i capacitar-los per millorar les seves opcions laborals i de vida.
  • 2
       El corrent més recent de la renda bàsica universal és que no hauria de ser universal sinó una política més, dins una sèrie de mesures encaminades a garantir un ingrés mínim per als treballadors pobres.
  • 3
       Davant l’actual administració federal republicana, les ciutats troben que han d’agafar la iniciativa i comencen a prendre decisions sense precedents.
  • 4
       Un programa pilot de renda bàsica a Nova York podria impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents entre el camp de la recerca i el de la política als Estats Units.
  • 5
       La proposta més estesa és finançar la renda bàsica a través de nous impostos o fluxos d’ingressos com ara la taxa Tobin o models de propietat pública, més que no pas augmentar els impostos progressius sobre els ingressos.
  • 6
       Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un ingrés mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Tamb� et pot interessar

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Inclusió Social

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Dossier

Encarar-se a la pobresa infantil

Encarar-se a la pobresa infantil

Inclusió Social

Fins a quin punt la pobresa i la privació material afecten les llars en què viuen infants? El vuitè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza les conseqüències de la pobresa infantil, com els problemes de salut, el fracàs escolar i la dificultat de mobilitat social.