null Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Ana Berenguer, Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC)

Davant l’increment de la desigualtat i l’avanç tecnològic que polaritza el mercat laboral, diverses iniciatives als Estats Units han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment les administracions locals de les ciutats, que estan prenent posicions sense precedents. En destaca el programa pilot de Nova York, que proporciona als ciutadans un nivell d’ingressos garantit amb l’objectiu d’ajudar els participants en el programa a ajustar l’ús del temps entre el treball remunerat i la capacitació laboral o els programes educatius, per millorar les seves perspectives a llarg termini i els guanys futurs. Amb aquesta prova, a més, Nova York pretén impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents tant en el camp de la recerca com en el de la política als Estats Units. Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un salari mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.
Punts clau
  • 1
       Diversos grups a la ciutat de Nova York treballen amb institucions privades, acadèmiques i sense ànim de lucre per implementar solucions que augmentin la seguretat econòmica dels treballadors amb baixos ingressos i capacitar-los per millorar les seves opcions laborals i de vida.
  • 2
       El corrent més recent de la renda bàsica universal és que no hauria de ser universal sinó una política més, dins una sèrie de mesures encaminades a garantir un ingrés mínim per als treballadors pobres.
  • 3
       Davant l’actual administració federal republicana, les ciutats troben que han d’agafar la iniciativa i comencen a prendre decisions sense precedents.
  • 4
       Un programa pilot de renda bàsica a Nova York podria impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents entre el camp de la recerca i el de la política als Estats Units.
  • 5
       La proposta més estesa és finançar la renda bàsica a través de nous impostos o fluxos d’ingressos com ara la taxa Tobin o models de propietat pública, més que no pas augmentar els impostos progressius sobre els ingressos.
  • 6
       Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un ingrés mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu.

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.