Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿Com contribueixen les dificultats econòmiques a les diferències en salut segons nivell educatiu?

Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

¿Fins a quin punt les diferències en la freqüència de la discapacitat per nivell educatiu i sexe estan relacionades amb les diferències en el grau de pobresa? Les dades de l’enquesta de la UE sobre la renda i les condicions de vida (EU-SILC) corresponents a Espanya ens permeten de mesurar la prevalença de la limitació d’activitat i la taxa de dificultats econòmiques segons el sexe, l’edat i el nivell educatiu de la població.

Després de mesurar la relació entre les dificultats econòmiques i la limitació d’activitat, primer calculem el desavantatge més gran davant la limitació d’activitat dels individus amb un nivell educatiu baix en relació amb els de nivell educatiu mitjà, i tot seguit l’avantatge més reduït davant la limitació d’activitat dels individus amb un nivell educatiu alt en relació amb els de nivell educatiu mitjà. Això ens permet d’obtenir la contribució (en percentatge) de les dificultats econòmiques a la relació entre nivell educatiu i limitació d’activitat i analitzar les diferències entre sexes.

La distribució de les dificultats econòmiques entre homes i dones és força semblant en tots els nivells educatius. El grau d’avantatge/desavantatge davant la limitació d’activitat varia segons el sexe i el nivell educatiu. Les dificultats econòmiques contribueixen a aquest avantatge o desavantatge, però de manera diferent entre homes i dones i segons el nivell educatiu.

Cal que a Espanya s’adoptin mesures encaminades a reduir la pobresa per  fer minvar els nivells i les diferències davant la discapacitat.

1. Introducció

L’esperança de vida dels europeus va augmentant progressivament. A Espanya, en particular, el 2014 l’esperança de vida en néixer era de 83,3 anys, tot i que amb diferències significatives segons el sexe: per a les dones era de 86,2 anys, gairebé sis anys més que per als homes (80,4 anys). A la vellesa, però, una part significativa de la vida està relacionada amb malalties i discapacitats (Solé-Auró i Crimmins, 2013), alhora que es registren variacions considerables entre els diversos grups socioeconòmics (Mackenbach et al., 2008).

Malgrat els avanços en atenció sanitària, l’expansió educativa i l’augment de la renda, a Espanya persisteixen importants diferències en termes de salut i esperança de vida segons el nivell educatiu. Per millorar la salut general de la població i reduir les desigualtats en aquest àmbit, és essencial comprendre aquestes diferències i mirar de reduir-les. Davant d’una situació de discapacitat, els grups amb un nivell educatiu baix es troben en situació de desavantatge, mentre que els qui tenen un nivell educatiu alt presenten un avantatge sistemàtic (Cambois et al., 2016).

La discapacitat es produeix arran de problemes de salut com ara certes malalties cròniques que han deteriorat les funcions corporals i entorpit les activitats habituals, la qual cosa dificulta la participació social i afecta la qualitat de vida. D’altra banda, els recursos de què disposa un individu per ajustar-se a unes funcions malmeses (dispositius d’assistència, persones cuidadores, un entorn adaptat) també incideixen en la discapacitat. Per tant, les diferències segons el nivell socioeconòmic en la prevalença de les discapacitats resulten de complexes interaccions entre les característiques individuals, familiars i del país (Eikemo et al., 2008).

Efectes en la salut de les diferències d’ingressos, nivell educatiu i pobresa

Els ingressos influeixen en la salut de les persones per dues vies principals (Marmot, 2002). En primer lloc, hi ha la simple repercussió material sobre les condicions de vida i els béns i serveis que hom pot adquirir. I en segon lloc, els ingressos tenen un efecte psicològic relacionat amb el grau de control que l’individu té sobre la seva vida i l’entorn en què actua. Per tant, un augment en els ingressos pot tenir un efecte positiu en la salut en tots els grups socials. Així i tot, en analitzar les dades transversals de 56 països, Rodgers (1979) observa que els beneficis poden ser decreixents un cop s’ha assolit un límit «material» determinat, mentre que Chetty et al. (2016), amb dades dels Estats Units, mostren que hi ha una relació lineal entre els ingressos i l’esperança de vida. La relació ingressos-salut explica parcialment la vinculació entre nivell educatiu i diferències en matèria de salut i discapacitat (Montez et al., 2012), de la mateixa manera que l’educació reflecteix en part les condicions materials durant les primeres etapes de la vida (Hayward i Gorman, 2004).

L’expansió educativa a Espanya

L’evolució del sistema educatiu a Espanya després de la guerra civil (1936-1939) no ha tingut un impacte uniforme en les successives generacions d’estudiants (Ballarino et al., 2009). Sota el règim dictatorial de Franco, el paper de l’Estat en l’educació va ser sobretot de naturalesa subsidiària, mentre que el protagonisme el va assumir el sector privat, particularment en l’ensenyament secundari. Tanmateix, el deteriorament de les condicions de vida dels espanyols després de la guerra va impedir un accés generalitzat a aquestes institucions educatives privades. El resultat d’aquest sistema van ser significatives desigualtats de classe (i de gènere) en els nivells de formació. No va ser fins al 1970 —només cinc anys abans de la mort de Franco— que es va introduir un sistema d’ensenyament obligatori fins als 14 anys. De la Fuente i Doménech (2015) presenten una detallada descripció de l’evolució del nivell educatiu de la població adulta a Espanya entre el 1960 i el 2010. En aquest període hi va haver un augment remarcable del nombre mitjà d’anys d’escolarització, que va passar de 4,7 anys el 1960 a 9,6 el 2010. Al començament d’aquest període, la majoria dels països desenvolupats presentaven unes taxes d’analfabetisme baixes, que contrastaven amb les d’Espanya i altres països del sud d’Europa, on la taxa continuava sent prou alta. En aquestes dècades, l’analfabetisme a Espanya es va reduir dràsticament i va passar del 15% al 2,1%.

Aquest estudi examina el desavantatge dels grups de nivell socioeconòmic baix i l’avantatge dels grups de nivell socioeconòmic alt davant la discapacitat a Espanya. També quantifica fins a quin punt aquest avantatge o desavantatge dels diversos grups, segons el seu nivell educatiu, es pot explicar pels respectius nivells de pobresa. Els escenaris possibles són diversos. Si el desavantatge davant la discapacitat és elevat, podria influir-hi moderadament la situació de pobresa, ja que aquesta implica altres factors importants que afecten la discapacitat (condicions de treball amb més risc, accés limitat a una assistència sanitària eficient, pràctiques nocives). D’altra banda, la pobresa sí que podria contribuir significativament al desavantatge dels grups amb un nivell educatiu baix en aquells contextos on la pobresa és reduïda, però es troba concentrada específicament en aquests grups. Pel que fa als grups amb un nivell educatiu alt, la pobresa podria contribuir significativament al seu avantatge davant la discapacitat per comparació als grups amb un nivell educatiu mitjà, que presenten un risc de pobresa elevat. En canvi, la contribució podria ser moderada quan la pobresa és escassa, tant en els grups amb un nivell educatiu alt com en aquells amb un nivell educatiu mitjà, de manera que les diferències entre aquests grups s’explicarien per altres factors.

2. El nostre estudi

Per a l’elaboració d’aquest estudi ens hem basat en les estadístiques de la UE sobre els ingressos i les condicions de vida (EU-SILC), una base de dades amb informació recollida per les oficines nacionals d’estadística. Utilitzem les dades transversals de l’EU-SILC del 2014 corresponent a Espanya, que inclouen un mòdul especial sobre pobresa. S’hi recullen les dades sobre salut i nivell socioeconòmic facilitades pels mateixos entrevistats. Hi incloem individus de més de 30 anys perquè les dades que aporten sobre el nivell educatiu solen ser fiables i en general es mantenen constants. N’excloem els individus de més de 80 anys perquè la informació seria incompleta. L’estudi comprèn 19.954 individus espanyols (9.553 homes i 10.401 dones) entre 30 i 79 anys (taula 1).

Indicadors

DISCAPACITAT

Per identificar la discapacitat ens basem en l’indicador de limitació d’activitat global, que mesura la salut en relació amb la limitació d’activitat mitjançant una única pregunta: «En els darrers sis mesos, ¿fins a quin punt un problema de salut li ha representat una limitació a l’hora de fer les activitats que la gent fa normalment?». Les respostes possibles eren: a) una limitació severa; b) una certa limitació, però no severa; c) cap limitació.  Hem reunit les respostes en dos grups: els individus amb una limitació severa o amb una certa limitació, d’una banda, i els individus sense cap limitació, de l’altra.

EDUCACIÓ

Fem servir l’educació —una variable substitutiva molt comuna, però incompleta, del nivell socioeconòmic— perquè tendeix a mantenir-se estable durant l’edat adulta i es pot mesurar amb facilitat, ja que les persones enquestades solen respondre-hi amb franquesa. L’educació té una relació estreta amb la salut i el risc de discapacitat a través de diverses vies, com ara les circumstàncies de l’individu durant els primers anys de vida, la família, les oportunitats laborals i el desenvolupament de competències per conservar la salut i adaptar-se als trastorns. Considerem tres grups segons el nivell educatiu assolit, seguint la Classificació Internacional Normalitzada de l’Educació (CINE): baix (primària i primer cicle d’ensenyament secundari), mitjà (segon cicle d’ensenyament secundari) i alt (educació superior).

Durant els últims anys les diferències de gènere entre els qui tenen un nivell educatiu alt i baix s’han anat reduint.

POBRESA

L’EU-SILC del 2014 permet d’analitzar la pobresa mitjançant un mòdul temàtic sobre situacions de pobresa autopercebuda (Whealan i Maître, 2013). En aquest estudi ens centrem en la dimensió d’«estrès econòmic» del mòdul temàtic, que s’avalua mitjançant dos indicadors. El primer es refereix a «la capacitat d’una llar per afrontar despeses imprevistes» (Sí/No). El segon es deriva de la pregunta següent: «Els ingressos d’una llar poden provenir de diverses fonts; de vegades hi contribueix més d’un membre. Segons els ingressos totals de la seva llar, ¿amb quina facilitat o dificultat arriba al final del mes per afrontar les despeses habituals?» Les possibles respostes eren: a) amb moltes dificultats; b) amb dificultat; c) amb una certa dificultat; d) amb una certa facilitat; e) amb facilitat; f) amb molta facilitat. Hem considerat que totes les persones que havien respost que arribaven al final del mes «amb moltes dificultats» i «amb dificultat» (i que, per tant, tenien dificultats per afrontar despeses imprevistes) es trobaven en situació de dificultat econòmica.

Anàlisi

Després de separar els grups per sexe, primer vam analitzar la distribució dels nivells educatius i tot seguit la prevalença de la limitació d’activitat i de les dificultats econòmiques segons el nivell educatiu de tota la mostra (30-79 anys), considerada com una unitat, i de dues franges d’edat (30-54 i 55-79 anys), a fi de destacar els canvis entre els grups d’edat.

En segon lloc vam observar, mitjançant l’ús de tècniques estadístiques, el grau de relació entre les dificultats econòmiques i la limitació d’activitat per grups d’edat i per sexe. Per això vam quantificar en quina mesura la presència de dificultats econòmiques estava relacionada amb la limitació d’activitat. Si el valor obtingut era superior a 1, consideràvem que les dificultats econòmiques estaven relacionades positivament amb la limitació d’activitat.

Finalment, vam mesurar la contribució de les dificultats econòmiques a l’avantatge o el desavantatge davant la limitació d’activitat dels grups amb un nivell educatiu alt i baix per comparació als grups amb un nivell educatiu mitjà. L’anàlisi explora fins a quin punt les dificultats econòmiques influeixen en l’avantatge o el desavantatge davant la discapacitat en relació amb l’educació. Segons que podem veure al gràfic 1, mesurem l’efecte directe del nivell educatiu i l’efecte indirecte mitjançat per les dificultats econòmiques. La descomposició de l’efecte total (directe més indirecte) permet d’estimar la contribució percentual de les dificultats econòmiques a l’efecte total del nivell educatiu (efecte indirecte dividit per l’efecte total), entre altres factors socials (comportament, accés a una atenció sanitària adequada i condicions laborals).

 

3. Resultats

Distribució del nivell educatiu per grups d’edat i sexe

El gràfic 2 mostra la distribució del nivell educatiu en tres grups d’edat (30-54, 55-79 i el total de 30 a 79 anys) i per sexe. Les xifres revelen que els darrers anys s’han reduït les diferències entre sexes en els individus amb un nivell educatiu alt i els que el tenen baix. Les dones i els homes amb un nivell educatiu baix representen la majoria dels integrants de la mostra en tots els grups d’edat; no obstant això, en el grup més gran (55-79 anys) la proporció de dones amb un nivell educatiu baix és més elevada que la dels homes i aquesta proporció sempre és més gran per comparació als homes amb un nivell educatiu baix. Això s’explica, en part, per la història del sistema educatiu espanyol. El percentatge de dones amb un nivell educatiu alt augmenta amb el temps, i passa del 14,5% del grup de 55 a 79 anys al 42,4% del grup més jove (30-54). Aquests percentatges, però, són més baixos per a les dones en tots els grups d’edat. 

La història del sistema educatiu espanyol explica que la proporció de dones amb un nivell educatiu baix sigui més alta que la dels homes.

Els homes amb un nivell educatiu alt representen gairebé un terç de la distribució (29,8%), i el percentatge de persones amb un baix nivell educatiu ha minvat fins a esdevenir el més baix de les generacions més joves per comparació al grup més gran (55-79 anys). La proporció d’individus amb un nivell educatiu mitjà es manté força estable en tots els grups d’edat.

Distribució de la limitació d’activitat i de les dificultats econòmiques en els diversos grups d’edat i nivells educatius per sexe

La prevalença de la limitació d’activitat varia segons els grups d’edat, el sexe i el nivell educatiu (taula 1). Els individus amb un nivell educatiu baix mostren sistemàticament la prevalença de limitació d’activitat més elevada, mentre que aquells amb un nivell educatiu alt mostren la prevalença més baixa, tot i que amb diferències segons el sexe i el grup d’edat. La prevalença de limitació d’activitat en els homes i dones amb un nivell educatiu baix es duplica aproximadament a les edats més avançades per comparació als grups més joves; en el cas dels homes amb un nivell educatiu alt gairebé es triplica, mentre que en el de les dones amb un nivell educatiu alt es duplica en tots dos grups d’edat. No hi ha cap evidència que demostri una relació sistemàtica entre la distribució de la població segons el nivell educatiu i les diferències en la limitació d’activitat.

El nivell mitjà de dificultats econòmiques és força semblant entre homes i dones (38,9% i 39,9%, respectivament) (taula 1). Si considerem la totalitat de la mostra, la distribució de les dificultats econòmiques se situa per sota del 21% en el grup amb un nivell educatiu alt, però per damunt del 51% en el grup amb un nivell educatiu baix en tots dos sexes.

Tot i que les diferències econòmiques afecten més els grups amb un nivell educatiu baix, hi ha algunes variacions. Els nivells més baixos de dificultats econòmiques per a aquests grups (entre el 42% i el 44%) els observem tant entre els homes com entre les dones del grup de més edat; al grup de 30-54 anys, però, gairebé dues terceres parts dels individus amb un nivell educatiu baix afirmen que tenen dificultats econòmiques. Els grups amb un nivell educatiu alt en són els menys afectats. El 21,9% dels homes amb un nivell educatiu alt del grup de 30-54 anys tenen dificultats econòmiques, mentre que el percentatge corresponent al grup de 55-79 anys és del 12,8%. En canvi, les dones amb un nivell educatiu alt mostren diferències menys pronunciades segons els grups d’edat (el 21,8% les més joves i el 15,4% les més grans).

Prevalença de la discapacitat en els diversos nivells educatius i per sexe

El gràfic 3 mostra les variacions en la prevalença de la limitació d’activitat en els tres nivells educatius, per sexe i grup d’edat. La proporció relativa de cada nivell educatiu respecte al conjunt de la població és representada mitjançant cercles: els dels grups de nivell educatiu baix solen ser més grans que els de nivell educatiu mitjà o alt, mentre que entre homes i dones no sol haver-hi gaire diferència.

En el gràfic superior, que aplega tota la mostra (30-79 anys), les dones amb un nivell educatiu baix presenten prevalences de limitació d’activitat significativament més altes que no pas les dels homes del mateix nivell educatiu. Així i tot, en els altres nivells educatius no apreciem diferències significatives entre els sexes.

Quan segmentem la mostra per grups d’edat, els resultats posen de manifest unes altres pautes. El grup més jove presenta els nivells més baixos de limitació d’activitat, en tots dos sexes i tots els nivells educatius. Els grups amb un nivell educatiu baix són més grans a la franja d’edat més avançada (55-79 anys) que no pas a la de 30-54 anys. En tots dos grups d’edat, els homes amb un nivell educatiu baix presenten una prevalença de limitació d’activitat més baixa que les dones del mateix nivell educatiu. No s’aprecien diferències significatives en els individus de nivell educatiu mitjà, ja que els nivells de limitació d’activitat de tots dos sexes són semblants. Independentment del sexe, la prevalença de limitació d’activitat més baixa l’observem en el grup amb el nivell educatiu més alt. En aquest grup, les úniques diferències significatives que hi trobem són a la franja d’edat més avançada (55-79 anys), on les dones registren uns nivells de limitació d’activitat més baixos que no pas els homes.

La relació entre les dificultats econòmiques i la discapacitat per sexe a Espanya

En tenir en compte l’edat i el nivell educatiu, obtenim una relació positiva entre les dificultats econòmiques i la limitació d’activitat (tots els coeficients són superiors a 1) (gràfic 4). Les dificultats econòmiques es relacionen positivament amb la limitació d’activitat d’homes i dones en tots els grups d’edat. Aquesta relació és més estreta en les dones del grup d’edat més gran, i menys acusada en els homes del grup més jove.

Fins a quin punt les dificultats econòmiques contribueixen a la relació observada entre nivell educatiu i limitació d’activitat per sexe?

Per explicar les variacions en la limitació d’activitat, observem el paper que hi té la pobresa (utilitzant la definició que hem convingut de dificultats econòmiques) en tots els nivells educatius. La pobresa és un indicador important de salut deficient, i les desigualtats en els ingressos es correlacionen amb les desigualtats en matèria de salut.

El gràfic 5 mostra la contribució (en percentatge) de les dificultats econòmiques a l’avantatge o el desavantatge davant la limitació d’activitat dels qui tenen un nivell educatiu baix i els qui el tenen alt (per comparació als qui tenen un nivell educatiu mitjà), com també la freqüència de dificultats econòmiques (indicada per la mida del cercle que correspon a cada grup). Les dificultats econòmiques contribueixen fins al 23% a les diferències en limitació d’activitat entre els homes amb un nivell educatiu baix o mitjà; i un 18% entre les dones del mateix nivell educatiu (un nivell educatiu baix incrementa la probabilitat de tenir una discapacitat, per comparació amb un de mitjà, en 0,44 en els homes [efecte indirecte de 0,10] i 0,58 en les dones [efecte indirecte de 0,10]). 

Les dificultats econòmiques contribueixen fins al 32% i el 57% a les diferències en limitació d’activitat entre els homes i dones amb un nivell educatiu baix i un de mitjà, respectivament (un nivell educatiu alt disminueix la probabilitat de discapacitat per comparació a un de mitjà en -0,29 en els homes [efecte indirecte de -0,09] i en -0,28 en les dones [efecte indirecte de -0,16]. 

Les dificultats econòmiques contribueixen fins al 57% a les diferències en la limitació d’activitat entre les dones amb un nivell educatiu mitjà i alt.

Encara que la distribució de les dificultats econòmiques és força semblant entre els homes i les dones en tots els nivells educatius, la contribució de les dificultats econòmiques a les diferències en la limitació d’activitat en els grups amb un nivell educatiu alt enfront dels que tenen un nivell educatiu mitjà és més alta entre les dones (57%) que no pas entre els homes (32%). Això es pot explicar per la diferència lleugerament superior en les dificultats econòmiques entre les dones amb un nivell educatiu mitjà i les que el tenen alt (el 41,8% enfront del 20,7%), per comparació als homes amb un nivell educatiu mitjà i alt (36,6% enfront de 19,4%), i també per diversos factors socials que incideixen en la discapacitat d’homes i dones.

D’altra banda, la contribució de les dificultats econòmiques a les diferències en la limitació d’activitat en els nivells educatius mitjà i baix és més semblant entre tots dos sexes (23% en els homes i 18% en les dones) i podem considerar-la moderada. La diferència en dificultats econòmiques entre els homes amb un nivell educatiu baix enfront dels que el tenen mitjà és del 15%, mentre que entre les dones és del 10%. El fet que les dificultats econòmiques siguin més altes en els homes es pot explicar per la contribució lleugerament diferent en els homes amb un nivell educatiu baix i les dones del mateix nivell enfront del grup amb un nivell educatiu mitjà. A banda de les dificultats econòmiques, hi ha altres factors que contribueixen en una mesura més gran a les diferències en la limitació d’activitat en totes les persones amb un nivell educatiu baix.

4. Conclusions

A Espanya el nivell educatiu, el grau de dificultats econòmiques i el sexe influeixen en les diferències en matèria de salut. El nombre de dones amb un nivell educatiu baix sol ser més gran en tots els grups d’edat que no pas el nombre d’homes del mateix nivell educatiu. Els grups amb un nivell educatiu baix mostren de manera constant una prevalença més alta de limitació d’activitat, mentre que la més baixa correspon als grups amb un nivell educatiu alt. Per sexes, les dones amb un nivell educatiu baix presenten prevalences de limitació d’activitat significativament més elevades que els homes del mateix nivell educatiu. No obstant això, no trobem diferències significatives entre homes i dones en la resta de nivells educatius, que mostren uns nivells de limitació d’activitat semblants.

La distribució de dificultats econòmiques no canvia gaire segons el sexe entre els diversos nivells educatius, però sí que ho fa segons el grup d’edat. Les dones del grup més jove amb un nivell educatiu baix presenten els valors més elevats de dificultats econòmiques. De fet, independentment del nivell educatiu,  el grup de 30-54 anys mostra nivells més alts de dificultats econòmiques que no pas el grup de 55-79 anys.

Independentment del nivell educatiu, els adults joves afirmen tenir més dificultats econòmiques que els més grans. Les dones joves de nivell educatiu baix presenten els nivells més alts de dificultats econòmiques.

En termes generals, la pobresa contribueix a la relació entre el nivell educatiu i la discapacitat, però el grau en què hi contribueix varia. La contribució més baixa de les dificultats econòmiques a les diferències en la limitació d’activitat es produeix entre els que tenen un nivell educatiu baix i mitjà, tant homes com dones.  Això indica que altres factors socials que no hem inclòs en la nostra anàlisi —com ara l’accés a l’assistència sanitària, els comportaments que afecten la salut o les condicions laborals— també contribueixen a les diferències en la limitació d’activitat en el grup més desafavorit (nivell educatiu baix). La contribució més gran de les dificultats econòmiques a les diferències en la limitació d’activitat l’observem entre les dones amb un nivell educatiu alt i mitjà (57%), un grup on també trobem una diferència en la prevalença de dificultats econòmiques de 21,1 punts percentuals.

Independentment del sexe, els nivells de limitació d’activitat més baixos s’observen en els individus amb un nivell educatiu més alt.

Aquest resultat suggereix que, si bé les dificultats econòmiques i la discapacitat són menys freqüents en els individus amb un nivell educatiu alt (els qui informen d’aquests problemes presenten unes característiques molt específiques), la pobresa també incideix en les diferències entre les dones amb un nivell educatiu alt i mitjà, tot i que és possible que diferents factors socials que determinen la discapacitat en homes i dones també afavoreixin aquesta alta contribució.

Les dificultats econòmiques poden ser freqüents o infreqüents depenent de la situació econòmica del país o bé del nivell de protecció davant la pobresa material. En la relació entre pobresa i discapacitat també es pot donar la causalitat inversa, de manera que el risc de pobresa es vegi significativament reduït gràcies a les polítiques que s’apliquen. La contribució a les diferències socials pot ser important en la mesura que estan relacionades de manera directa i significativa amb la discapacitat. D’altra banda, la seva contribució percentual pot ser escassa perquè altres factors (variació en els comportaments que afecten la salut, diferents oportunitats per afrontar els problemes de salut...) també poden incidir en les diferències.

Els nostres resultats per a Espanya suggereixen que els programes per reduir la pobresa poden tenir un paper significatiu en tot l’espectre dels nivells educatius; no obstant això, els beneficis seran moderats mentre la proporció de les diferències en la freqüència de la discapacitat explicada per les dificultats econòmiques sigui reduïda. Les iniciatives encaminades a fer minvar la pobresa contribuiran a atenuar les diferències en la discapacitat entre els diversos grups socioeconòmics i a augmentar una esperança de vida saludable.

Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials 

Universitat Pompeu Fabra

5. Referències

Ballarino, G., F. Bernardi, M. Requena i H. Schadee (2009): «Persistent inequalities? Expansion of education and class inequality in Italy and Spain», European Sociological Review, 25(1).

Cambois, E., A. Solé-Auró, H. Brønnum-Hansen, V. Egidi, C. Jagger, B. Jeunee, W.J. Nusselder, H. Van Oyen, C. White i J.-M. Robine (2016): «Educational differentials in disability vary across and within welfare regimes: a comparison of 26 European countries in 2009», Journal of Epidemiology and Community Health, 70(4).

Chetty, R., M. Stepner, S. Abraham, L. Shelby, B. Scuderi, N. Turner, A. Bergeron i D. Cutler (2016): «The association between income and life expectancy in the United States, 2001-2014», The Journal of the American Medical Association – JAMA, 315(16).

Eikemo, T.A., M. Huisman, C. Bambra i A.E. Kunst (2008): «Health inequalities according to educational level in different welfare regimes: a comparison of 23 European countries», Sociology of Health & Illness, 4.

Fuente, A. de la, i R. Doménech (2015): «Educational attainment in the OECD, 1960-2010. Updated series and a comparison with other sources», Economics of Education Review, 48.

Hayward, M.D., i B.K. Gorman (2004): «The long arm of childhood: the influence of early-life social conditions on men’s mortality», Demography, 41(1).

Mackenbach, J.P., I. Stirbu, A.J. Roskam, M.M. Schaap, G. Menvielle, M. Leinsaly i A.E. Kunst (2008): «Socioeconomic inequalities in health in 22 European countries», The New England Journal of Medicine, 23.

Marmot, M. (2002): «The influence of income on health: views of an epidemiologist», Health Affairs (Millwood), 21(2).

Montez, J.K., R.A. Hummer i M.D. Hayward (2012): «Educational attainment and adult mortality in the United States: a systematic analysis of functional form», Demography, 49(1).

Rodgers, G.B. (1979): «Income and inequality as determinants of mortality: an international cross-section analysis», Population Studies, 33(2).

Solé-Auró, A., i E.M. Crimmins (2013): «The oldest old: health in Europe and the United States», dins J.-M. Robine, C. Jagger i E.M. Crimmins (eds.): Healthy longevity. A global approach, Annual Review of Gerontology and Geriatrics, Nova York: Springer.

Whealan, C., i B. Maître (2013): «Material deprivation, economic stress, and reference groups in Europe: an analysis of the EU-SILC 2009», European Sociological Review, 29(6).

Classificació

Autors

Aïda Solé-Auró, Departament de Ciències Polítiques i Socials,
Universitat Pompeu Fabra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Habitatge

Habitatge

Inclusió Social

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Dossier

Habitatge: dret o mercat?

Habitatge: dret o mercat?

Inclusió Social

El setè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” se centra en la inseguretat residencial dels col·lectius més vulnerables i l’accés dels joves a l’habitatge.