Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Álvaro Borja Choi de Mendizábal, professor d’Economia, Universitat de Barcelona

El nivell socioeconòmic de l’alumne condiciona el seu rendiment acadèmic. Es tracta d’un fet àmpliament demostrat per l’evidència empírica. Els efectes de les desigualtats d’origen socioeconòmic es poden transmetre a través de mecanismes molt diversos, com ara la diferència en les expectatives parentals, la disponibilitat de recursos educatius a la llar o la influència del nivell socioeconòmic dels companys d’un centre.
Punts clau
  • 1
       A l’edat de 15 anys es constata l’existència d’una bretxa de 82 punts PISA (equivalents a dos anys d’escolarització) entre els alumnes de llars amb un nivell socioeconòmic més alt i els de llars amb un nivell socioeconòmic més baix.
  • 2
       A Espanya, la pertinença a una llar situada al quartil inferior de nivell socioeconòmic multiplica per 6 el risc de tenir un rendiment acadèmic molt baix.
  • 3
       El nivell socioeconòmic constitueix un dels principals determinants del risc de no acabar l’educació secundària superior, el principal repte a què s’enfronta el sistema educatiu espanyol.
  • 4
       Els resultats de les proves de lectura dutes a terme a l’edat de 10 anys mostren diferències considerables segons el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies. Aquesta desigualtat es presenta molt aviat en la vida dels joves, i llavors es manté o es veu exacerbada durant l’educació secundària.
  • 5
       Els alumnes espanyols amb un nivell socioeconòmic més baix tenen més risc de repetir curs. A més, l’evidència indica que repetir curs té efectes especialment negatius en el rendiment posterior d’aquests alumnes: repetir és, pràcticament, l’avantsala del fracàs escolar i de l’abandonament prematur.
  • 6
      
L’educació privada és millor? L’aparent diferència de rendiment acadèmic entre centres privats i públics és deguda a la segregació dels alumnes amb un estatus socioeconòmic i cultural (ISEC) més baix.
L’educació privada és millor? L’aparent diferència de rendiment acadèmic entre centres privats i públics és deguda a la segregació dels alumnes amb un estatus socioeconòmic i cultural (ISEC) més baix.

Nombrosos estudis han demostrat que, en el cas espanyol, la diferència de resultats entre centres públics i privats s’explica fonamentalment per les diferències en l’origen socioeconòmic dels alumnes. De fet, el rendiment dels centres públics és lleugerament superior al dels privats si es controla l’efecte del nivell socioeconòmic dels alumnes: una vegada s’han descomptat dels resultats els efectes del nivell socioeconòmic dels alumnes i del centre, d’una bretxa d’uns 30 punts PISA (que equivaldrien a gairebé un any d’escolarització) a favor dels centres privats es passa a una bretxa de fins a 10 punts a favor dels centres públics.

Algunes recomanacions per intervenir en la situació descrita són les següents:

  1. Intervenir al més aviat possible en el sistema educatiu, amb un augment de la participació del sector públic en l’etapa de 0 a 3 anys.
  2. Mantenir les ajudes focalitzades als alumnes amb un nivell socioeconòmic més baix, com ara les beques: s’ha demostrat que tenen la capacitat de reduir el desavantatge inicial.
  3. Facilitar la presa de decisions educatives a les llars i els alumnes, per exemple, amb el reforç dels serveis d’orientació acadèmica.
  4. Tenir en compte el pes de l’“efecte company” i reduir la segregació de l’alumnat entre centres per motius socioeconòmics.

Classificació

Autor

Álvaro Borja Choi de Mendizábal , professor d’Economia, Universitat de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Entrevista

«La cultura pertany a les classes altes. Costa d’atreure-hi les famílies amb nivells d’educació més baixos»

Com es pot augmentar el consum cultural de les noves generacions i, especialment, el de les famílies amb nivells educatius més baixos? Françoise Benhamou hi aporta algunes claus en aquesta entrevista.

Baròmetre

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació, per sexe

Article

El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza el paper que desenvolupen l’educació i la renda en la participació dels ciutadans en activitats culturals de naturalesa diversa.

Entrevista

“Hem subestimat la importància de les relacions interpersonals en l’ensenyament”

En aquesta entrevista concedida a l’Observatori Social de ”la Caixa”, Alan Daly, catedràtic d’ensenyament de la Universitat de Califòrnia, aporta una visió sobre el paper de les relacions personals en el món de l’ensenyament, en la qual destaca el concepte de capital social.

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

També et pot interessar

Infodada

Limitacions a la formació de capital humà i a les possibilitats de creixement econòmic i benestar social

Limitacions a la formació de capital humà i a les possibilitats de creixement econòmic i benestar social

Quina és la taxa d’abandonament precoç de l’educació i la formació per sexes? L’objectiu de l’Estratègia Europa 2020 és que sigui del 15 %.

Infodada

Ocupació i diferència salarial

Ocupació i diferència salarial

Educació Inclusió social

De mitjana, els homes cobren més que les dones pels mateixos llocs de treball. No obstant això, encara que la crisi va fer baixar els salaris mitjans per a tothom, l’augment de l’atur va afectar més els homes que les dones.

Article

L’adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants a Espanya

L’adquisició de competències en estudiants autòctons i immigrants a Espanya

Educació Inclusió social

L’arribada d’alumnes immigrants a les aules ha representat un canvi important en el sistema educatiu espanyol. ¿Hi ha diferències en els resultats dels estudiants autòctons i els d’origen immigrant? ¿Per què?