Desigualtats socioeconòmiques i rendiment acadèmic a Espanya

Álvaro Borja Choi de Mendizábal, professor d’Economia, Universitat de Barcelona

El nivell socioeconòmic de l’alumne condiciona el seu rendiment acadèmic. Es tracta d’un fet àmpliament demostrat per l’evidència empírica. Els efectes de les desigualtats d’origen socioeconòmic es poden transmetre a través de mecanismes molt diversos, com ara la diferència en les expectatives parentals, la disponibilitat de recursos educatius a la llar o la influència del nivell socioeconòmic dels companys d’un centre.
Punts clau
  • 1
       A l’edat de 15 anys es constata l’existència d’una bretxa de 82 punts PISA (equivalents a dos anys d’escolarització) entre els alumnes de llars amb un nivell socioeconòmic més alt i els de llars amb un nivell socioeconòmic més baix.
  • 2
       A Espanya, la pertinença a una llar situada al quartil inferior de nivell socioeconòmic multiplica per 6 el risc de tenir un rendiment acadèmic molt baix.
  • 3
       El nivell socioeconòmic constitueix un dels principals determinants del risc de no acabar l’educació secundària superior, el principal repte a què s’enfronta el sistema educatiu espanyol.
  • 4
       Els resultats de les proves de lectura dutes a terme a l’edat de 10 anys mostren diferències considerables segons el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies. Aquesta desigualtat es presenta molt aviat en la vida dels joves, i llavors es manté o es veu exacerbada durant l’educació secundària.
  • 5
       Els alumnes espanyols amb un nivell socioeconòmic més baix tenen més risc de repetir curs. A més, l’evidència indica que repetir curs té efectes especialment negatius en el rendiment posterior d’aquests alumnes: repetir és, pràcticament, l’avantsala del fracàs escolar i de l’abandonament prematur.
L’educació privada és millor? L’aparent diferència de rendiment acadèmic entre centres privats i públics és deguda a la segregació dels alumnes amb un estatus socioeconòmic i cultural (ISEC) més baix.
L’educació privada és millor? L’aparent diferència de rendiment acadèmic entre centres privats i públics és deguda a la segregació dels alumnes amb un estatus socioeconòmic i cultural (ISEC) més baix.

Nombrosos estudis han demostrat que, en el cas espanyol, la diferència de resultats entre centres públics i privats s’explica fonamentalment per les diferències en l’origen socioeconòmic dels alumnes. De fet, el rendiment dels centres públics és lleugerament superior al dels privats si es controla l’efecte del nivell socioeconòmic dels alumnes: una vegada s’han descomptat dels resultats els efectes del nivell socioeconòmic dels alumnes i del centre, d’una bretxa d’uns 30 punts PISA (que equivaldrien a gairebé un any d’escolarització) a favor dels centres privats es passa a una bretxa de fins a 10 punts a favor dels centres públics.

Algunes recomanacions per intervenir en la situació descrita són les següents:

  1. Intervenir al més aviat possible en el sistema educatiu, amb un augment de la participació del sector públic en l’etapa de 0 a 3 anys.
  2. Mantenir les ajudes focalitzades als alumnes amb un nivell socioeconòmic més baix, com ara les beques: s’ha demostrat que tenen la capacitat de reduir el desavantatge inicial.
  3. Facilitar la presa de decisions educatives a les llars i els alumnes, per exemple, amb el reforç dels serveis d’orientació acadèmica.
  4. Tenir en compte el pes de l’“efecte company” i reduir la segregació de l’alumnat entre centres per motius socioeconòmics.
Amagar article complet

Classificació

Autor

Álvaro Borja Choi de Mendizábal, professor d’Economia, Universitat de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Article

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Article

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

La inseguretat laboral dels pares –que es pot traduir tant en temporalitat com en desocupació– té una relació directa amb una davallada del rendiment acadèmic dels fills, tot i que els efectes són diferents segons si afecta els pares o les mares.


També et pot interessar

Dossier

L'educació com a ascensor social

L'educació com a ascensor social

Educació Inclusió Social

L’educació, la recerca i el coneixement són els eixos fonamentals per predir el desenvolupament futur d’un país. El Dossier aborda el paper dels estudis com a ascensor social i la presència a les aules d’alumnes d’origen immigrant. 

Article

L’ascensor social

L’ascensor social

Educació Inclusió Social

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Article

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

Educació Inclusió Social

L’educació infantil té un paper essencial en la millora de la capacitat de comprensió lectora en primària i secundària, especialment en els alumnes immigrants, com ho demostren els resultats en els tres països analitzats: Espanya, Noruega i Suècia.