Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

Malgrat una bona posició pel que fa a la connectivitat o als serveis públics digitals, la poca adaptació a l’economia digital de les petites i mitjanes empreses i les mancances en la formació del capital humà fan que els reptes i les incerteses que planteja la digitalització siguin especialment alts a Espanya.
Punts clau
  • 1
       Dins la UE, Espanya se situa en el 10è lloc en digitalització. Supera la mitjana europea en connectivitat i destaca en integració de la tecnologia digital i en serveis públics digitals, però en queda per sota en capital humà i en l’ús d’internet.
  • 2
       El model productiu, l’escàs esforç inversor en R+D+i, una cultura empresarial poc emprenedora i l’elevada precarietat en les condicions d’ocupació representen punts febles davant el repte de la digitalització.
  • 3
       La formació dels treballadors, especialment dels joves; l’atractiu inversor d’algunes ciutats; les infraestructures digitals i de connexió, i una bona administració pública digital són punts forts per a l’economia digital.
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora

Amb prou feines el 55% de les persones entre 16 i 74 anys tenen capacitats digitals bàsiques i els especialistes en tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) representen tan sols el 3% de la població ocupada, la qual cosa situa Espanya en la 19a posició entre els 28 països membres de la UE. Aquestes importants mancances s’expliquen en part pel sistema educatiu, però també per un model productiu que recolza en una elevada presència de llocs de treball inestables. De fet, el pes del sector de les TIC en el producte interior brut (PIB) se situa molt per sota de la mitjana de la UE (l’any 2015 Espanya ocupava el lloc 20è entre els 28 països membres). En el mateix sentit, si la majoria de països de la Unió han incrementat la inversió en R+D+i des del moment àlgid de la crisi, a Espanya aquesta inversió ha baixat de l’1,35% del PIB el 2010 a l’1,21% el 2017.

D’acord amb aquestes dades, el 38,5% d’experts consultats assenyalen que el punt més feble és el model productiu, mentre que el 27,4% considera que és el sistema educatiu el que ha de millorar més. En canvi, l’alta valoració de les capacitats, la formació i l’adaptabilitat dels treballadors (43,3%) constitueix un punt fort que permet d’afrontar el futur amb un cert optimisme.

Classificació

Autors

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.