Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

Malgrat una bona posició pel que fa a la connectivitat o als serveis públics digitals, la poca adaptació a l’economia digital de les petites i mitjanes empreses i les mancances en la formació del capital humà fan que els reptes i les incerteses que planteja la digitalització siguin especialment alts a Espanya.
Punts clau
  • 1
       Dins la UE, Espanya se situa en el 10è lloc en digitalització. Supera la mitjana europea en connectivitat i destaca en integració de la tecnologia digital i en serveis públics digitals, però en queda per sota en capital humà i en l’ús d’internet.
  • 2
       El model productiu, l’escàs esforç inversor en R+D+i, una cultura empresarial poc emprenedora i l’elevada precarietat en les condicions d’ocupació representen punts febles davant el repte de la digitalització.
  • 3
       La formació dels treballadors, especialment dels joves; l’atractiu inversor d’algunes ciutats; les infraestructures digitals i de connexió, i una bona administració pública digital són punts forts per a l’economia digital.
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora

Amb prou feines el 55% de les persones entre 16 i 74 anys tenen capacitats digitals bàsiques i els especialistes en tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) representen tan sols el 3% de la població ocupada, la qual cosa situa Espanya en la 19a posició entre els 28 països membres de la UE. Aquestes importants mancances s’expliquen en part pel sistema educatiu, però també per un model productiu que recolza en una elevada presència de llocs de treball inestables. De fet, el pes del sector de les TIC en el producte interior brut (PIB) se situa molt per sota de la mitjana de la UE (l’any 2015 Espanya ocupava el lloc 20è entre els 28 països membres). En el mateix sentit, si la majoria de països de la Unió han incrementat la inversió en R+D+i des del moment àlgid de la crisi, a Espanya aquesta inversió ha baixat de l’1,35% del PIB el 2010 a l’1,21% el 2017.

D’acord amb aquestes dades, el 38,5% d’experts consultats assenyalen que el punt més feble és el model productiu, mentre que el 27,4% considera que és el sistema educatiu el que ha de millorar més. En canvi, l’alta valoració de les capacitats, la formació i l’adaptabilitat dels treballadors (43,3%) constitueix un punt fort que permet d’afrontar el futur amb un cert optimisme.

Classificaci�

Autors

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Tamb� et pot interessar

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió Social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe analitzem l'escenari pre-covid-19 de cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Com es distribueixen l’ús i la despesa dels serveis sanitaris públics?

Inclusió Social

La despesa sanitària és desigual: creix amb l’edat i és més elevada en els homes que en les dones. A més, el 5 % de la població fa més del 50 % de la despesa total. Analitzem els factors que ho expliquen, en un escenari previ a la covid-19.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de les persones grans

Anàlisi de les necessitats socials de les persones grans

Inclusió Social

La gent gran té més estabilitat econòmica i pitjors condicions de salut. Analitzem la situació d’aquest segment de la població abans del canvi dràstic causat per la covid-19.