L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

L’abandonament educatiu prematur, a Espanya, afecta les persones que no continuen els estudis, tant si és al final de l’ensenyament obligatori com en el batxillerat o en la formació professional de grau mitjà. La taxa d’abandonament educatiu prematur es calcula per als joves d’entre 18 i 24 anys que no han assolit una titulació a l’ensenyament secundari superior i no continuen estudiant, i expressa profundes desigual-tats socials i de condicions d’escolarització. L’estudi en què es basa aquest article s’ha elaborat a partir de les dades de registre facilitades pel Depar-tament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, i ha permès seguir els itineraris formatius de 73.947 alumnes nascuts l’any 2001 a Catalunya. Els alumnes que van obtenir notes altes al final de l’ensenyament secundari obligatori (ESO) tenen una major presència en els itineraris d’estudis postobligatoris finalitzats, mentre que els que encara cursaven estudis postobli-gatoris van obtenir unes notes més baixes, i encara més els que van abandonar prematurament els estu-dis. Tot i la relació entre notes i itineraris, el baix rendiment no explica del tot l’abandonament educatiu: les probabilitats d’abandonament dels estudis per part de molts joves tenen a veure, a més a més, amb la precarietat econòmica i social dels progenitors i amb la concentració d’alumnat vulnerable i de nacionalitat estrangera en centres d’alta complexitat.
Punts clau
  • 1
       L’abandonament educatiu prematur té lloc majoritàriament al final de l’ensenyament secundari obligatori (14%), però també al llarg de l’ensenyament postobligatori (7%), en particular, en la formació professional de grau mitjà.
  • 2
       Dos de cada tres alumnes que abandonen l’educació secundària obligatòria acumulen retard edu-catiu, entès com el fet de no trobar-se un alumne en el curs que li correspondria per edat.
  • 3
       Les notes baixes no expliquen del tot l’abandonament educatiu prematur: sis de cada deu joves que abandonen els estudis de manera prematura havien aprovat l’ESO.
  • 4
       L’alumnat amb necessitats educatives especials, per raons socials o per incorporació tardana al sis-tema educatiu, està més present en els itineraris d’abandonament educatiu prematur que la resta de la població estudiada.
  • 5
       Els alumnes escolaritzats en centres d’alta complexitat tenen el doble de probabilitats d’abandonar de forma prematura els estudis que els escolaritzats en altres centres.

Classificació

Autors

Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

La fractura entre el món rural i el món urbà

La bretxa entre l’àmbit rural i l’urbà té conseqüències importants en termes socials, econòmics, mediambientals i, fins i tot, polítics. Trobar un equilibri hauria de ser una prioritat.

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

També et pot interessar

Article

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Sobreeducats i descontents? Avaluació de les conseqüències de la sobreeducació

Educació

A Espanya, el 20 % dels treballadors estan sobreeducats per a les funcions que desenvolupen. Aquest estudi analitza com aquesta situació redueix la satisfacció en l’àmbit laboral.

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Educació

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

Educació

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.