El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

Milions de persones en diferents països s’han vist confinades a les seves llars amb motiu de la pandèmia del SARS-CoV-2, la qual cosa ha donat lloc a una experiència social, personal i psicològica sense precedents. En un estudi internacional, amb més de 9.300 respostes en països de parla hispana, els autors han detectat que la majoria dels participants reconeixen haver patit un impacte negatiu en el seu benestar. En aquesta situació, la tecnologia ha estat de gran ajuda per a la població, ja que ha permès mantenir el contacte amb familiars i amics, treballar i estudiar a distància o realitzar compres des de casa. Però la quantitat de temps dedicat a l’ús de pantalles és rellevant per al benestar personal: un ús excessiu de la tecnologia s’associa amb menys benestar.
Punts clau
  • 1
       Tan sols un 17 % de la població enquestada afirma que el seu benestar no s’ha vist afectat pel confinament; un 45 % diu haver-ho passat una mica més malament; un 28 %, bastant més malament, i un 10 %, molt més malament.
  • 2
       Els joves, les dones i la població sense estudis superiors presenten nivells més baixos de benestar que les persones grans, els homes i les persones amb estudis superiors.
  • 3
       El 70 % dels enquestats han augmentat bastant o molt el temps davant de pantalles durant el confinament; el 27 % diu haver-lo incrementat poc i només el 3 % diu que no està fent servir la tecnologia més que abans de la crisi sanitària.
  • 4
       De mitjana, durant el confinament es van fer servir les pantalles durant 9 hores i 16 minuts cada dia: una mica més de 5 hores es van dedicar a feina o estudi, i la resta, a altres usos com comunicar-se o entretenir-se. 5. Les persones que utilitzen molt la tecnologia per evadir-se, tafanejar en les vides dels altres o consumir pornografia presenten nivells més baixos de benestar.
  • 5
       Les persones que utilitzen molt la tecnologia per evadir-se, tafanejar en les vides dels altres o consumir pornografia presenten nivells més baixos de benestar.
  • 6
       S’observen nivells alts de benestar entre aquells que han augmentat l’exercici físic i la pràctica d’activitats sense pantalles durant el confinament, i també entre els que afirmen estar molt satisfets amb els seus familiars i amics.
Més temps diari en xarxes socials, entreteniment i comunicació s’associa amb nivells més baixos de benestar
Més temps diari en xarxes socials, entreteniment i comunicació s’associa amb nivells més baixos de benestar

Classificació

Autors

Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López , grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.

Infodada

Barreres a la participació cultural segons el tipus de llar

El 16,5 % de les famílies amb fills a la llar no es poden permetre gaudir d’activitats culturals, un percentatge que augmenta fins al 20,3 % en el cas de les llars monoparentals.

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.