El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo

L’educació és el factor que influeix més en el consum cultural. Directament, perquè com més alt és el nivell educatiu, més interès hi ha per la cultura. I indirectament, perquè més educació implica també més renda i, per tant, més consum cultural. La rellevància de les diverses barreres al consum cultural depèn de l’activitat considerada.
Punts clau
  • 1
       La manca d’interès és el motiu principal de la no assistència a espectacles en directe i llocs d’interès cultural, mentre que la manca de renda és la causa principal de la no assistència al cinema.
  • 2
       En el cas dels espectacles en directe i les visites a llocs d’interès cultural, hi ha una gran polarització entre aquells que no hi van mai i els que hi van sovint.
  • 3
       L’assistència al cinema mostra una pauta diferent, amb menys polarització; probablement això és degut al fet que l’interès general pel cinema és més estès.
  • 4
       D’altra banda, l’edat té un efecte més visible en el cinema: si comparem els menors de 30 anys amb els més grans de 65, aquests darrers tenen una probabilitat més de deu vegades més alta de no anar-hi mai.
  • 5
       Tenint en compte l’elevada proporció d’individus que diuen que no han participat en activitats culturals, és important classificar-los en dos grups: el que no hi participen mai i els que no hi participen, però podrien haver-ho fet si alguna circumstància hagués estat diferent.
  • 6
       Aquests dos grups són molt diferents i l’efectivitat de les polítiques culturals varia considerablement segons a qui s’adrecen.
Assistència mitjana anual per renda i nivell educatiu
Assistència mitjana anual per renda i nivell educatiu

El gràfic mostra la relació entre la renda ponderada de cada membre de la llar i l’assistència anual a activitats culturals, segons el nivell educatiu. Hi comprovem dues coses: (1) que, amb independència de la renda, l’educació té un efecte positiu en l’assistència a activitats culturals, i (2) que l’efecte de la renda sobre el consum cultural és més significatiu per als nivells educatius més alts (educació secundària i superior).

Com podríem intervenir per eliminar les barreres a la participació cultural?
  • Per abaixar la barrera que representen les restriccions econòmiques es podria dissenyar una política fiscal que inclogués una rebaixa de la imposició indirecta als béns culturals. La caiguda dels preus augmentaria de manera directa la demanda cultural.
  • No obstant això, una reforma fiscal d’aquesta mena tindria efectes regressius, ja que beneficiaria en una mesura més gran els individus amb més renda.
  • Si el que es pretén és contrarestar la manca d’interès de la població, s’ha d’incidir en l’educació cultural dels infants perquè puguin desenvolupar l’interès i els gustos artístics.
  • En aquest cas, els efectes només es notarien a llarg termini, però serien molt més estables.
Amagar article complet

Classificació

Autores

Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.


També et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Música, felicitat i salut: què en sabem?

Cultura

De quina manera incideix la música en el nostre benestar? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” descriu com diversos investigadors, personal sanitari i altres professionals interpreten la relació que hi ha entre la música i la felicitat.