El consum cultural: qüestió de gust o de preu?

Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández, Universitat d’Oviedo

L’educació és el factor que influeix més en el consum cultural. Directament, perquè com més alt és el nivell educatiu, més interès hi ha per la cultura. I indirectament, perquè més educació implica també més renda i, per tant, més consum cultural. La rellevància de les diverses barreres al consum cultural depèn de l’activitat considerada.
Punts clau
  • 1
       La manca d’interès és el motiu principal de la no assistència a espectacles en directe i llocs d’interès cultural, mentre que la manca de renda és la causa principal de la no assistència al cinema.
  • 2
       En el cas dels espectacles en directe i les visites a llocs d’interès cultural, hi ha una gran polarització entre aquells que no hi van mai i els que hi van sovint.
  • 3
       L’assistència al cinema mostra una pauta diferent, amb menys polarització; probablement això és degut al fet que l’interès general pel cinema és més estès.
  • 4
       D’altra banda, l’edat té un efecte més visible en el cinema: si comparem els menors de 30 anys amb els més grans de 65, aquests darrers tenen una probabilitat més de deu vegades més alta de no anar-hi mai.
  • 5
       Tenint en compte l’elevada proporció d’individus que diuen que no han participat en activitats culturals, és important classificar-los en dos grups: el que no hi participen mai i els que no hi participen, però podrien haver-ho fet si alguna circumstància hagués estat diferent.
  • 6
       Aquests dos grups són molt diferents i l’efectivitat de les polítiques culturals varia considerablement segons a qui s’adrecen.
Assistència mitjana anual per renda i nivell educatiu
Assistència mitjana anual per renda i nivell educatiu

El gràfic mostra la relació entre la renda ponderada de cada membre de la llar i l’assistència anual a activitats culturals, segons el nivell educatiu. Hi comprovem dues coses: (1) que, amb independència de la renda, l’educació té un efecte positiu en l’assistència a activitats culturals, i (2) que l’efecte de la renda sobre el consum cultural és més significatiu per als nivells educatius més alts (educació secundària i superior).

Com podríem intervenir per eliminar les barreres a la participació cultural?
  • Per abaixar la barrera que representen les restriccions econòmiques es podria dissenyar una política fiscal que inclogués una rebaixa de la imposició indirecta als béns culturals. La caiguda dels preus augmentaria de manera directa la demanda cultural.
  • No obstant això, una reforma fiscal d’aquesta mena tindria efectes regressius, ja que beneficiaria en una mesura més gran els individus amb més renda.
  • Si el que es pretén és contrarestar la manca d’interès de la població, s’ha d’incidir en l’educació cultural dels infants perquè puguin desenvolupar l’interès i els gustos artístics.
  • En aquest cas, els efectes només es notarien a llarg termini, però serien molt més estables.

Classificació

Autores

Juan Prieto Rodríguez, María José Pérez Villadóniga i Sara Suárez Fernández , Universitat d’Oviedo

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

També et pot interessar

Article

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Els reptes de la cultura d’alt nivell per atreure públics nous a l’entorn digital

Cultura

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada cultura d’alt nivell?

Infodada

Noves formes de participació cultural

Noves formes de participació cultural

Cultura

El nivell de renda influeix en els hàbits de participació cultural a través d’internet. Què passa als països del voltant?

Ressenya

L’art i el progrés de l’economia i la societat

L’art i el progrés de l’economia i la societat

Cultura

Quina relació hi ha entre art i economia? Presentem dues obres que estudien la importància de la creativitat i la innovació en les arts, com també la contribució de l’art al desenvolupament econòmic.