Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, IAE (CSIC), MOVE i IZA
Francesco Fasani, Queen Mary University of London, IZA i CEPR
Hannes Mueller, IAE (CSIC), Barcelona GSE i MOVE
Adaptació: Michele Catanzaro

L’atur de llarga durada és una causa probable de desordres mentals. Aquest article analitza com el col·lapse del sector de la construcció va deixar molts dels seus treballadors fora del mercat laboral durant llargs períodes. Alhora, segons una anàlisi de les enquestes nacionals de salut, aquestes persones van experimentar un gran empitjorament de la seva salut mental. La càrrega d’aquests desordres mentals és tan gran que fins i tot podria haver alentit la recuperació del conjunt de l’economia espanyola.
Punts clau
  • 1
       Entre el 2006 i el 2011, cada vegada que la taxa de desocupació en la construcció augmentava 10 punts percentuals, els desordres mentals relatats pels treballadors expulsats del sector augmentaven entorn de 3 punts percentuals.
  • 2
       En la crisi a Espanya no tan sols va augmentar l’atur, sinó també la seva durada. El 2006, el 2% de la població activa havia experimentat períodes de desocupació de més de dos anys. El 2011, aquest grup s’havia multiplicat gairebé per quatre i rondava el 8%.
  • 3
       En el sector de la construcció, la incidència de l’atur de llarga durada es va multiplicar per 18: va passar del 0,1% de la població activa, l’any 2006, a prop de l’1,8%, el 2011.
  • 4
       L’esclat de la bombolla immobiliària ofereix una oportunitat única per identificar els efectes de l’atur en la salut mental. Si una part prou gran de la població es troba en aquestes circumstàncies, s’afegeix un llast addicional per a l’enlairament d’una economia.
La desocupació afecta la salut mental
La desocupació afecta la salut mental
L’atur afecta la salut mental, o viceversa? Desocupació i mala salut mental estan relacionats. Tanmateix, els investigadors es pregunten si l’atur causa problemes mentals, o bé les persones amb problemes mentals tenen més probabilitat d’estar a l’atur. En el cas de la crisi espanyola, ateses les seves característiques extraordinàries, es pot concloure que el més probable és que l’atur afecti la salut mental dels treballadors, i no al revés.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.