Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, IAE (CSIC), MOVE i IZA
Francesco Fasani, Queen Mary University of London, IZA i CEPR
Hannes Mueller, IAE (CSIC), Barcelona GSE i MOVE
Adaptació: Michele Catanzaro

L’atur de llarga durada és una causa probable de desordres mentals. Aquest article analitza com el col·lapse del sector de la construcció va deixar molts dels seus treballadors fora del mercat laboral durant llargs períodes. Alhora, segons una anàlisi de les enquestes nacionals de salut, aquestes persones van experimentar un gran empitjorament de la seva salut mental. La càrrega d’aquests desordres mentals és tan gran que fins i tot podria haver alentit la recuperació del conjunt de l’economia espanyola.
Punts clau
  • 1
       Entre el 2006 i el 2011, cada vegada que la taxa de desocupació en la construcció augmentava 10 punts percentuals, els desordres mentals relatats pels treballadors expulsats del sector augmentaven entorn de 3 punts percentuals.
  • 2
       En la crisi a Espanya no tan sols va augmentar l’atur, sinó també la seva durada. El 2006, el 2% de la població activa havia experimentat períodes de desocupació de més de dos anys. El 2011, aquest grup s’havia multiplicat gairebé per quatre i rondava el 8%.
  • 3
       En el sector de la construcció, la incidència de l’atur de llarga durada es va multiplicar per 18: va passar del 0,1% de la població activa, l’any 2006, a prop de l’1,8%, el 2011.
  • 4
       L’esclat de la bombolla immobiliària ofereix una oportunitat única per identificar els efectes de l’atur en la salut mental. Si una part prou gran de la població es troba en aquestes circumstàncies, s’afegeix un llast addicional per a l’enlairament d’una economia.
La desocupació afecta la salut mental
La desocupació afecta la salut mental

L’atur afecta la salut mental, o viceversa? Desocupació i mala salut mental estan relacionats. Tanmateix, els investigadors es pregunten si l’atur causa problemes mentals, o bé les persones amb problemes mentals tenen més probabilitat d’estar a l’atur. En el cas de la crisi espanyola, ateses les seves característiques extraordinàries, es pot concloure que el més probable és que l’atur afecti la salut mental dels treballadors, i no al revés.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

La formació dels treballadors és vital per millorar-ne l’ocupabilitat. A Espanya, però, des de la crisi s’hi inverteix un 50% menys i els agents socials amb prou feines participen en la definició d’accions de formació contínua.

També et pot interessar

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Inclusió social

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.