L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

A les zones rurals, els nivells d’envelliment són més alts que els de la resta del país. Són també regions masculinitzades, amb una proporció més elevada d’homes, ja que van ser les dones les que van emigrar-ne més durant la segona meitat del segle passat. Aquest dèficit de dones provoca que el model tradicional d’atenció a la gent gran, que descansava sobre les dones i les filles, sigui inviable. Cal reflexionar sobre si és possible complir les expectatives que tenen els vells que hi viuen, i també sobre el paper els homes poden tenir com a cuidadors en aquestes regions.
Punts clau
  • 1
       A les zones rurals, el desig de les persones grans de romandre a casa seva i ser ateses pels familiars en molts casos resulta inviable.
  • 2
       La relació entre envelliment i entorn és evident: com més petit és el municipi, més alta és la proporció de població gran que té. Així, per exemple, els més grans de 80 anys són més del 10% als pobles de menys de 1.000 habitants, mentre que els valors totals per a Espanya no arriben al 6%.
  • 3
       Sense familiars, amb un dèficit de població femenina i amb bona part de la població envellida, les necessitats d’atenció a l’entorn rural s’han de resoldre mitjançant la incorporació de nous actors.
  • 4
       La incorporació dels homes a les tasques d’atenció a la gent gran s’explica per la situació demogràfica, però també representa una bona oportunitat per contrarestar les diferències històriques de gènere que els excloïa d’aquestes activitats tan necessàries per al sosteniment de la vida.
  • 5
       A les zones rurals, els homes que tenen cura d’algun familiar gran poden tenir dificultats en aquesta tasca, per la qual cosa són convenients programes de formació i suport.
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016


La Ratio de Cuidadors Potencials (RCP) permet de mesurar la relació existent entre la població que potencialment pot ser cuidadora (nombre de persones entre 45 i 69 anys) i les persones que a priori es troben en una etapa en què poden necessitar atenció (persones més grans de 70 anys). Als municipis que no arriben als 5.000 habitants, amb prou feines hi ha dues persones que podrien tenir cura de cada persona potencialment dependent. Als pobles més petits, la presència de dones és tan baixa que no es pot assegurar que l’atenció a la gent gran continuï en mans femenines i informals, segons l’esquema tradicional. 

Amagar article complet

Classificació

Autora

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Per què els homes no fan servir les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar?

Segons aquest estudi, després d’una ampliació de la família només un 4 % dels pares van demanar reducció de jornada, mentre que les mares la van demanar en un 37,7 % dels casos. 

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.