L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

A les zones rurals, els nivells d’envelliment són més alts que els de la resta del país. Són també regions masculinitzades, amb una proporció més elevada d’homes, ja que van ser les dones les que van emigrar-ne més durant la segona meitat del segle passat. Aquest dèficit de dones provoca que el model tradicional d’atenció a la gent gran, que descansava sobre les dones i les filles, sigui inviable. Cal reflexionar sobre si és possible complir les expectatives que tenen els vells que hi viuen, i també sobre el paper els homes poden tenir com a cuidadors en aquestes regions.
Punts clau
  • 1
       A les zones rurals, el desig de les persones grans de romandre a casa seva i ser ateses pels familiars en molts casos resulta inviable.
  • 2
       La relació entre envelliment i entorn és evident: com més petit és el municipi, més alta és la proporció de població gran que té. Així, per exemple, els més grans de 80 anys són més del 10% als pobles de menys de 1.000 habitants, mentre que els valors totals per a Espanya no arriben al 6%.
  • 3
       Sense familiars, amb un dèficit de població femenina i amb bona part de la població envellida, les necessitats d’atenció a l’entorn rural s’han de resoldre mitjançant la incorporació de nous actors.
  • 4
       La incorporació dels homes a les tasques d’atenció a la gent gran s’explica per la situació demogràfica, però també representa una bona oportunitat per contrarestar les diferències històriques de gènere que els excloïa d’aquestes activitats tan necessàries per al sosteniment de la vida.
  • 5
       A les zones rurals, els homes que tenen cura d’algun familiar gran poden tenir dificultats en aquesta tasca, per la qual cosa són convenients programes de formació i suport.
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016


La Ratio de Cuidadors Potencials (RCP) permet de mesurar la relació existent entre la població que potencialment pot ser cuidadora (nombre de persones entre 45 i 69 anys) i les persones que a priori es troben en una etapa en què poden necessitar atenció (persones més grans de 70 anys). Als municipis que no arriben als 5.000 habitants, amb prou feines hi ha dues persones que podrien tenir cura de cada persona potencialment dependent. Als pobles més petits, la presència de dones és tan baixa que no es pot assegurar que l’atenció a la gent gran continuï en mans femenines i informals, segons l’esquema tradicional. 

Classificaci�

Autora

Begoña Elizalde-San Miguel , Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.