L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

A les zones rurals, els nivells d’envelliment són més alts que els de la resta del país. Són també regions masculinitzades, amb una proporció més elevada d’homes, ja que van ser les dones les que van emigrar-ne més durant la segona meitat del segle passat. Aquest dèficit de dones provoca que el model tradicional d’atenció a la gent gran, que descansava sobre les dones i les filles, sigui inviable. Cal reflexionar sobre si és possible complir les expectatives que tenen els vells que hi viuen, i també sobre el paper els homes poden tenir com a cuidadors en aquestes regions.
Punts clau
  • 1
       A les zones rurals, el desig de les persones grans de romandre a casa seva i ser ateses pels familiars en molts casos resulta inviable.
  • 2
       La relació entre envelliment i entorn és evident: com més petit és el municipi, més alta és la proporció de població gran que té. Així, per exemple, els més grans de 80 anys són més del 10% als pobles de menys de 1.000 habitants, mentre que els valors totals per a Espanya no arriben al 6%.
  • 3
       Sense familiars, amb un dèficit de població femenina i amb bona part de la població envellida, les necessitats d’atenció a l’entorn rural s’han de resoldre mitjançant la incorporació de nous actors.
  • 4
       La incorporació dels homes a les tasques d’atenció a la gent gran s’explica per la situació demogràfica, però també representa una bona oportunitat per contrarestar les diferències històriques de gènere que els excloïa d’aquestes activitats tan necessàries per al sosteniment de la vida.
  • 5
       A les zones rurals, els homes que tenen cura d’algun familiar gran poden tenir dificultats en aquesta tasca, per la qual cosa són convenients programes de formació i suport.
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016


La Ratio de Cuidadors Potencials (RCP) permet de mesurar la relació existent entre la població que potencialment pot ser cuidadora (nombre de persones entre 45 i 69 anys) i les persones que a priori es troben en una etapa en què poden necessitar atenció (persones més grans de 70 anys). Als municipis que no arriben als 5.000 habitants, amb prou feines hi ha dues persones que podrien tenir cura de cada persona potencialment dependent. Als pobles més petits, la presència de dones és tan baixa que no es pot assegurar que l’atenció a la gent gran continuï en mans femenines i informals, segons l’esquema tradicional. 

Amagar article complet

Classificació

Autora

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.

Article

Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Per al desenvolupament dels més menuts és fonamental que els pares en tinguin cura. ¿Com difereix l’atenció parental entre els diversos grups socials? Si volem una societat més igualitària, hem de trobar-hi una resposta.

Infodada

En quina mena de llars viuen les persones grans?

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.


També et pot interessar

Dossier

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Atur juvenil i pobresa: un problema estructural?

Inclusió Social

La relació entre els joves i el mercat laboral és el tema central d’aquest segon Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”. L’efecte de la crisi econòmica sobre l’ocupació juvenil en els països del nostre entorn serà un factor clau que caldrà tenir en compte a l’hora de perfilar els estats del benestar del demà.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Inclusió Social

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Inclusió Social

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.