L’envelliment al món rural: una oportunitat per canviar les relacions de gènere?

Begoña Elizalde-San Miguel, Universitat Pública de Navarra

A les zones rurals, els nivells d’envelliment són més alts que els de la resta del país. Són també regions masculinitzades, amb una proporció més elevada d’homes, ja que van ser les dones les que van emigrar-ne més durant la segona meitat del segle passat. Aquest dèficit de dones provoca que el model tradicional d’atenció a la gent gran, que descansava sobre les dones i les filles, sigui inviable. Cal reflexionar sobre si és possible complir les expectatives que tenen els vells que hi viuen, i també sobre el paper els homes poden tenir com a cuidadors en aquestes regions.
Punts clau
  • 1
       A les zones rurals, el desig de les persones grans de romandre a casa seva i ser ateses pels familiars en molts casos resulta inviable.
  • 2
       La relació entre envelliment i entorn és evident: com més petit és el municipi, més alta és la proporció de població gran que té. Així, per exemple, els més grans de 80 anys són més del 10% als pobles de menys de 1.000 habitants, mentre que els valors totals per a Espanya no arriben al 6%.
  • 3
       Sense familiars, amb un dèficit de població femenina i amb bona part de la població envellida, les necessitats d’atenció a l’entorn rural s’han de resoldre mitjançant la incorporació de nous actors.
  • 4
       La incorporació dels homes a les tasques d’atenció a la gent gran s’explica per la situació demogràfica, però també representa una bona oportunitat per contrarestar les diferències històriques de gènere que els excloïa d’aquestes activitats tan necessàries per al sosteniment de la vida.
  • 5
       A les zones rurals, els homes que tenen cura d’algun familiar gran poden tenir dificultats en aquesta tasca, per la qual cosa són convenients programes de formació i suport.
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016
Ràtio de cuidadors potencials segons la grandària del municipi i per al conjunt d’Espanya, 2016


La Ratio de Cuidadors Potencials (RCP) permet de mesurar la relació existent entre la població que potencialment pot ser cuidadora (nombre de persones entre 45 i 69 anys) i les persones que a priori es troben en una etapa en què poden necessitar atenció (persones més grans de 70 anys). Als municipis que no arriben als 5.000 habitants, amb prou feines hi ha dues persones que podrien tenir cura de cada persona potencialment dependent. Als pobles més petits, la presència de dones és tan baixa que no es pot assegurar que l’atenció a la gent gran continuï en mans femenines i informals, segons l’esquema tradicional. 

Classificació

Autora

Begoña Elizalde-San Miguel , Universitat Pública de Navarra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Article

Les dones tenen menys oportunitats de ser contractades?

Un experiment sobre discriminació de gènere constata que, en igualtat de condicions, les dones tenen un 30 % menys de probabilitats que les citin per a una entrevista de feina.

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.

Infodada

Dependència per a l’atenció personal

Quantes persones més grans de 65 anys tenen dificultats per fer alguna de les activitats bàsiques de la vida diària? Al nostre país, el 33% de les persones més grans de 65 anys tenen problemes per rentar-se sols.

Infodada

En quina mena de llars viuen les persones grans?

Quines són les formes de convivència més comunes en les persones grans? Al nostre país el percentatge dels que viuen sols o en parella és més baix, per comparació a altres països del nostre entorn.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.