L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

Jenifer Ruiz-Valenzuela, investigadora,
Centre for Economic Performance, London School of Economics

Durant les últimes dècades, el mercat de treball espanyol s’ha caracteritzat per tenir altes taxes de desocupació i de temporalitat. Aquest article analitza en termes educatius els efectes intergeneracionals de la temporalitat ocupacional i la pèrdua de feina. Entre els resultats més destacats, trobem que tant la inseguretat laboral (mesurada pel tipus de contracte laboral que té el pare) com la pèrdua de feina del pare comporten un deteriorament del rendiment educatiu dels fills. En el cas de la mare, en canvi, no es detecten efectes significatius en analitzar l’impacte de les mateixes variables en la trajectòria educativa dels fills. Aquests resultats suggereixen que és important tenir en consideració els efectes intergeneracionals de les polítiques laborals a l’hora de dissenyar-les i reformar-les.

1. Un mercat de treball disfuncional

Durant les últimes dècades, el mercat de treball espanyol s’ha caracteritzat per tenir altes taxes de desocupació i de temporalitat. El segon d’aquests fenòmens apareix com a conseqüència de les reformes implementades durant els anys vuitanta per introduir flexibilitat en el mercat laboral. Des d’aleshores, l’economia espanyola constitueix un dels exemples més destacats de desenvolupament d’un mercat de treball dual, en el qual els treballadors formen part de dos grups clarament diferenciats: d’una banda, hi ha un col·lectiu de treballadors amb contracte indefinit (també anomenat fix o permanent) que gaudeix d’una elevada protecció laboral (els anomenats insiders) i, de l’altra, els treballadors amb contracte temporal (outsiders), que no es troben gaire protegits davant les situacions d’acomiadament.

El gràfic 1 mostra el percentatge de treballadors amb contracte temporal a diversos països europeus, com també la mitjana per a la UE-15, a partir del primer any amb dades disponibles. Amb valors situats per damunt del 25% fins al començament de la crisi, Espanya és el país amb una taxa de temporalitat més elevada, fins i tot després dels alts nivells de destrucció de contractes temporals que ha tingut lloc durant la recessió econòmica recent.

A més a més de les característiques de la negociació col·lectiva a Espanya, la regulació de la competència i les dimensions de les nostres empreses, la dualitat del mercat de treball és un dels motius pels quals Espanya té una de les taxes de desocupació més altes d’Europa, actualment només per sota de la de Grècia. El gràfic 2 mostra com, des de la segona meitat dels anys vuitanta, la taxa de desocupació baixa des de valors de prop del 20% fins a arribar gairebé al 15% abans de la crisi dels noranta. Amb aquesta crisi, la taxa d’atur torna a superar el 20% i li caldrà més d’una dècada per assolir nivells semblants als de la resta de països europeus el 2007, just abans del començament de la recessió econòmica recent. Des d’aleshores, l’elevat volum de destrucció d’ocupació ha estat una de les característiques més destacades a banda i banda de l’Atlàntic. Als Estats Units, les dades mostren un rècord de destrucció d’ocupació, amb una taxa d’atur que va assolir el 10% el primer trimestre del 2010. A Europa (UE-27), segons dades de la Labour Force Survey des del 2008 i fins al 2012 la pèrdua neta de llocs de treball va ser d’uns 7 milions. D’aquests, gairebé el 60% es van perdre a Espanya. En aquest país, a més, la recessió econòmica recent s’ha caracteritzat per les dificultats a l’hora de trobar feina, amb l’augment consegüent dels aturats de llarga durada.

En aquest article analitzarem els efectes intergeneracionals de la dualitat i la pèrdua d’ocupació. En particular, hi estudiarem l’impacte que té el tipus de contracte del pare (temporal o permanent) sobre la probabilitat que els fills acabin l’educació secundària a temps. En la literatura econòmica, a parer nostre, no hi ha articles que mirin d’identificar l’impacte causal del tipus de contracte dels pares en variables que mesurin el rendiment educatiu dels fills.

Dues de les característiques més destacades del mercat de treball espanyol són les elevades taxes de desocupació i temporalitat.

En segon lloc, descriurem l’efecte de la pèrdua de feina dels progenitors sobre el rendiment educatiu dels fills durant l’educació obligatòria. Altres articles (vegeu la secció 3) han intentat respondre preguntes semblants en altres països. Aquest article és el primer que utilitza dades d’Espanya i que se centra a estudiar l’impacte de la pèrdua de feina durant la recessió ecòmica recent. Abans d’endinsar-nos en els resultats, però, oferirem un resum dels estudis realitzats que ens ajudarà a entendre per quin motiu la temporalitat o la pèrdua de feina afecten el desenvolupament educatiu dels fills.

2. La temporalitat i la pèrdua de treball: efectes intergeneracionals

A. ¿Varia la probabilitat d’acabar l’educació secundària obligatòria segons el tipus de contracte de treball que tenen els pares?

Diversos estudis han analitzat si el fet de tenir una feina amb un contracte de treball temporal en lloc d’un d’indefinit té conseqüències adverses per al treballador. Bentolila et al. (2008) i Dolado et al. (2002) ofereixen una revisió de la literatura empírica que analitza aquestes conseqüències. Segons les conclusions d’aquests treballs, els treballadors contractats de manera temporal reben una inversió en formació més baixa per part de l’empresa i reben sous també inferiors pel mateix tipus de feina. Aquesta bretxa salarial entre treballadors temporals i fixos, a més a més, estaria associada al fet que l’empresa ocupa els treballadors temporals en llocs que requereixen una qualificació més baixa que la que tenen. Hi ha també evidència que el fet d’estar ocupat amb un contracte temporal augmenta el risc de patir accidents (Guadalupe, 2003) i fa minvar la satisfacció amb la feina (Booth et al., 2002).

Estudis de psicologia social relacionen la inseguretat laboral parental amb un rendiment acadèmic més baix dels fills (per exemple, Barling et al., 1999). Juntament amb les anàlisis econòmiques descrites al paràgraf anterior, aquests estudis suggereixen diversos mecanismes pels quals el tipus de contracte dels pares podria afectar els resultats educatius dels fills. Primer, algunes de les conseqüències esmentades més amunt afecten variables (ingressos, satisfacció laboral, salut, etc.) que tradicionalment han estat vistes com a determinants del rendiment escolar dels fills. Segon, tal com planteja una de les branques d’estudi de la psicologia social, la inseguretat laboral paterna pot afectar l’eficàcia i les actituds respecte al treball i l’esforç dels fills de manera negativa (Lim i Loo, 2003).

Aquesta secció utilitza dades de l’Enquesta de població activa (EPA) per als anys 2000 a 2004, per determinar si el tipus de contracte dels pares té un impacte en la probabilitat que els fills acabin l’educació secundària a temps. El lector es podria preguntar per què ens centrem en el tipus de contracte dels pares (i no en el de les mares), com també quins són els motius per escollir la probabilitat d’acabar l’educació secundària a temps com a mesura principal del desenvolupament educatiu dels fills. Respecte a la primera pregunta, ens centrem principalment en el tipus de contracte laboral del pare perquè els pares continuen sent la principal font d’ingressos de la llar. A més a més, els efectes psicològics associats a la inseguretat laboral són més pronunciats en els homes que no pas en les dones (Lim i Sng, 2006). De tota manera, hem investigat l’impacte del tipus de contracte de la mare sobre la probabilitat dels fills de graduar-se a temps, i no hi hem trobat cap tipus d’efecte. La resposta a la segona pregunta ve determinada per la disponibilitat de dades.

La inseguretat laboral del pare, mesurada pel tipus de contracte, és un factor rellevant a l’hora d’explicar si els fills acaben a temps l’educació obligatòria.

Les dades de l’EPA ens permeten d’estudiar quin és l’impacte del tipus de contracte del pare (mesurat l’any en què el fill hauria d’acabar l’educació obligatòria) en la probabilitat d’acabar l’educació secundària obligatòria a temps (és a dir, sense repetir cap curs). El gràfic 3 mostra la probabilitat més alta que un estudiant el pare del qual tingui un contracte indefinit acabi l’educació secundària a temps, per comparació a un estudiant el pare del qual tingui un contracte temporal. L’estimació d’aquestes quantitats ha tingut en compte una sèrie de variables que poden influir tant en la probabilitat de tenir un contracte temporal per part dels progenitors com en el rendiment educatiu dels fills. És a dir, els resultats que mostra aquest gràfic no són deguts a diferències regionals, com tampoc al nivell educatiu del pare o a la seva experiència laboral, ni al sector o ocupació en què treballa, entre altres variables rellevants.

En línia amb la intuïció proporcionada per la revisió bibliogràfica al començament d’aquesta secció, la primera barra del gràfic 3 mostra que és més probable que acabin l’educació secundària a temps aquells estudiants els pares dels quals tenen un contracte indefinit; la diferència és de 7 punts percentuals més. Tenint en compte que el 61% dels estudiants a la mostra amb pares amb contracte indefinit es gradua de l’educació secundària obligatòria als 16 anys, i que el 41% d’aquells els pares dels quals tenen un contracte temporal també ho fan, aquests 7 punts percentuals estarien explicant el 35% de la diferència observada.

L’impacte descrit és un efecte mitjà, és a dir, es tracta del resultat obtingut de mitjana quan hom té en compte tota la mostra seleccionada per a aquest estudi. Tot seguit analitzem si aquest efecte mitjà és diferent per a certs subgrups de la població. En primer lloc, les barres segona i tercera reflecteixen el resultat depenent del nivell educatiu màxim assolit pel pare. Els resultats indiquen que l’efecte és encara més gran a la submostra d’estudiants els pares dels quals tenen un nivell educatiu més alt, tot i que aquesta diferència no és estadísticament significativa.

A les dues últimes barres es mostra l’impacte diferencial del tipus de contracte patern entre nois i noies. Tot i que els nois els pares dels quals tenen un contracte permanent tenen una probabilitat 9 punts percentuals més alta de graduar-se a temps, en el cas de les noies el tipus de contracte dels pares no sembla que importi a l’hora d’explicar qui es gradua a temps (l’efecte mostrat per a les noies és l’únic del gràfic que no és estadísticament significatiu). Els estudis de psicologia social mostren que la identificació amb els pares tendeix a actuar com un mecanisme que modera l’efecte de la inseguretat laboral paterna i les actituds dels fills respecte al treball i l’esforç (Barling et al., 1998). Així, si els nois s’identifiquen més amb els pares que no pas les noies, aleshores els fills es veurien més afectats per la inseguretat laboral dels pares, tal com reflecteixen les dades.

Finalment, l’ús de tècniques més avançades (que permeten d’indagar una mica més en la identificació dels efectes causals) confirmen els nostres resultats en indicar que l’avantatge dels estudiants els pares dels quals tenen un contracte permanent durant l’any en què haurien d’acabar l’educació secundària obligatòria és fins i tot més gran que el descrit en aquesta secció (per a més detalls, vegeu el capítol 3 de Ruiz-Valenzuela, 2014).

B. ¿Com influeix la pèrdua de feina dels pares en el rendiment educatiu dels fills?

Les notícies sobre el mercat laboral i, en particular, sobre l’evolució de la taxa de desocupació, han ocupat molts telenotícies i articles de premsa des del començament de la crisi a Espanya. D’una manera semblant al que hem descrit en la secció anterior, diversos estudis han analitzat les conseqüències de la pèrdua de feina per al treballador afectat. Entre altres efectes negatius, les persones que perden la feina pateixen, de mitjana, pèrdues salarials a curt termini que sembla que persisteixen a llarg termini (Jacobson et al., 1993), i tenen un risc més alt de divorci (Charles i Stephens, 2004) i de deteriorament del seu estat de salut física i mental (Eliason i Storrie, 2009). Molt relacionat amb aquest darrer punt, s’ha detectat també un acusat increment en el nombre registrat de desordres mentals per als treballadors més exposats al col·lapse de la construcció a Espanya (Farré et al., 2015).

Amb aquesta motivació en ment, diversos estudis han analitzat l’impacte intergeneracional de la pèrdua de feina parental (particularment la del pare) sobre variables que mesuren aspectes diversos del rendiment acadèmic dels fills. Entre els resultats més destacats trobem aquests: una reducció de la nota mitjana per als estudiants al final de la secundària (Rege et al., 2011), un augment de la probabilitat de repetir curs (Stevens i Schaller, 2011) i una probabilitat més baixa d’anar a la universitat (Coelli, 2011).

En aquesta secció analitzem l’impacte intergeneracional dels daltabaixos en el mercat de treball, tot utilitzant dades sobre la pèrdua de feina parental i el rendiment acadèmic durant la recessió econòmica recent. Aquest podria ser un cost addicional de les recessions que —si més no per ara— en gran manera hauria estat subestimat en els estudis acadèmics.

Per dur a terme l’anàlisi, vam utilitzar dades de 358 estudiants que el 2012 cursaven l’educació obligatòria (primària o secundària), en una escola de la província de Barcelona. Aquesta escola és de característiques semblants a l’escola mitjana a Catalunya (Ruiz-Valenzuela, 2015). Un dels avantatges d’aquestes dades és que són de tipus panell; és a dir, tenim dades sobre el rendiment educatiu i la situació laboral dels pares per a diversos anys (des de l’any acadèmic 2007-2008 fins al 2011-2012). Això ens permet de comparar el rendiment acadèmic (mesurat per la nota mitjana dels estudiants a totes les assignatures) del mateix estudiant abans i després de la pèrdua de feina dels pares. És a dir, abans i després del començament de la crisi. Així, disposar d’aquesta mena de dades ens permet assegurar-nos que l’efecte que estem mesurant es correspon amb l’efecte de la pèrdua de treball del pare i no amb el d’altres variables com ara l’educació dels pares o la seva ocupació.

Si el pare perd la feina, això té un efecte negatiu en el rendiment acadèmic dels fills, especialment si aquesta pèrdua esdevé desocupació de llarga durada.

El gràfic 4 mostra, a la primera barra, el deteriorament de la nota mitjana associat amb la pèrdua de feina del pare. Aquest deteriorament representa una baixada de la nota mitjana de més de 0,2 punts en una escala d’1 a 10, on l’aprovat de cada assignatura s’aconsegueix amb una puntuació a partir de 5. Aquest impacte negatiu de la pèrdua de feina paterna durant la recessió econòmica recent a Espanya, tot i que a priori pot semblar irrellevant, duplica l’efecte de la pèrdua de feina trobat en altres estudis per a altres països. Les barres 2 i 3 mostren, a més a més, que l’efecte és molt més gran per a aquells estudiants els pares dels quals han perdut la feina durant la crisi i no n’han trobat cap altra almenys en un any (és a dir, aturats de llarga durada). En aquest cas, la nota mitjana dels estudiants afectats baixa quasi mig punt.

Hi ha dues observacions molt semblants a les que hem descrit a la secció anterior. D’una banda, els fills pateixen una penalització més gran en la nota mitjana que no pas les filles. De fet, el petit deteriorament que mostra el gràfic per a les noies no és estadísticament significatiu, és a dir, que no podem descartar que l’efecte sigui nul. La segona observació té a veure amb l’impacte de la pèrdua de feina de la mare en el rendiment escolar mitjà dels seus fills. De la mateixa manera que quan parlàvem sobre l’efecte del tipus de contracte de la mare, la pèrdua de la feina de la mare no sembla que afecti la nota mitjana dels fills.

A causa de l’elevada correlació entre temporalitat i sortides del mercat de treball, el lector pot pensar que l’efecte que trobem aquí està més relacionat amb el tipus de contracte del pare que no pas amb la pèrdua de feina per se. No obstant això, és important remarcar que la majoria de pèrdues de feina registrades en aquesta mostra es corresponen amb llocs de treball de naturalesa permanent. D’altra banda, les dades indiquen que els efectes de la pèrdua de feina del pare són encara més grans quan la mostra utilitzada només contempla les pèrdues de feina de pares amb un lloc de treball fix abans del començament de la crisi. Això no ens hauria de sorprendre; els estudis d’economia laboral han trobat que la caiguda en el nivell d’ingressos, com també la dificultat per trobar feina després d’haver-la perdut, són més grans com més anys d’experiència té el treballador a l’empresa abans de perdre-hi la feina (Jacobson et al., 1993).

 

3. Conclusions

Les dades disponibles suggereixen que tant la temporalitat com la pèrdua de feina dels pares tenen efectes negatius en variables que mesuren el desenvolupament educatiu dels fills. En aquest estudi hem detallat, a més a més, que no s’observa cap relació entre el tipus de contracte o la pèrdua de feina de les mares i els resultats educatius dels fills. Aquesta diferència entre el resultat observat per a pares i mares és coherent amb els resultats d’estudis en economia de la salut i psicologia social, que documenten desordres mentals i problemes físics més severs associats a la pèrdua de feina i la inseguretat laboral per als homes que no per a les dones. Així, alguns estudis han mostrat com els homes pateixen, per exemple, nivells d’estrès i d’ansietat financera més alts associats tant amb la inseguretat laboral com amb la pèrdua de feina (Lim i Sng, 2006).

Els resultats d’aquest treball subratllen la necessitat de combinar polítiques de flexibilitat a l’empresa, necessàries perquè les empreses puguin fer ajustos en diferents moments del cicle econòmic, amb polítiques que atenuïn el cost d’aquests ajustos en termes de benestar per als treballadors i les famílies afectades. Això implicaria, per exemple, posar en marxa polítiques adreçades tant a fer minvar la dualitat en el mercat de treball com a augmentar la protecció del treballador (i no necessàriament la de l’ocupació) en cas d’acomiadament. Un exemple d’aquest tipus de polítiques es troba en el model de flexiseguretat ampliada existent a Dinamarca. Aquest país combina nivells de protecció de l’ocupació baixos amb generoses prestacions per desocupació i polítiques actives d’ocupació ben dissenyades, amb cursos de formació i supressió de les prestacions per desocupació si no se segueixen o si es rebutgen diverses ofertes de feina adequades a la qualificació del demandant (Bentolila, 2010).

Tenint en compte les altes taxes de temporalitat i desocupació del mercat laboral espanyol, seria important disposar de més dades per analitzar amb més detall els mecanismes que hi ha rere els resultats descrits en aquest article. D’altra banda, si les dades ho permeten, seria igualment important estudiar si aquests efectes perniciosos que hem observat a curt termini s’estenen també a llarg termini. Entendre això és fonamental per anticipar increments potencials en els nivells de desigualtat de la nostra societat.

 

Jenifer Ruiz-Valenzuela, investigadora

Centre for Economic Performance, London School of Economics

4. Referències

Barling, J., K.E. Dupre y C.G. Hepburn (1998): «Effects of parents’ job insecurity on children’s work beliefs and attitudes», Journal of Applied Psychology, 83(1).

Barling, J., A. Zacharatos y C.G. Hepburn (1999): «Parents’ job insecurity effects children’s academic performance through cognitive difficulties», Journal of Applied Psychology, 84(3).

Bentolila, S. (2010): «Flexiguridad ampliada», blog Nada es gratis [http://nadaesgratis.es/bentolila/flexiguridad-ampliada].

Bentolila, S., J.J. Dolado y J.F. Jimeno (2008): «Two-tier employment protection reforms: the Spanish experience», CESifo DICE Report, 4.

Booth, A.L., M. Francesconi y J. Frank (2002): «Temporary jobs: stepping stones or dead ends?», The Economic Journal, 112(480).

Charles, K.K., y M. Stephens (2004): «Job displacement, disability, and divorce», Journal of Labor Economics, 22(2).

Coelli, M.B. (2011): «Parental job loss and the education enrolment of youth», Labour Economics, 18(1).

Dolado, J.J., C. Garcia-Serrano y J.F. Jimeno (2002): «Drawing lessons from the boom of temporary jobs in Spain», The Economic Journal, 112(480).

Eliason, M., y D. Storrie (2009): «Job loss is bad for your health. Swedish evidence on cause specific hospitalization following involuntary job loss», Social Science & Medicine, 68(8).

Farré, L., F. Fasani y H. Mueller (2015): «Feeling useless: the effect of unemployment on mental health in the Great Recession», Barcelona GSE Working Paper Series, 838.

Guadalupe, M. (2003): «The hidden costs of fixed-term contracts: the impact on work accidents», Labour Economics, 10(3).

Jacobson, L.S., R.J. Lalonde y D.G. Sullivan (1993): «Earnings losses of displaced workers», The American Economic Review, 83(4).

Lim, V., y G. Loo (2003): «Effects of parental job insecurity and parenting behavior on youth’s self-efficacy and work attitudes», Journal of Vocational Behavior, 63(1).

Lim, V., y Q. Sng (2006): «Does parental job insecurity matter? Money anxiety, money motives and work motivation», Journal of Applied Psychology, 91(5).

Rege, M., K. Telle y M. Votruba (2011): «Parental job loss and children’s school performance», The Review of Economic Studies, 78(4).

Ruiz-Valenzuela, J. (2015): «Job loss at home: children’s school performance during the Great Recession in Spain», CEP Discussion Paper 1364, London School of Economics.

Ruiz-Valenzuela, J. (2014): Job loss at home: children’s grades during the Great Recession in Spain. Methods. Essays on parental labor market characteristics and the academic outcomes of their offspring. EUI PhD theses; Department of Economics.

Stevens, A.H., y J. Schaller (2011): «Short-run effects of parental job loss on children’s academic achievement», Economics of Education Review, 30(2).

Classificació

Autors

Jenifer Ruiz-Valenzuela, investigadora,
Centre for Economic Performance, London School of Economics

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El repte de la Garantia Juvenil

Hi ha múltiples diagnòstics sobre l’increment de la desocupació juvenil provocat per la crisi econòmica. L’article reflexiona sobre l’efectivitat de les polítiques generades en funció d’aquests diagnòstics i, especialment, en la Recomanació Europa de la Garantia Juvenil.

Article

Baix nivell educatiu, baixa participació laboral

La crisi econòmica ha afectat el mercat de treball juvenil a Espanya i especialment els joves amb un nivell educatiu baix. Cal revertir aquesta situació per evitar que molts menors de 30 anys acabin en l’exclusió.

Article

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.

Infodada

La desocupació com un factor clau en les situacions de pobresa i exclusió social

Hi ha grans diferències en les taxes de desocupació en funció de l’edat i la nacionalitat. Gairebé la meitat dels espanyols menors de 25 anys estaven a l’atur l’any 2016.

Infodada

Exclusió del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.