El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment de camp revela dificultats d’integració social per a les persones amb noms d’origen estranger

Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Aprofitant la popularitat del futbol, s’ha dut a terme un experiment de camp sobre l’accés a les activitats socials dels immigrants. L’experiment consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que demana participar en un entrenament de prova en un equip amateur i enviar un missatge electrònic als entrenadors de més de vint mil clubs de tot Europa. Malgrat que les peticions eren idèntiques, les enviades com a futbolistes amb noms locals van obtenir més respostes afirmatives que les enviades amb noms d’origen estranger. En el cas d’Espanya, la preferència en benefici dels jugadors autòctons ha estat evident; la diferència és de tretze punts i se situa per damunt de la mitjana europea. Els resultats posen de manifest unes dificultats per a la integració social que, més endavant, poden comportar també barreres d’integració laboral i econòmica.
Punts clau
  • 1
       Des de comptes de correu electrònic amb perfils clarament identificables com a locals o immigrants es va demanar fer una prova en un equip de futbol amateur.
  • 2
       Les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons, tant a Suïssa com, de manera encara més marcada, a Espanya.
  • 3
       La discriminació pel nom afecta tant els immigrants tot just acabats d’arribar com els de segona i tercera generació.
  • 4
       La recerca s’estendrà a una vintena de països europeus i permetrà d’analitzar les diferències de resultats entre països i si es tendeix a penalitzar més els noms d’unes procedències determinades.
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya

Les peticions enviades a clubs de futbol locals amb noms com Daniel Rodríguez o Pablo González, de referència clarament autòctona, van obtenir una resposta positiva pràcticament en la meitat dels casos. En canvi, poc més d’una tercera part de les firmades amb noms d’origen estranger, com ara Youssef Alami, van prosperar.

 

Classificació

Autors

Cornel Nesseler , Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González , Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl , Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.

Article

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Ha augmentat el temps que els pares dediquen als fills?

Inclusió social

Entre l'any 2002, un moment d'expansió, i el 2010, en plena crisi econòmica, va augmentar el temps que les mares i, més encara, els pares dedicaven als fills. Malgrat això, la bretxa de gènere persisteix.