El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment de camp revela dificultats d’integració social per a les persones amb noms d’origen estranger

Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Aprofitant la popularitat del futbol, s’ha dut a terme un experiment de camp sobre l’accés a les activitats socials dels immigrants. L’experiment consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que demana participar en un entrenament de prova en un equip amateur i enviar un missatge electrònic als entrenadors de més de vint mil clubs de tot Europa. Malgrat que les peticions eren idèntiques, les enviades com a futbolistes amb noms locals van obtenir més respostes afirmatives que les enviades amb noms d’origen estranger. En el cas d’Espanya, la preferència en benefici dels jugadors autòctons ha estat evident; la diferència és de tretze punts i se situa per damunt de la mitjana europea. Els resultats posen de manifest unes dificultats per a la integració social que, més endavant, poden comportar també barreres d’integració laboral i econòmica.
Punts clau
  • 1
       Des de comptes de correu electrònic amb perfils clarament identificables com a locals o immigrants es va demanar fer una prova en un equip de futbol amateur.
  • 2
       Les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons, tant a Suïssa com, de manera encara més marcada, a Espanya.
  • 3
       La discriminació pel nom afecta tant els immigrants tot just acabats d’arribar com els de segona i tercera generació.
  • 4
       La recerca s’estendrà a una vintena de països europeus i permetrà d’analitzar les diferències de resultats entre països i si es tendeix a penalitzar més els noms d’unes procedències determinades.
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya

Les peticions enviades a clubs de futbol locals amb noms com Daniel Rodríguez o Pablo González, de referència clarament autòctona, van obtenir una resposta positiva pràcticament en la meitat dels casos. En canvi, poc més d’una tercera part de les firmades amb noms d’origen estranger, com ara Youssef Alami, van prosperar.

 

Classificació

Autors

Cornel Nesseler , Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González , Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl , Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Fractura entre dones i homes

Tot i els avenços de les últimes dècades, encara estem lluny d’arribar a la igualtat de gènere de manera real. Analitzem les diferències en l’àmbit laboral i en la conciliació de la vida laboral i familiar.

Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

La població immigrant, especialment les dones, ha estat el col·lectiu més vulnerable pel que fa a l’atur generada per la crisi econòmica derivada de la COVID-19.

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.