El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment de camp revela dificultats d’integració social per a les persones amb noms d’origen estranger

Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Aprofitant la popularitat del futbol, s’ha dut a terme un experiment de camp sobre l’accés a les activitats socials dels immigrants. L’experiment consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que demana participar en un entrenament de prova en un equip amateur i enviar un missatge electrònic als entrenadors de més de vint mil clubs de tot Europa. Malgrat que les peticions eren idèntiques, les enviades com a futbolistes amb noms locals van obtenir més respostes afirmatives que les enviades amb noms d’origen estranger. En el cas d’Espanya, la preferència en benefici dels jugadors autòctons ha estat evident; la diferència és de tretze punts i se situa per damunt de la mitjana europea. Els resultats posen de manifest unes dificultats per a la integració social que, més endavant, poden comportar també barreres d’integració laboral i econòmica.
Punts clau
  • 1
       Des de comptes de correu electrònic amb perfils clarament identificables com a locals o immigrants es va demanar fer una prova en un equip de futbol amateur.
  • 2
       Les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons, tant a Suïssa com, de manera encara més marcada, a Espanya.
  • 3
       La discriminació pel nom afecta tant els immigrants tot just acabats d’arribar com els de segona i tercera generació.
  • 4
       La recerca s’estendrà a una vintena de països europeus i permetrà d’analitzar les diferències de resultats entre països i si es tendeix a penalitzar més els noms d’unes procedències determinades.
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya

Les peticions enviades a clubs de futbol locals amb noms com Daniel Rodríguez o Pablo González, de referència clarament autòctona, van obtenir una resposta positiva pràcticament en la meitat dels casos. En canvi, poc més d’una tercera part de les firmades amb noms d’origen estranger, com ara Youssef Alami, van prosperar.

 

Classificació

Autors

Cornel Nesseler , Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU
Carlos Gómez-González , Universitat de Zuric, UZH
Helmut Dietl , Universitat de Zuric, UZH
Adaptació: Xavier Aguilar

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

També et pot interessar

Article

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Immigració, integració i sostenibilitat del sistema educatiu

Inclusió social

L’arribada d’alumnes estrangers als centres educatius públics va motivar el desplaçament dels fills de les famílies autòctones amb més recursos als centres privats. Quins efectes té aquest desplaçament en la qualitat del sistema públic?

Article

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

La predicció dels moviments migratoris internacionals a Google

Inclusió social

Les cerques a Google de conceptes com ara passaport, salari o atenció social, i també del país de destinació que es vol, poden aportar pistes sobre tendències de fluxos migratoris.

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Inclusió social

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.