Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré, Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

L’impost sobre el patrimoni pot contribuir a reduir l’elevada desigualtat que hi ha en la distribució de la riquesa. No obstant això, l’impost espanyol presenta una sèrie de deficiències importants que en redueixen sensiblement la recaptació i la capacitat redistributiva, i que fins i tot en qüestionen la mateixa existència. Concretament, estimem l’efecte de les exempcions per habitatge i empresa familiar i el límit conjunt de renda i patrimoni. L’efecte redistributiu a curt termini és reduït, però el seu impacte és molt més gran si l’analitzem a llarg termini, la qual cosa és més coherent tenint en compte el procés d’acumulació de la riquesa. L’impost es pot reformar i configurar de manera més senzilla i neutral sense que perdi la capacitat recaptatòria, però per a això cal suprimir els tractaments especials que són una font important d’elusió fiscal.
Punts clau
  • 1
       La riquesa està distribuïda d’una manera molt desigual i es tendeix a concentrar en poques mans. Encara que Espanya no és un dels països amb més desigualtat en la riquesa, la crisi econòmica ha causat un increment considerable d’aquest fenomen. La riquesa acumulada per l’1% de les llars més riques va augmentar gairebé en 7 punts percentuals entre el 2005 i el 2014.
  • 2
       El patrimoni atorga una capacitat de pagament addicional a la de la renda, per la qual cosa es pot justificar un impost sobre el patrimoni que també contribueixi a fer minvar la desigualtat. És fonamental, però, que la configuració legal sigui correcta.
  • 3
       La recaptació real de l’impost assoleix només el 44,60% de la que s’obtindria si tots els béns es valoressin a preus de mercat i no hi hagués incompliments. No hi ha dubte que aquesta important diferència disminueix la capacitat redistributiva efectiva de l’impost.
  • 4
       L’exempció de l’empresa familiar i el límit conjunt de renda i patrimoni previstos en l’impost espanyol redueixen una bona part de la seva capacitat redistributiva. Les llars més riques obtenen un estalvi mitjà d’una mica més de 3,8 milions d’euros, i la recaptació que es deixa d’obtenir voreja el 73% de la recaptació potencial. Tanmateix, el límit obeeix a l’exigència constitucional de la no-confiscatorietat dels impostos.
  • 5
       L’efecte redistributiu de l’impost és reduït a curt termini, però l’impacte és molt més gran a llarg termini; aquesta perspectiva és coherent amb el procés d’acumulació de la riquesa que es dona al llarg del temps. Si s’apliqués l’impost actual en tot el seu potencial, la riquesa del 10% més ric només minvaria el 3,12% en un termini de 85 anys.
  • 6
       L’impost es pot reformar i configurar d’una manera més senzilla i neutral, tot mantenint el mateix nivell de recaptació, si se suprimeixen els tractaments especials, la qual cosa permetria eliminar una font important d’elusió fiscal.

Classificació

Autors

José María Durán Cabré i Alejandro Esteller Moré , Universitat de Barcelona i Institut d’Economia de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Contingut de la col·lecció

Aquest informe forma part de la col·lecció

Informes sobre economia redistributiva

composada per les següents publicacions:

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

Els efectes redistributius dels impostos especials

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Informe

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara el tabac o els carburants. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat actualment, són regressius.

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

També et pot interessar

Article

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Per què no es castiga electoralment la corrupció?

Inclusió social

Un dels motius pels quals no es castiga la corrupció a les eleccions és perquè tendim a no exposar-nos a informació sobre els escàndols que afecten el partit pel qual sentim més afinitat.

Article

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

La solitud durant el confinament: una epidèmia dins la pandèmia de la covid-19

Inclusió social

Ha empitjorat la COVID-19 el sentiment de soledat? Segons aquest estudi sobre majors de 55 anys d’Andalusia, aquest sentiment va augmentar del 47% al 56% durant el confinament, especialment en les dones.

Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

Inclusió social

Una salut precària o haver perdut la feina són els factors principals relacionats amb la insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la COVID-19 a Espanya. Ho analitzem en aquest article.