null Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Olga Cantó i Andrea Sobas, Universidad de Alcalá

Espanya és un dels països de la Unió Europea amb taxes de risc de pobresa infantil més altes. Les dues característiques principals del nostre sistema de prestacions i impostos són el considerable pes redistributiu de les pensions i el poc pes pressupostari de les desgravacions fiscals i les prestacions de caràcter familiar. En altres països europeus hi ha tota mena de polítiques que promouen la cohesió social i redueixen el risc de pobresa de les famílies amb menors dependents; n’és un exemple que la prestació universal per fill és vigent avui a 17 dels 28 països de la Unió Europea. Fent servir mètodes d’avaluació econòmica mesurem l’eficàcia, l’eficiència i el cost pressupostari de posar en marxa diferents polítiques públiques que podrien ajudar a promoure la cohesió social entre generacions. Els resultats apunten al fet que, per reduir el risc de pobresa infantil, seria molt eficaç millorar l’actual política fins a una quantitat d’uns 100 euros mensuals, pel cap baix, o bé implantar una prestació universal d’una quantia semblant.
Punts clau
  • 1
       El 2017 gairebé un de cada tres menors d’edat estava en risc de pobresa a Espanya, la qual cosa ens situa entre els països de la Unió Europea més afectats per aquest problema, juntament amb Romania, Bulgària, Itàlia i el Regne Unit.
  • 2
       La majoria de països amb alts nivells de pobresa infantil de la Unió Europea són també els que destinen menys recursos a prestacions públiques familiars.
  • 3
       L’augment de la pobresa infantil durant la recessió econòmica està vinculat a la manca d’una xarxa estable i potent de polítiques públiques que permetin que les famílies mantinguin uns nivells mínims d’ingressos si augmenta l’atur o la precarietat laboral.
  • 4
       Espanya té un nivell de despesa en polítiques familiars que es troba lluny de la mitjana europea i equival a menys de la meitat de la despesa que hi dediquen els països amb taxes més baixes de risc de pobresa infantil.
  • 5
       Les ajudes per fill condicionades per baixos ingressos són molt efectives per reduir la pobresa infantil, sempre que la quantia sigui alta i el llindar d’ingressos mitjà-alt.
  • 6
       Tant la millora de la política de prestació condicionada per ingressos baixos, amb una quantia d’almenys 100 euros mensuals, com la implantació d’una política universal d’una quantia semblant, serien eficaces per reduir el nombre de menors pobres, com també la intensitat de la seva pobresa. Per al mateix nivell d’eficàcia, però, la política universal tindria un cost pressupostari més alt.

Classificació

Autors

Olga Cantó i Andrea Sobas , Universidad de Alcalá

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Capítol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.