null Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

José M. Labeaga, UNED

El perfil general que s’obté dels efectes dels impostos especials a Espanya (i a Europa) és regressiu i no s’hi aprecia la capacitat per redistribuir la renda. La utilització d’aquests impostos no ha anat més enllà de ser una font permanent d’ingressos per a l’administració, tot aprofitant la limitada resposta dels consumidors als canvis en els preus. En aquestes circumstàncies, sorgeix la pregunta de si és possible donar més pes a funcions alternatives a la de recaptació i que, al mateix temps, contribu¬eixin a la redistribució de la renda. Proposem tot seguit diverses reformes possibles d’aquests tributs en què obtenim una resposta positiva, sobretot en els impostos especials de l’electricitat i els carburants.
Punts clau
  • 1
       A tots els països de la Unió Europea (UE), alguns béns suporten una càrrega tributària addicional a l’IVA a través dels impostos especials. La norma que els regula en justifica l’existència a causa d’externalitats negatives no incorporades als preus.
  • 2
       Els béns subjectes a aquests impostos són les begudes alcohòliques, el tabac, els hidrocarburs i altres productes energètics.
  • 3
       Els impostos especials a Espanya estan regulats per la Llei 38/1992, de 28 de desembre, «a causa que el consum dels béns que són objecte d’aquests impostos genera uns costos socials que no s’han tingut en compte a l’hora de fixar-ne els preus privats».
  • 4
       L’estudi ha posat de manifest el caràcter regressiu dels impostos especials i la seva utilització amb l’objectiu exclusiu de generar ingressos per a l’administració pública.
  • 5
       El tipus mitjà per impostos especials del període 2006-2017 el van pagar les llars més pobres el 2010 i va ser equivalent al 8,45% de la seva renda. El mateix any les llars més riques van pagar-ne el 2,73%, és a dir, 3,1 vegades menys en termes relatius que les llars més pobres.
  • 6
       Les reformes que s’han considerat dels impostos especials sobre els hidrocarburs i l’electricitat han permès de comprovar que poden ser utilitzats perquè compleixin una funció no només dissuasiva sinó també redistributiva.

Classificació

Autor

José M. Labeaga , UNED

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els efectes redistributius del sistema d’impostos i transferències a Europa

Analitzem possibles reformes, plantejades en un escenari previ a la covid-19, per millorar l’estat del benestar a Espanya i la seva capacitat redistributiva amb relació a la mitjana europea.

Informe

Els efectes redistributius de les prestacions socials i els impostos: estat de la qüestió

La situació dels mesos vinents ens obliga a reflexionar sobre la capacitat redistributiva (pre-covid-19) de la societat. Espanya és un dels països de la Unió Europea amb més desigualtat d’ingressos. Analitzem quins factors limiten l’impacte dels instruments redistributius.

Capítol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

També et pot interessar

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Inclusió social

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Inclusió social

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.