L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Les dades mostren les greus dificultats de l’economia espanyola per generar prou ocupació, a banda que els llocs de treball que es generen són majoritàriament de baixa qualitat, de poc valor afegit i amb un ús baix o mitjà de la tecnologia.
Punts clau
  • 1
       Bona part del teixit econòmic d’Espanya el configuren llocs de treball de valor afegit escàs, baixa inversió en innovació, pocs requisits professionals i baixa qualitat quant a l’ocupació.
  • 2
       La taxa de risc de pobresa entre les persones ocupades a Espanya ha passat de l’11,7% el 2013 al 14,1% el 2016.
  • 3
       L’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia.
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)


Després de quatre anys de recuperació de l’ocupació, des del final del 2013, podem dir que l’economia espanyola té greus dificultats per generar: 1) prou llocs de treball; 2) ocupació professional qualificada, i 3) ocupació de qualitat quant a les condicions laborals. Les xifres d’atur són la prova del primer hàndicap: dels 3,8 milions de desocupats del final del 2017, la meitat són de llarga durada (més d’un any) i més d’una tercera part de molt llarga durada (més de dos anys). A aquestes persones aturades caldria afegir-hi encara les que desisteixen de cercar feina perquè consideren que no en trobaran, les que han emigrat i les que es troben subocupades o amb feines ocasionals i d’horaris reduïts.

Una comparació amb Europa

Si comparem la distribució sectorial de l’ocupació a Espanya amb la dels països de l’entorn (Alemanya, França, Itàlia i el conjunt de l’Eurozona), destaquen algunes diferències significatives (taula 1). D’entrada, constatem que l’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia (aquests dos darrers països es caracteritzen també per un fort sector turístic). El fet que l’ocupació en l’hoteleria hagi augmentat a Espanya un 26% els darrers 4 anys obliga a interrogar-nos sobre un possible excés d’especialització en un sector que, d’altra banda, es defineix per una elevada estacionalitat. Al contrari, Espanya és lluny d’assolir els nivells d’Alemanya o de l’Eurozona en indústria, de França o Itàlia en administracions públiques, i d’Alemanya, França o Itàlia en activitats sanitàries i serveis socials; tot plegat reflecteix l’escàs desenvolupament de les polítiques de benestar al nostre país.

Classificaci�

Autor

Ramón Alós Moner , Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió Social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?