L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Les dades mostren les greus dificultats de l’economia espanyola per generar prou ocupació, a banda que els llocs de treball que es generen són majoritàriament de baixa qualitat, de poc valor afegit i amb un ús baix o mitjà de la tecnologia.
Punts clau
  • 1
       Bona part del teixit econòmic d’Espanya el configuren llocs de treball de valor afegit escàs, baixa inversió en innovació, pocs requisits professionals i baixa qualitat quant a l’ocupació.
  • 2
       La taxa de risc de pobresa entre les persones ocupades a Espanya ha passat de l’11,7% el 2013 al 14,1% el 2016.
  • 3
       L’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia.
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)


Després de quatre anys de recuperació de l’ocupació, des del final del 2013, podem dir que l’economia espanyola té greus dificultats per generar: 1) prou llocs de treball; 2) ocupació professional qualificada, i 3) ocupació de qualitat quant a les condicions laborals. Les xifres d’atur són la prova del primer hàndicap: dels 3,8 milions de desocupats del final del 2017, la meitat són de llarga durada (més d’un any) i més d’una tercera part de molt llarga durada (més de dos anys). A aquestes persones aturades caldria afegir-hi encara les que desisteixen de cercar feina perquè consideren que no en trobaran, les que han emigrat i les que es troben subocupades o amb feines ocasionals i d’horaris reduïts.

Una comparació amb Europa

Si comparem la distribució sectorial de l’ocupació a Espanya amb la dels països de l’entorn (Alemanya, França, Itàlia i el conjunt de l’Eurozona), destaquen algunes diferències significatives (taula 1). D’entrada, constatem que l’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia (aquests dos darrers països es caracteritzen també per un fort sector turístic). El fet que l’ocupació en l’hoteleria hagi augmentat a Espanya un 26% els darrers 4 anys obliga a interrogar-nos sobre un possible excés d’especialització en un sector que, d’altra banda, es defineix per una elevada estacionalitat. Al contrari, Espanya és lluny d’assolir els nivells d’Alemanya o de l’Eurozona en indústria, de França o Itàlia en administracions públiques, i d’Alemanya, França o Itàlia en activitats sanitàries i serveis socials; tot plegat reflecteix l’escàs desenvolupament de les polítiques de benestar al nostre país.

Classificació

Autor

Ramón Alós Moner , Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Quatre de cada deu treballadors a Espanya, que tenen o busquen feina, estarien disposats a anar a viure a un altre lloc. Els ingressos i la carrera professional associats a la mobilitat social ascendent són els motius principals per a la mobilitat interregional.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.

Article

Què sabem sobre els impostos que paguem?

Les persones tenen percepcions errònies importants sobre el nivell d’impostos que paguen. Saber més coses canvia la nostra manera de pensar pel que fa a la redistribució?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

També et pot interessar

Informe

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Els efectes redistributius de les polítiques familiars

Inclusió social

Un dels riscos de la pandèmia és un increment de la pobresa infantil. Analitzem l’eficàcia de les polítiques redistributives (pre-covid-19) que tenen com a objectiu protegir les llars vulnerables amb infants.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Anàlisi de les necessitats socials de la infància

Inclusió social

Les carències durant la infantesa es converteixen en desigualtat d’oportunitats en la vida adulta. Entendre com eren les condicions d’aquest segment de la població abans de la crisi de la covid-19 ens pot ajudar a preparar el futur.

Article

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Desapareixen les ocupacions intermèdies? El mite de la polarització laboral a Europa

Inclusió social

Hi ha polarització laboral a Europa? Aquest estudi, previ a la crisi de la covid-19, mostra que a Espanya, en tot just 25 anys, gairebé s’han doblat els llocs de treball en les ocupacions de més qualitat.