L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Les dades mostren les greus dificultats de l’economia espanyola per generar prou ocupació, a banda que els llocs de treball que es generen són majoritàriament de baixa qualitat, de poc valor afegit i amb un ús baix o mitjà de la tecnologia.
Punts clau
  • 1
       Bona part del teixit econòmic d’Espanya el configuren llocs de treball de valor afegit escàs, baixa inversió en innovació, pocs requisits professionals i baixa qualitat quant a l’ocupació.
  • 2
       La taxa de risc de pobresa entre les persones ocupades a Espanya ha passat de l’11,7% el 2013 al 14,1% el 2016.
  • 3
       L’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia.
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)
Evolució de l’ocupació a Espanya per sectors d’activitat (en milers)


Després de quatre anys de recuperació de l’ocupació, des del final del 2013, podem dir que l’economia espanyola té greus dificultats per generar: 1) prou llocs de treball; 2) ocupació professional qualificada, i 3) ocupació de qualitat quant a les condicions laborals. Les xifres d’atur són la prova del primer hàndicap: dels 3,8 milions de desocupats del final del 2017, la meitat són de llarga durada (més d’un any) i més d’una tercera part de molt llarga durada (més de dos anys). A aquestes persones aturades caldria afegir-hi encara les que desisteixen de cercar feina perquè consideren que no en trobaran, les que han emigrat i les que es troben subocupades o amb feines ocasionals i d’horaris reduïts.

Una comparació amb Europa

Si comparem la distribució sectorial de l’ocupació a Espanya amb la dels països de l’entorn (Alemanya, França, Itàlia i el conjunt de l’Eurozona), destaquen algunes diferències significatives (taula 1). D’entrada, constatem que l’ocupació en el sector de l’hoteleria està molt sobredimensionada a Espanya, on ocupa un pes que supera en més del doble el d’Alemanya, França o Itàlia (aquests dos darrers països es caracteritzen també per un fort sector turístic). El fet que l’ocupació en l’hoteleria hagi augmentat a Espanya un 26% els darrers 4 anys obliga a interrogar-nos sobre un possible excés d’especialització en un sector que, d’altra banda, es defineix per una elevada estacionalitat. Al contrari, Espanya és lluny d’assolir els nivells d’Alemanya o de l’Eurozona en indústria, de França o Itàlia en administracions públiques, i d’Alemanya, França o Itàlia en activitats sanitàries i serveis socials; tot plegat reflecteix l’escàs desenvolupament de les polítiques de benestar al nostre país.

Amagar article complet

Classificació

Autor

Ramón Alós Moner, Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) i Institut d’Estudis del Treball (IET), Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Capitol

Una proposta de renda fiscal universal per a Espanya

La proposta d’una renda fiscal universal busca convertir el mínim vital definit en l’IRPF en una autèntica renda garantida per assegurar a tots els ciutadans un nivell d’ingressos mínim.

Capitol

Canvi tecnològic i renda bàsica

El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

La renda bàsica (incondicional). Per què és important per a la llibertat i com es pot finançar

En aquest capítol es fa una anàlisi de la renda bàsica partint de dues qüestions essencials: és justa? i és viable? S’aborda principalment la relació de la renda bàsica amb la llibertat de l’individu. 


També et pot interessar

Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

Lloger assequible de "la Caixa"

Inclusió Social

Un programa que ofereix habitatge de qualitat per als col·lectius més vulnerables: joves, famílies i gent gran.

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Inclusió Social

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Informe

Salut

Salut

Inclusió Social

Aquest informe analitza quatre reptes al voltant de la salut a Espanya: millorar la salut de la població, promoure hàbits saludables, garantir l’accés a l’atenció sanitària i assegurar la viabilitat dels serveis per a la dependència.