De qui ens refiem?

Una recerca experimental per abordar la discriminació ètnica en una societat multicultural

Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra
Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

Comprendre la veritable dimensió i naturalesa de la discriminació ètnica té implicacions polítiques importants en les societats multiculturals. Mitjançant una recerca experimental, investiguem la prevalença de la discriminació contra les minories ètniques en el principal mercat de segona mà en línia d’Espanya. Els resultats mostren que, quan els venedors reben una oferta de compradors (ficticis) pel preu sol·licitat, els discriminen si els compradors són d’origen àrab o xinès, però no si són espanyols o llatinoamericans. En canvi, els compradors no prefereixen els productes dels venedors autòctons (ficticis) per davant dels productes dels venedors de minories (ficticis). Interpretem que aquesta diferència en les pautes de discriminació cap a les minories en funció de si actuen com a compradors o venedors pot indicar la presència de discriminació estadística.
Punts clau
  • 1
       Trobem evidències de discriminació en les transaccions de mercat envers compradors d’origen ètnic culturalment distants (un 7% més de venedors reals prefereixen compradors ficticis amb noms catalans, espanyols o llatinoamericans per sobre de compradors ficticis amb noms àrabs o xinesos). La discriminació només es produeix si l'oferta es fa al preu sol·licitat pel venedor.
  • 2
       No trobem evidències de discriminació contra venedors de minories ètniques en les transaccions de mercat: els compradors reals no fan més ofertes per als productes venuts per venedors ficticis amb noms espanyols o catalans que per als venedors ficticis amb noms àrabs, xinesos o llatinoamericans.
  • 3
       La presència de discriminació contra els compradors i l’absència de discriminació contra els venedors d’orígens ètnics culturalment llunyans podria ser deguda a defectes indesitjats de l’experiment, però també a formes de discriminació estadística basades en estereotips sobre el comportament de les minories com a compradors (que es consideren, per exemple, menys dignes de confiança) i venedors (considerats igualment fiables).
Diferències en la discriminació de les minories que actuen com a compradors i venedors en mercats de segona mà en línia
Diferències en la discriminació de les minories que actuen com a compradors i venedors en mercats de segona mà en línia

El 65% de les ofertes realitzades pels compradors autòctons van rebre una resposta positiva de venedors reals, mentre que només la va tenir el 58% de les fetes per compradors de minories.

Classificació

Autors

Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan , Universitat Pompeu Fabra
Amalia Gómez Casillas , Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La regularització de la situació de la població immigrant no provoca cap efecte crida

Quines conseqüències va tenir la regularització, el 2005, de 600.000 immigrants no comunitaris que treballaven a Espanya? Aquest estudi destaca que no va provocar cap efecte crida, però sí més recaptació fiscal.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

També et pot interessar

Infodada

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Sobrecàrrega en el pagament de l’habitatge

Inclusió social

El 30,4 % de la població d’origen estranger viu en llars en què les despeses d’habitatge superen el 40 % de la renda disponible.

Informe

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Societats longeves davant el repte de les cures de llarga durada

Inclusió social

Què suposen les cures de llarga durada en societats cada vegada més longeves? Analitzem les recerques que hi ha sobre el tema.

Infodada

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Taxes d’ocupació de la població (24-64 anys)

Inclusió social

Ser immigrant influeix en l’ocupabilitat? Segons les dades, sí, i de manera destacada: el 2018, la taxa d’ocupació de la població estrangera a Espanya amb educació superior era 9,2 punts inferior a la de la població autòctona.