La immigració és un fenomen altament rellevant en el context actual de globalització, una tendència que es mantindrà en el futur. El creixement de la població als països en vies de desenvolupament, la desigualtat econòmica mundial, els conflictes bèl·lics i la crisi climàtica són alguns dels fenòmens econòmics i socials que ens indueixen a pensar d’aquesta manera. Al mateix temps, algunes d’aquestes realitats transformen ara mateix la naturalesa de la immigració. Hem de tenir en compte també que actualment la immigració no és tan sols econòmica, sinó que moltes persones emigren, sobretot, a la recerca de societats més segures.
No hi ha dubte que la immigració té ramificacions polièdriques. Té efectes importants en l’evolució demogràfica dels països receptors, en el mercat de treball i en la viabilitat econòmica i política dels estats del benestar. A més a més, provoca canvis polítics i culturals a les societats receptores (en els valors, la integració cultural de la diversitat, un possible auge de partits xenòfobs, la indefinició dels drets de ciutadania, etc.). Tots aquests fenòmens no són nous, però sí que adquireixen una nova dimensió en el context actual de globalització. La recerca de solucions intel·ligents, innovadores i col·laboratives a aquest fenomen esdevé una tasca imprescindible i, en certa manera, apressant. Aquests dos llibres ens poden il·luminar en aquest propòsit.
El primer, editat aquest mateix any per Maciej Duszczyk, Marta Pachocka i Dominika Pszczółkowska, es titula Relations between immigration and integration policies in Europe. Challenges, opportunities and perspectives in selected EU member states. Escrit des d’un punt de vista paneuropeu, examina la presa de decisions en les polítiques d’immigració i integració al llarg de diverses dècades. No abasta tota la Unió Europea, sinó que fa una anàlisi comparada de sis països membres (Alemanya, els Països Baixos, Dinamarca, Espanya, Polònia i la República Txeca) i un de fora del context europeu (Austràlia). Potser un dels seus atractius més grans és que inclogui dos països de l’Europa de l’est, que tradicionalment han quedat exclosos d’altres estudis sobre el tema.
Pel que fa a Espanya, l’obra destaca que els debats sobre migració, ciutadania i comunitat nacional estan encara oberts. La governança multinivell de les polítiques de migració, que és en mans del govern central quant a l’admissió, i a càrrec de les administracions autonòmiques quan es tracta de la integració, es visualitza en dos àmbits que funcionen sovint de manera autònoma i sense prou estructures que en garanteixin la cooperació i la coordinació. És en aquest punt on sorgeixen la majoria de tensions. El cas concret de l’empadronament (que dona dret a l’educació i a la cobertura sanitària, independentment de l’estatus legal) és només un exemple de la tibantor entre dues narratives polítiques que es podrien coordinar millor.
La idea clau del llibre és que les polítiques d’immigració i d’integració estan estretament interconnectades, i que les primeres no haurien de tenir prioritat davant de les segones. Les polítiques d’integració poden ser determinants i, de vegades, prioritàries per als bons resultats de la immigració. Segons els autors, en el passat es van desconnectar les polítiques d’integració i les d’immigració i això explicaria alguns dels problemes que vivim actualment. L’experiència espanyola, que es basa en una important col·laboració entre les organitzacions no governamentals i els governs locals, ens pot ajudar a trobar algunes respostes institucionals eficaces.
Una de les conclusions que podem extreure del llibre és que la Unió Europea s’allunya progressivament dels arguments racionals i econòmics per abraçar arguments de naturalesa més política. A partir dels creixents sentiments crítics amb la immigració, com també la criminalització dels conflictes que s’hi relacionen, contínuament atiats pels partits d’extrema dreta a tot el continent, la Unió Europea es veu obligada a reformular les polítiques d’immigració.
