“Les qüestions científiques tenen un pes cada vegada més gran en la vida dels ciutadans”

Lee Rainie i Cary Funk, Pew Research Center.

El Pew Research Center es defineix com un fact tank [laboratori d'informació basada en dades] que planteja a la població problemes, actituds i tendències que avui conformen el món. Com a filial que és de Pew Charitable Trusts, la seva principal font de finançament, és una organització sense afany de lucre i no partidista, que no defensa polítiques concretes i que es basa en valors com la independència, l'objectivitat i el rigor. Lee Rainie és el director de recerca sobre internet, ciència i tecnologia del Centre, i supervisa els estudis que analitzen les activitats en l'àmbit virtual i el paper d'internet en la vida de les persones, així com també la intersecció entre ciència i societat. Cary Funk és directora adjunta per a recerca, i la seva tasca se centra en qüestions científiques.

 

El Pew Research Center té oberta una ampla gamma de recerques i genera multitud de dades. Com es determinen els temes de recerca?

Sempre busquem temes i qüestions socials clau que constitueixin problemes candents, i estudiem en quins casos aniria bé tenir les dades i anàlisis que proporcionem. La nostra missió és fer recerques originals i primàries que contribueixin a nodrir els principals debats polítics i culturals. Això vol dir que destinem molt de temps a descobrir quines qüestions de fons sorgeixen en el discurs públic i a determinar quins debats es podrien beneficiar de dades i anàlisis ponderades i oportunes com les que nosaltres oferim. Tot i amb això, les nostres recerques no pretenen pas promoure polítiques concretes.

 

Com que les dades no són mai prou neutrals, preneu cap mesura per garantir-ne la neutralitat en difondre-les?

Des de l'enunciat de les preguntes fins a la descripció dels resultats, fem tots els possibles perquè les nostres recerques siguin equilibrades i neutrals. Per fer-ne la difusió, ens centrem en persones, grups i organitzacions que, independentment de la seva posició política, tenen interès en la matèria d'estudi. Per exemple, esperem que els nostres materials siguin útils tant per als qui encara volen limitar més la immigració com per als partidaris de polítiques migratòries més obertes, o tant per als qui pretenen reduir la recerca científica com per als partidaris d'uns nivells més alts de recerca. Sabem que anem aconseguint l'objectiu d'elaborar estudis equilibrats quan tant els defensors com els detractors d'una política citen els nostres treballs. Per exemple, no fa gaire ens vam adonar que, en un tribunal d'apel·lacions, els jutges partidaris de mesures oposades en matèria d'immigració utilitzaven dades nostres per avalar les seves respectives opinions sobre aquesta qüestió.

 

Per què el Pew Research Center ha ampliat les seves recerques sobre ciència i societat?

El Centre va decidir ampliar els seus treballs en aquests camps per tres motius. En primer lloc, perquè les qüestions científiques tenen un pes cada vegada més gran en la vida dels ciutadans: en molts problemes polítics i ètics importants, hi influeixen tant les descobertes científiques com la reacció que cada descoberta suscita en els polítics i en el conjunt de la població. En segon lloc, les innovacions científiques i tecnològiques són crucials per al canvi social: les nacions esperen que els avanços en matèria de nanotecnologia, genòmica, neurociència, tecnologies energètiques, producció d'aliments, robòtica i altres camps fomentaran el creixement econòmic. I en tercer lloc, les descobertes científiques són un camp de batalla essencial en què les societats decideixen què és veritat: el creixement d'internet i l'enorme proliferació de comunitats d'interès respecte a qüestions científiques han suscitat interrogants fonamentals sobre la manera com es presenten les dades i sobre el significat que cal atribuir-los a l'hora de concebre polítiques.

 

La investigació sobre ciència, quin pes té en comparació amb altres qüestions, com la política i la religió, de les quals el Centre també s'ocupa?

Com ja hem dit, en línies generals les qüestions científiques afecten problemes del conjunt de la ciutadania. La nostra anàlisi de les posicions respecte a 23 qüestions relacionades amb la ciència ha demostrat que tot sovint les opinions polítiques de la gent determinen en gran mesura la seva posició respecte a aquestes qüestions, i que, de vegades, les seves creences i pràctiques religioses hi tenen una influència notable. Altres vegades hi influeix el nivell educatiu general de les persones i, concretament, el seu grau de coneixement científic. Hem descobert que algunes opinions relacionades amb la ciència es divideixen com més va més segons línies partidistes —per exemple, el suport a la despesa en recerca científica del Govern federal—, però també que l'antagonisme partidista no està relacionat amb moltes d'aquestes qüestions.

El que trobem més fascinant de tot plegat és que les opinions sobre qüestions científiques no tenen una sola explicació. Per exemple, les idees polítiques tenen molt de pes sobre la manera com es veuen el canvi climàtic i les qüestions energètiques, mentre que la religió té una gran relació amb la manera de veure tant els avenços biomèdics que se'ns acosten com les qüestions mèdiques relacionades amb el final de la vida

 

En els debats científics, què té més pes, la ideologia política o les dades contrastades?

Les opinions polítiques de cadascú semblen servir com un punt de referència que determina la influència que té el coneixement en les respectives actituds. Per exemple, molts científics creuen que si la població nord-americana estigués més ben informada sobre les qüestions científiques que hi ha darrere el canvi climàtic i els problemes energètics, les seves opinions serien més a prop de les dels experts. Malgrat això, com es va descobrir en l'enquesta que el 2016 el Pew Research Center va dedicar a aquestes qüestions, els coneixements científics de cadascú tenen una correlació modesta i confusa amb les seves actituds respecte al canvi climàtic i els problemes energètics, mentre que el partidisme té una forta influència sobre les creences de les persones. El grau de coneixement científic contribueix a explicar les idees que tenim sobre el canvi climàtic fins a un cert punt, però en això és difícil d'establir una relació directa.

 

Sabeu en quina mesura els organismes públics o privats tenen en compte els vostres estudis?

Encara que la nostra tasca no té objectius polítics, sí que volem que els nostres materials siguin útils als responsables polítics. De manera que el punt de partida és la conscienciació. Aquests últims anys hem presentat les nostres conclusions a la Casa Blanca i al Congrés, davant diversos organismes federals i òrgans assessors, com és ara les Acadèmies Nacionals de Ciències, davant diverses institucions científiques importants i també a revistes científiques. La nostra feina apareix en l'informe bianual d'Indicadors sobre Ciència i Enginyeria del National Science Board i la National Science Foundation; també ha contribuït almenys a dos estudis de l'Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina, i ha servit com a catalitzador d'un projecte de tres anys sobre la percepció pública de la ciència, promogut per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.

 

Quines són les últimes qüestions relacionades amb internet que ha investigat el Centre?

Els nostres dos darrers informes sobre ciberseguretat s'han centrat en la manera com enfoquen els ciutadans dels Estats Units aquesta qüestió en la vida quotidiana i en quina mesura tenen coneixements sobre qüestions i conceptes relacionats. És una tasca que amplia les recerques que fem des de fa tres anys sobre els nord-americans i la privadesa. També hem continuat els estudis sobre el futur d'internet, examinant el que pronostiquen els experts sobre l'impacte que els algorismes tindran en l'activitat humana durant la dècada vinent. Recordem que els algoritmes són instruccions per solucionar un problema o finalitzar una tasca que tenen com a conseqüència que tant les empreses com els Governs generin, reuneixin i analitzin enormes quantitats de dades. També hem analitzat com creuen els experts que la gent i els tecnòlegs abordaran les qüestions relacionades amb la llibertat d'expressió en aquesta època en què proliferen els trolls i la preocupació per les notícies falses.

 

I quines són les últimes qüestions de caràcter científic que heu investigat?

Hem publicat diversos estudis que avaluen l'opinió de la població sobre l'expertesa, el consens i la credibilitat en la ciència. Aquests informes recollien mesures paral·leles sobre tres qüestions científiques: el canvi climàtic global, les vacunes infantils i els aliments genèticament modificats. Aquesta anàlisi en profunditat sobre la confiança pública en la ciència es desprèn de qüestions plantejades en estudis anteriors, en els quals, tot comparant opinions de la població i de la comunitat científica, es mostrava que la bretxa entre la primera i la segona era enorme respecte a diferents qüestions importants i polèmiques.Tot plegat induïa a demanar-se pels motius d'aquestes grans diferències, i molts van suggerir que podien respondre a una escassa confiança de la gent en els experts científics i en les seves recerques.

 

A mitjà i llarg terme, quines són les tendències que us agradaria examinar i per què?

En els nostres estudis sobre tecnologia ens interessen diversos canvis. Un és l'aparició de la internet de les coses i com la gent incorporarà a la seva vida els dispositius i aparells interconnectats. És clar que això té conseqüències importants per a la privadesa i la seguretat. Una altra tendència és la relativa a saber com s'ho fa la gent per moure's en aquest nou ecosistema de la informació i com arriba a trobar allò que considera de confiança. I un altre tema és el paper que exerceixen l'automatització, els robots i la intel·ligència artificial en els centres de treball i en les experiències d'aprenentatge humà.

En les nostres recerques sobre la ciència continuarem examinant qüestions relatives als nous progressos de la recerca biomèdica i com els veu la gent. El nostre estudi més recent sobre això va demostrar que la gent està bastant neguitosa pels descobriments biomèdics que s'utilitzen per millorar les capacitats humanes; coses com l'edició de gens, els microimplants cerebrals i la sang sintètica. Hi ha moltes persones preocupades per allò que aquestes millores podrien significar per a elles, per a les persones que estimen i per a la societat.

Un altre aspecte a què esperem dedicar-nos en pròximes recerques és com es produeix l'aprenentatge de la ciència i el paper que té l'educació a l'hora de comprendre aquest fet, i en les actituds que suscita. Volem entendre millor la participació de la població en aquestes activitats i com podria conformar les opinions públiques.

 

Els nous mitjans de comunicació, de quina manera canvien la societat?

La informació es transforma quan es digitalitza i flueix per canals de comunicació en xarxa. Les nostres recerques han deixat clar que la comunicació digital i interconnectada, per exemple, ha fet créixer la importància de les xarxes personals i ha reduït el pes dels mitjans de comunicació de masses en la vida humana. Ha obligat les institucions a crear noves lleis i normatives sobre «política de la informació», relacionades amb qüestions com la privadesa, els discursos de l'odi o la propietat intel·lectual. Ha permès que la gent participi d'una manera mai no vista en la cultura mediàtica i també de crear nous tipus de comunitats, que s'organitzen al voltant de qualsevol element que pugui connectar les vides humanes. També ha afegit tensions noves, i ens ha ofert noves maneres de turmentar i ferir els altres.

 

Segons el vostre parer, quina part de les recerques que empreneu als EUA es poden universalitzar o extrapolar a altres països o cultures?

Aquesta és una de les qüestions fonamentals que impulsa la nostra tasca al Pew Research Center. Ens encantaria saber més sobre fins a quin punt les conclusions a què arribem als EUA es poden aplicar en altres països. Totes les qüestions que envolten la investigació sobre ciència són importants, no tan sols per als EUA, sinó per a societats de tot el món. Com que moltes de les empreses tecnològiques estan radicades als Estats Units resideixen, és freqüent que els nord-americans siguin els primers d'utilitzar noves tecnologies, però, a mesura que les van utilitzant persones d'altres països, aquest ús  sol evolucionar en noves direccions. Per exemple, els col·legues que estudien tendències mundials han observat que, als països en desenvolupament, l'ús de mitjans socials entre usuaris d'internet és molt més freqüent que no pas als països desenvolupats. I que a cada país la gent utilitza els mitjans socials per a objectius diferents.

Ara com ara, un dels grans misteris radica a saber si el món en desenvolupament experimentarà els canvis que ha possibilitat la difusió dels telèfons mòbils i si ho farà d'una manera diferent a la manera com les economies desenvolupades van viure l'expansió de la internet terrestre en la generació anterior. Hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que en els països en desenvolupament l'expansió dels mòbils permeti «saltar-se una generació» tecnològica. Fins ara, ningú no ha explicat amb proves fefaents què significa això ni ha plantejat tampoc com evolucionarà en el futur.

 

Des d'un punt de vista espanyol, sorprèn que tingueu una divisió «hispànica». Per què, aquesta divisió?

Els Estats Units són coneguts per la seva diversitat. El Centre ha estudiat altres grups demogràfics i religiosos importants del país, entre altres els musulmans i els afroamericans. També volem comprendre millor els principals patrons migratoris que s'observen als EUA, Europa i a tot el món.

El Pew Research Center va començar a estudiar l'experiència dels hispans als EUA perquè el seu nombre anava augmentant amb rapidesa. Segons una llei del Congrés de 1976, els hispans són els «americans que es consideren de parla hispana, en origen, i que tenen avantpassats procedents de Mèxic, Puerto Rico, Cuba, Centreamèrica, Sud-amèrica o d'altres països de parla hispana». Era especialment interessant que el Centre aprofundís en aquesta línia, perquè altres investigadors no havien estudiat exhaustivament les vivències dels hispans. Actualment, el nombre d'hispans que hi ha als EUA és aproximadament de 57 milions, adults i infants. Encara que la taxa de creixement s'ha reduït, entre el 2000 i el 2014 els hispans continuaven representant al voltant de la meitat del creixement demogràfic dels EUA (54%). Una gran part dels que hi ha al país procedeixen de Mèxic (64%), mentre que els percentatges d'originaris d'altres països llatinoamericans són inferiors.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Article

Expansió educativa i devaluació parcial dels títols

¿Hi ha una relació entre l’accés massiu dels espanyols a l’educació mitjana i superior i un deteriorament del rendiment dels títols educatius, tal com han assenyalat alguns organismes internacionals?

Article

La capacitat lectora en alumnes autòctons i immigrants: l’efecte compensador de l’educació infantil

L’educació infantil té un paper essencial en la millora de la capacitat de comprensió lectora en primària i secundària, especialment en els alumnes immigrants, com ho demostren els resultats en els tres països analitzats: Espanya, Noruega i Suècia.

Article

Respon la recerca a les necessitats de salut?

Com ens podem assegurar que la recerca biomèdica està alineada amb les necessitats socials? Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza com es podrien assignar els recursos de manera eficient.

Article

Feines que muten: a qui afecta el canvi tecnològic?

Històricament, la tecnologia ha transformat moltes professions. L’evolució tecnològica, com afectarà l’ocupació futura? L’Observatori Social de ”la Caixa” analitza la situació del país basant-se en el “risc de computerització”.


També et pot interessar

Dossier

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Recerca i innovació: què ens hi juguem?

Ciència

Són els països amb recursos els que fan més inversió en ciència? O són els països que dediquen més esforç a la ciència els que generen més riquesa? Amb aquesta pregunta obre el tercer Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa”, que analitza el context social actual de la ciència i en quina mesura suposa una aportació de valor a la societat. 

Article

Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Els riscos per a la salut infantil d’avançar un part per motius no mèdics

Ciència

Avançar planificadament un part per motius no mèdics pot tenir conseqüències negatives per a la salut infantil. La cancel·lació del «xec nadó» ha possibilitat investigar l’impacte d’aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.     

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

Ciència

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.