Sorcha Edwards és la secretària general de Housing Europe, la federació europea d’habitatge públic, cooperatiu i social. La missió principal d’aquesta agrupació d’entitats socials és treballar perquè tots els ciutadans europeus tinguin un habitatge digne que els permeti d’assolir el seu potencial màxim, sobretot aquells que viuen a les àrees més desafavorides. Com a responsable de les relacions institucionals de Housing Europe, dona veu a una lluita que fa 30 anys que promou polítiques d’habitatge inclusives i una transició energètica justa a la UE i a tot Europa.
Quin és avui el problema principal de l’habitatge a Europa?
Sense cap dubte, que sigui assequible.
És un problema que afecta de la mateixa manera tots els països?
Afecta la majoria de les grans capitals europees. Hi ha un abisme cada vegada més gran entre l’augment dels ingressos i l’augment dels preus de l’habitatge. Però la gran dificultat que hem d’afrontar és la manca d’habitatge assequible en aquells llocs on hi ha oportunitats educatives i laborals.
Què vol dir exactament?
No es tracta només de poder dormir a cobert, sinó de fer-ho en un lloc on puguis accedir als serveis, a la formació i a la feina que necessites per arribar al teu potencial màxim. Aquest és el principal escull amb què topem.
Veiem com els estudiants han de rebutjar les places universitàries que han aconseguit perquè a les grans ciutats no troben allotjament, o no poden assumir-ne el cost. Passa el mateix amb els professors o els professionals de la salut, que han de renunciar a oportunitats laborals perquè no poden trobar un habitatge assequible al lloc on troben feina. I això costa molts diners als estats.
Quina és la relació entre habitatge i inclusió social?
El vincle entre l’habitatge i les desigualtats que impedeixen la inclusió social s’estableix des d’un nivell molt elemental. Són dos conceptes que es reforcen mútuament: si la casa o el barri on vivim fan de mal viurehi, és molt més difícil accedir a una bona educació i a una bona feina, i per tant, progressar. I això es transmet de generació en generació. L’expressió més dramàtica de tot plegat són els desnonaments.
Tenim dades que demostren que costa més diners desnonar algú que no pas mitjançar amb els residents que tinguin deutes. Així que, per millorar la situació, també s’haurien de canviar les lleis.
Quina mena de gent queda exclosa del mercat de l’habitatge?
Avui ja no parlem de desnonaments relacionats amb el comportament antisocial, o de persones sense llar per culpa de les seves addiccions, sinó de manca d’habitatge per motius econòmics. És un fenomen creixent, i el cost humà i social és molt gran, perquè ja no afecta només els grups socials desafavorits, sinó també els grups de població amb ingressos mitjans.
Una part cada vegada més gran de la població està en risc de no poder mantenir la casa on viu, i això és un fracàs del mercat immobiliari: no s’ofereixen prou habitatges a un preu adequat per a les persones. Per això hem de fer les coses d’una manera diferent.
Com definiria un habitatge assequible adequat?
Encara que no hi ha estàndards consensuats per a referir-nos a aquesta qüestió, fem servir l’indicador d’Eurostat, l’oficina estadística de la Unió Europea: aquella situació en què «la gent no destina més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge».
En aquest 40%, naturalment, hem d’incloure-hi el cost de l’energia. Per tant, ens cal una millor legislació a escala europea en matèria d’eficiència energètica. El 2020 caldria haver deixat de construir habitatges precaris. Hem de construir habitatges molt eficients energèticament, amb totes les necessitats cobertes mitjançant les energies renovables
A parer seu, hauríem de canviar les normes?
És obvi que cal millorar l’entorn regulador. Necessitem, per exemple, una normativa més estable en el mercat de lloguer, perquè si manca la protecció –tant per als propietaris com per als llogaters–, el lloguer no serà una opció assequible a llarg termini.
Tot i així, encara que és important fer canvis legislatius, amb això no n’hi ha prou. És només una part petita del trencaclosques. Hi ha moltes altres actuacions necessàries, com ara una intervenció en el costat de l’oferta que fomenti la construcció de més habitatges assequibles de lloguer.