«Els joves en risc d'exclusió que entren en contacte amb l'art milloren el seu rendiment acadèmic i el seu compromís cívic i social»

Sunil Iyengar, director de l'Oficina d'Investigació i Anàlisi de la Fundació Nacional per a les Arts (NEA)

Sunil Iyengar és el director de l'Oficina d'Investigació i Anàlisi de la Fundació Nacional per a les Arts (NEA), l'agència federal que s’ocupa de promoure l'art als Estats Units. Sota el seu lideratge i amb la seva visió estratègica, aquesta organització ha desenvolupat diverses investigacions dirigides a demostrar l'impacte que té la participació artística en el desenvolupament econòmic de la societat, així com en la salut i el benestar de les persones. Abans d’incorporar-se a la NEA, Iyengar va fer de periodista i d’editor de diverses publicacions científiques. També escriu poemes i fa ressenyes de llibres.


Han obtingut evidències sobre el valor de les activitats culturals en la integració social o en la reducció de les desigualtats, especialment en els sectors de la població que no tenen un accés fàcil a la cultura?

L'accés a la cultura en condicions d'igualtat és un aspecte fonamental de la nostra feina. En el nostre pla estratègic hem fet molt d'èmfasi a aconseguir que cada nord-americà pugui beneficiar-se del compromís artístic, sigui quina sigui la comunitat a la qual pertanyi o la part del país d'on vingui. I això és una fortalesa única de la NEA.

Un dels objectius de les nostres investigacions és precisament comprendre com podem resoldre les bretxes d'accés a l’art. Per a la nostra feina és essencial entendre quines vies d'accés a la cultura es poden millorar i quines no, i informar-ne els líders polítics. Els nostres projectes per despertar l’interès de la població per les disciplines artístiques ens serveixen, entre d’altres aspectes, per determinar a qui concedim beques d'estudis, que és una part del nostre treball.

Per aquest motiu hem de ser molt responsables en les nostres avaluacions, ja que hem d’elaborar uns informes anuals de rendiment i ens hem d’ajustar a les exigències de l'Oficina d'Administració del Pressupost de la Casa Blanca.

No obstant això, i malgrat que som una agència federal relativament petita, crec que aconseguim tenir un impacte considerable per la nostra habilitat per arribar als nord-americans dels entorns més desafavorits a través de l’art. Els projectes artístics que es beneficien dels fons de la NEA estan distribuïts per tot el país, tant en àrees urbanes com rurals, i s’adrecen a tots i a cadascun dels diferents grups demogràfics.


De les investigacions que ha portat a terme i els programes que ha engegat la NEA, es poden extreure conclusions sobre de quina manera l'art pot ajudar els grups en risc d'exclusió social i, especialment, la població més jove?

Per descomptat; hem comprovat que és possible promoure la igualtat social per mitjà de l’art. La manera més eficaç de fer-ho és a partir de l'educació artística. Les nostres anàlisis per controlar les diferències socioeconòmiques estructurals que hi ha a la nostra societat demostren que la bretxa entre rics i pobres tendeix a disminuir quan els adolescents estan en contacte amb l’art des de petits.

Els índexs de millora dels individus o grups socials en risc d'exclusió que coneixen el món de l’art i el freqüenten són molt significatius en tots els aspectes. És a dir, quan els joves de comunitats menys afavorides estan en contacte amb l'art, ja sigui a l'escola o en activitats extraescolars, les diferències entre aquests i els joves que pertanyen a un estatus socioeconòmic més alt es redueixen a curt o mitjà termini, tant pel que fa al rendiment acadèmic com pel que fa al compromís cívic i social.

Pot ser que els joves que estaven en risc d'exclusió no arribin a assolir resultats acadèmics millors que els dels joves amb un estatus socioeconòmic més alt, però s’hi acosten molt més que si no haguessin participat en activitats artístiques.

Acostar l’art als habitants dels entorns més desafavorits dels Estats Units contribueix a promoure la igualtat social

És a dir, que els joves en risc d'exclusió social treuen més bones notes i s'adapten millor a la societat quan experimenten amb l'art.

Això mateix. Hi ha una correlació molt estreta entre el rendiment acadèmic i les condicions de vida a mig termini en infants d'un mateix grup socioeconòmic que han tingut experiències artístiques intenses i aquells que no han estat mai en contacte amb l'art.

Els joves en risc d'exclusió que han tingut contacte amb alguna disciplina artística tendeixen a superar dins i fora l’escola els altres joves del seu mateix nivell socioeconòmic que no participen en activitats artístiques. Amb els nois d'una classe social superior passa el mateix, però la diferència no és tan gran. És a dir, com més risc de marginació social hi ha, el benefici de participar en activitats artístiques és més gran.

De manera que tenim una creença raonable que l’art pot contribuir a «anivellar el terreny de joc», especialment en el cas dels joves i els infants. Molts d'ells, sovint, no han tingut l'oportunitat d'accedir a la cultura. Però quan els oferim aquesta oportunitat, sembla que es converteixi en un catalitzador perquè aconsegueixin una participació més gran en la vida acadèmica i perquè s’integrin en un grup social i econòmic.


Com es poden mesurar els beneficis de l'art el terreny social i emocional, o en la salut de les persones? Podria esmentar algun exemple de programes concrets?

Nosaltres treballem molt, per exemple, amb el Departament de Defensa dels Estats Units. Intentem entendre de quina manera les disciplines artístiques poden ser avantatjoses a l’hora de guarir les ferides físiques i emocionals dels militars que han participat en conflictes armats. En aquests programes s'han aplicat teràpies artístiques (de música, de dansa, d'art visual) que s’ha observat que eren molt beneficioses per als pacients, principalment ferits de guerra, en etapes molt inicials. Aquesta és una de les maneres que tenim per investigar i mesurar el valor de l'art en altres contextos.


Com creu que afecten els joves les noves tecnologies, especialment els telèfons intel·ligents, les xarxes socials i els videojocs, pel que fa al consum d'art o l'accés a l'art?

Aquest és un tema molt important, i a l'Enquesta sobre la Participació Pública a les Arts, un informe periòdic que elaborem per a l'Oficina del Cens dels Estats Units, hi dediquem una atenció especial.

Segons les últimes dades que tenim –d’un estudi elaborat el 2012–, entre el 81 i el 83% dels adults han tingut alguna mena de participació artística a través de mitjans electrònics o digitals. Es tracta d'un percentatge molt alt en comparació amb el de les persones que han anat a alguna galeria d'art o han assistit a algun espectacle d'arts escèniques.

De manera que, sens dubte, hi ha una gran part de la població –els joves, segur, però també els adults més grans–que participa des dels telèfons intel·ligents i les tauletes tàctils en alguna disciplina artística. I aquestes xifres molt probablement augmentaran en els resultats de la propera enquesta.


En una societat tan heterogènia com la nord-americana, s'aprecien moltes diferències pel que fa a la participació artística segons l'origen cultural i la classe social dels individus?

Un dels resultats més significatius obtinguts a partir dels nostres estudis ha estat precisament l’elevada participació de grups demogràficament molt diversos en la creació artística amb aquests mitjans electrònics. Els afroamericans, els hispanoamericans i els americans d'origen asiàtic, per exemple, són molt proclius a crear música o art digital amb mitjans digitals electrònics.

I això és fantàstic, perquè d'aquesta manera aconsegueixen apoderar-se i comprometre's amb la creació artística en un grau molt més elevat del que hem vist en el passat.

Com a conseqüència d'aquestes dades, la nostra agència té el ferm propòsit de destinar més fons i subvencions al desenvolupament de projectes artístics digitals a tot el país. La nostra directora d'art digital, Jax Deluca, està fermament compromesa a fomentar la participació cultural de les diferents comunitats del país mitjançant aquests mitjans, perquè considera que aquesta és la millor manera de prestar servei a la població.

Les habilitats artístiques i creatives poden contribuir a millorar l'aprenentatge de les disciplines científiques

A Espanya tenim un alt índex d'abandonament escolar en edats molt primerenques. Creu que l’art pot funcionar com una via per reconduir aquestes persones cap al mercat laboral?

Aquest és un tema molt rellevant que també hem investigat en profunditat. El 2017 vam elaborar un informe (The Arts and Dropout Prevention: The Power to Engage) sobre la importància de comprometre's amb la participació artística com a via d’èxit per integrar-se a la societat. I vam arribar a la conclusió que aquest compromís amb l'art no només contribueix al creixement infantil, a la millora de la situació socioeconòmica de les persones o a la salut i el benestar individual, sinó que també és una via eficaç per facilitar l'accés al mercat laboral.

En aquests informes, les empreses i els empresaris sovint ens diuen que les habilitats que busquen en les persones que es graduen són precisament les que proporciona l'educació artística: creativitat, pensament crític, habilitats comunicatives, pensament transversal. Totes aquestes competències s’adquireixen amb l'estudi i la pràctica de les disciplines artístiques.

Per això crec que s'ha d'introduir la participació artística com una part fonamental del sistema educatiu. Això suposaria passar del model STEM –una metodologia d'aprenentatge ja implantada en molts sistemes educatius (als Estats Units, al Regne Unit o a Finlàndia, entre d’altres), que deu el seu nom a les inicials de ciència (Science), tecnologia (Technology), enginyeria (Engineering) i matemàtiques (Math)–, al model STEAM. El fet d'afegir aquesta A, en referència a les arts, significa que les habilitats artístiques i creatives poden contribuir a millorar l'aprenentatge d'aquestes disciplines científiques.


I quines són les habilitats artístiques aplicables a l'estudi de les ciències?

És important remarcar que no es tracta d'afegir l’art com una àrea d'informació complementària, sinó d'integrar-lo en aquest model educatiu per fomentar, per exemple, la creativitat, la innovació o el disseny.

Hi ha evidències que aquesta col·laboració entre disciplines funciona i esdevé útil per formar les persones que aspiren a entrar al mercat laboral. Aquest mateix any hem col·laborat en un estudi liderat per l'Acadèmia Nacional de la Ciència: Branches from the same tree (Branques del mateix arbre), en què s'explica de quina manera les disciplines artístiques poden contribuir a millorar els resultats d'aprenentatge en l'educació superior, així com l’èxit laboral.

I això funciona en ambdós sentits: amb la integració de l'art en l'estudi pràctic de les ciències, però també amb la integració de la ciència, la tecnologia i l'enginyeria en les arts.


La missió de la NEA és promoure activitats artístiques per facilitar el progrés individual, social i econòmic del país. Com s'integra aquesta visió en la concepció de l'«art per l'art», aquella idea de l'artista bohemi i contestari?

El nostre compromís és prestar atenció a tota la cadena de valor de les disciplines artístiques, enfortint la capacitat creativa de les nostres comunitats en cadascun dels punts de vista: des d’aquells que entenen l'art com un valor per si mateix –els que es dediquen a l'art únicament “per amor a l'art”–fins als que li atribueixen un valor econòmic, passant, per descomptat, per la concepció de l'art com una via per educar la societat.

Així, doncs, aconseguir una veritable integració entre la manera com es produeix l'art, sigui quina sigui la seva dimensió, i la manera com es comunica la importància que té, forma part dels nostres objectius.

La tasca principal de l'Oficina d'Investigació i Anàlisi dins de la NEA és investigar els beneficis socials de les disciplines artístiques. Cal tenir en compte que depenem de l'Oficina d'Anàlisi Econòmica del Departament de Comerç d'Estats Units. Per tant, hem de rendir comptes en aspectes molt concrets, com ara mesurar el valor afegit que l’art aporta al producte interior brut del país.

La participació artística és una via eficaç per facilitar l'accés al mercat laboral

Quan un jove decideix dedicar-se a l'art, la reacció dels pares acostuma a ser intentar treure-li-ho del cap: «està mal pagat», «no tindràs èxit», «és un camí molt dur», «fes-ho en el teu temps lliure, però busca’t una feina seriosa», etc. Què els diria a aquestes persones?

Sí, això és un clàssic... Però el cert és que cada vegada passa amb menys freqüència, perquè molts d'aquests perjudicis ja no es corresponen amb la realitat. També ho hem abordat; un dels informes que hem elaborat sobre les tendències i les condicions que afecten els artistes dels Estats Units (Creativity Connects) conclou que el de l’artista no és un camí lineal.

Les carreres artístiques estan canviant. Els artistes cada vegada disposen de més recursos i oportunitats. Cal tenir en compte que la gent que es dedica a l'art sovint té també altres carreres. La majoria dels artistes combinen l’activitat artística amb altres tipus d'ocupacions. A més, les habilitats que et proporciona l'art poden ser útils en molts altres àmbits: en la gestió, la comunicació i el màrqueting, i en molts altres camps. Fins i tot a les ciències, com dèiem abans.

En definitiva, les persones amb educació artística poden emprar les seves competències en associació amb altres habilitats i esdevenir així més atractives per al mercat laboral. En conseqüència, al mateix temps que desenvolupen la seva carrera artística, poden fer contribucions en altres sectors. Això és el que significa ser artista al segle XXI.

D’altra banda, les escoles de les diferents disciplines artístiques (les que formen músics, ballarins, actors, etc.) incorporen als seus programes d'estudis cursos de finances personals, d'estratègies de negoci i de moltes altres matèries. L'educació artística ja no es limita a l'aprenentatge i la pràctica d'una especialitat concreta, sinó que ara es proporciona als estudiants una educació integral, de tal manera que desenvolupen altres competències que els poden ajudar en la seva vida personal.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

Article

Com accedeixen els joves a l’habitatge?

Avaluem quines són les dificultats en l’accés dels joves a un habitatge propi i quins efectes demogràfics comporta aquesta situació.

Article

L’exclusió social a Espanya: un impacte desigual (2007-2013)

Entre els anys 2007 i 2013, les dificultats en ocupació, habitatge i salut es van anar agreujant al país. Aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” reflexiona sobre les problemàtiques que han intensificat l’exclusió social que afecta, sobretot, la població més jove.

Article

L’impacte de la temporalitat i la pèrdua de treball parental en el rendiment educatiu dels fills

La inseguretat laboral dels pares –que es pot traduir tant en temporalitat com en desocupació– té una relació directa amb una davallada del rendiment acadèmic dels fills, tot i que els efectes són diferents segons si afecta els pares o les mares.


També et pot interessar

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Cultura

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Dossier

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Participació cultural i benestar. Què ens diuen les dades?

Cultura

La cultura desenvolupa un paper molt important per construir i consolidar les bases de la cohesió i inclusió socials i el benestar individual i col·lectiu. El quart lliurament del Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitza els factors que determinen la participació cultural dels ciutadans i reflexiona sobre com es pot garantir que aquesta participació sigui igualitària.

Article

Els reptes de l’alta cultura per atreure públics nous a l’entorn digital

Els reptes de l’alta cultura per atreure públics nous a l’entorn digital

Cultura

Teatre, òpera, música clàssica, dansa… El consum digital pot ser una oportunitat per atreure nous públics a l’anomenada alta cultura?