Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

Cada vegada vivim més anys. A més, ens estimem més envellir de manera independent, a l’entorn que coneixem i, si podem, a casa nostra. Segons el cens, aquesta és l’opció que tria el 96,4% de les persones grans. L’evidència disponible mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de la gent gran, fins i tot de les persones que es troben en situació de dependència. D’altra banda, també és l’opció més econòmica per a l’Estat. La qüestió és saber si els habitatges on viuen afavoreixen realment un envelliment de qualitat o, al contrari, exposen els que hi viuen a situacions de vulnerabilitat. Aquest estudi mostra que, pel que fa a la qualitat de l’habitatge, és millor envellir als municipis molt petits o bé a les ciutats molt grans. A les ciutats mitjanes hi ha un percentatge més alt de gent gran que pateix vulnerabilitat residencial extrema.
Punts clau
  • 1
       El 20,1% de les persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) viuen en cases en situació de vulnerabilitat residencial extrema (amb una acumulació de problemes greus a l’habitatge).
  • 2
       El 37,1% del total de gent gran en vulnerabilitat residencial extrema (592.366 persones) viu en ciutats mitjanes (entre 10.000 i 100.000 habitants).
  • 3
       Els problemes més greus de l’habitatge són no tenir-hi lavabo a l’interior, no tenir aigua corrent, no tenir un sistema de clavegueram públic i viure en edificis en mal estat.
  • 4
       Els problemes més comuns de l’habitatge són els d’accessibilitat i la manca de calefacció.
Percentatge de persones més grans de 65 anys que pateixen vulnerabilitat residencial extrema (per l’acumulació de problemes greus a l’habitatge), segons la grandària del municipi.

És més probable trobar persones grans en situació d’alta vulnerabilitat en municipis de 20.001 a 50.000 habitants en primer lloc; en municipis de 50.001 a 100.000 habitants en segon lloc i, finalment, en municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment en els pobles més petits, o bé en una ciutat de més de 500.000 habitants) són els que ofereixen més protecció a les persones grans. Així doncs, pateixen menys vulnerabilitat les persones grans que viuen en municipis molt petits o bé molt grans.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Article

Amb feina, però pobres

Amb feina, però pobres

Inclusió social

Les dones i els joves són els més afectats per la "pobresa laboral", i ja era així abans de la crisi de la covid-19. Aquest article mostra que entre el 2010 i el 2014 el salari mitjà va disminuir un 5,2%.

Article

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

La conciliació familiar a l’estiu, un mal negoci per a les dones

Inclusió social

Com resolen les famílies el problema de la conciliació laboral i familiar quan acaba l’escola? Les mares són les grans damnificades en l’àmbit laboral.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?