Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

Cada vegada vivim més anys. A més, ens estimem més envellir de manera independent, a l’entorn que coneixem i, si podem, a casa nostra. Segons el cens, aquesta és l’opció que tria el 96,4% de les persones grans. L’evidència disponible mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de la gent gran, fins i tot de les persones que es troben en situació de dependència. D’altra banda, també és l’opció més econòmica per a l’Estat. La qüestió és saber si els habitatges on viuen afavoreixen realment un envelliment de qualitat o, al contrari, exposen els que hi viuen a situacions de vulnerabilitat. Aquest estudi mostra que, pel que fa a la qualitat de l’habitatge, és millor envellir als municipis molt petits o bé a les ciutats molt grans. A les ciutats mitjanes hi ha un percentatge més alt de gent gran que pateix vulnerabilitat residencial extrema.
Punts clau
  • 1
       El 20,1% de les persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) viuen en cases en situació de vulnerabilitat residencial extrema (amb una acumulació de problemes greus a l’habitatge).
  • 2
       El 37,1% del total de gent gran en vulnerabilitat residencial extrema (592.366 persones) viu en ciutats mitjanes (entre 10.000 i 100.000 habitants).
  • 3
       Els problemes més greus de l’habitatge són no tenir-hi lavabo a l’interior, no tenir aigua corrent, no tenir un sistema de clavegueram públic i viure en edificis en mal estat.
  • 4
       Els problemes més comuns de l’habitatge són els d’accessibilitat i la manca de calefacció.
Percentatge de persones més grans de 65 anys que pateixen vulnerabilitat residencial extrema (per l’acumulació de problemes greus a l’habitatge), segons la grandària del municipi.

És més probable trobar persones grans en situació d’alta vulnerabilitat en municipis de 20.001 a 50.000 habitants en primer lloc; en municipis de 50.001 a 100.000 habitants en segon lloc i, finalment, en municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment en els pobles més petits, o bé en una ciutat de més de 500.000 habitants) són els que ofereixen més protecció a les persones grans. Així doncs, pateixen menys vulnerabilitat les persones grans que viuen en municipis molt petits o bé molt grans.

Classificaci�

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

L’ascensor social

Malgrat la percepció que puguem tenir els darrers anys a causa de la crisi, l’educació continua sent un vehicle molt eficaç de promoció social, com també un factor més rellevant que l’origen social a l’hora d’accedir a les classes professionals.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió Social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?