Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

Cada vegada vivim més anys. A més, ens estimem més envellir de manera independent, a l’entorn que coneixem i, si podem, a casa nostra. Segons el cens, aquesta és l’opció que tria el 96,4% de les persones grans. L’evidència disponible mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de la gent gran, fins i tot de les persones que es troben en situació de dependència. D’altra banda, també és l’opció més econòmica per a l’Estat. La qüestió és saber si els habitatges on viuen afavoreixen realment un envelliment de qualitat o, al contrari, exposen els que hi viuen a situacions de vulnerabilitat. Aquest estudi mostra que, pel que fa a la qualitat de l’habitatge, és millor envellir als municipis molt petits o bé a les ciutats molt grans. A les ciutats mitjanes hi ha un percentatge més alt de gent gran que pateix vulnerabilitat residencial extrema.
Punts clau
  • 1
       El 20,1% de les persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) viuen en cases en situació de vulnerabilitat residencial extrema (amb una acumulació de problemes greus a l’habitatge).
  • 2
       El 37,1% del total de gent gran en vulnerabilitat residencial extrema (592.366 persones) viu en ciutats mitjanes (entre 10.000 i 100.000 habitants).
  • 3
       Els problemes més greus de l’habitatge són no tenir-hi lavabo a l’interior, no tenir aigua corrent, no tenir un sistema de clavegueram públic i viure en edificis en mal estat.
  • 4
       Els problemes més comuns de l’habitatge són els d’accessibilitat i la manca de calefacció.
Percentatge de persones més grans de 65 anys que pateixen vulnerabilitat residencial extrema (per l’acumulació de problemes greus a l’habitatge), segons la grandària del municipi.

És més probable trobar persones grans en situació d’alta vulnerabilitat en municipis de 20.001 a 50.000 habitants en primer lloc; en municipis de 50.001 a 100.000 habitants en segon lloc i, finalment, en municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment en els pobles més petits, o bé en una ciutat de més de 500.000 habitants) són els que ofereixen més protecció a les persones grans. Així doncs, pateixen menys vulnerabilitat les persones grans que viuen en municipis molt petits o bé molt grans.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.