Estratificació social i cura parental: una anàlisi del cas espanyol

Pablo Gracia, Departament de Sociologia, Universitat d'Amsterdam

Si volem entendre fins a quin punt el desenvolupament dels menors presenta desigualtats socials, resulta fonamental investigar com els pares tenen cura dels fills en diversos entorns socials. Aquest article analitza dades de l’Enquesta d’ús del temps (2009-2010) en parelles espanyoles amb fills de fins a 15 anys per estudiar com difereix el temps de cura parental entre famílies de diverses posicions socials. Els resultats principals mostren que el nivell educatiu, sobretot el de la mare, presenta una estreta associació amb la cura parental, tant en el cas de les mares com en el dels pares. A més a més, l’educació dels pares està relacionada amb el temps dedicat a diverses activitats (per exemple, interactives i de supervisió) i de lleure amb els fills (per exemple, activitats culturals) que incideixen directament en l’acumulació d’habilitats cognitives, culturals i socioemocionals cabdals per al futur èxit escolar i laboral dels menors.

1. Per què ens preocupa la cura parental?

La cura parental és una activitat essencial per al desenvolupament del menor. Durant els primers anys de vida, el nostre cervell és quan té més capacitat per desenvolupar habilitats socioemocionals i cognitives importantíssimes per a totes les etapes vitals posteriors. La manera en què els progenitors cobreixen les nostres necessitats físiques, emocionals i cognitives durant la infantesa incideix directament sobre indicadors de benestar tan determinants com ara l’educació, la feina, la salut, les relacions socials o l’estabilitat emocional (Waldfogel, 2006).

¿Com difereix la cura parental entre grups socials? Saber la resposta és essencial si volem una societat igualitària, però també si busquem una economia forta. Aquesta recerca permet detectar possibles desigualtats, ja des dels primers anys, que posen en perill la igualtat de condicions a l’educació i el mercat laboral (Cebolla-Boado et al., 2014). També ens permet saber si els menors reben els millors estímuls per afrontar els grans reptes d’una economia globalitzada en què fa falta una força laboral que estigui cada vegada més ben preparada (Esping-Andersen, 2009).

2. Estratificació i cura parental

Tot i que el sexe és el factor explicatiu principal de la cura parental (les mares hi dediquen més temps i esforç que no pas els pares), la posició social també és una variable clau (Bianchi et al., 2006). Sabem que els progenitors de posicions privilegiades són especialment actius a l’hora tenir cura dels fills, no tan sols la rutinària (com ara la supervisió o tenir-ne cura físicament), sinó també la interactiva (com ara socialitzar, llegir-los un conte o activitats de tipus cultural) (Bianchi et al., 2006; Bonke i Esping-Andersen, 2011; Gracia, 2014, 2015). L’estudi etnogràfic de Lareau (2003) als Estats Units suggereix que els progenitors de classes mitjanes i altes s’impliquen a fons en pràctiques amb els fills que fomenten directament les seves habilitats socials, culturals i cognitives (per exemple, anar a biblioteques o visitar museus).

Les diferències educatives en múltiples activitats es constaten en la cura parental rutinària i interactiva, en el temps lliure amb els fills (les activitats culturals i els àpats familiars, per exemple, crucials per al seu desenvolupament), en les activitats electròniques en presència dels menors, també molt importants per a la socialització digital del menor, i en el temps dedicat a mirar la televisió amb ells, una activitat que, en excés, és negativa per al seu desenvolupament (Bianchi et al., 2006; Putnam, 2015).

Entre el 2002 i el 2010 es va mantenir una clara diferència de gènere en la cura dels fills, però els homes van augmentar notablement la seva contribució.

Les diferències socials en la cura parental ¿són degudes a valors parentals o més aviat a recursos de temps? Hi ha hagut un cert debat sobre això. Els pares de posicions socials privilegiades han incorporat especialment en la seva vida familiar els valors de cura parental intensiva, que els menen a involucrar-se d’una manera molt activa en l’estimulació diària de les habilitats dels fills, a fi de reproduir el seu estatus social (Lareau, 2003). Ara bé, el poder dels pares i mares privilegiats per gestionar el temps —controlant els horaris laborals i fent servir els seus recursos econòmics per reduir el temps dedicat a les tasques domèstiques— podria desembocar també en desigualtats socials en la cura parental (Sayer et al., 2004). Analitzar quins factors incideixen sobre les desigualtats socials en el temps passat amb els fills (per exemple, els ingressos o els horaris laborals) és una tasca important que abordem en aquest estudi.

3. L’ús del temps: tots no som iguals

L’Enquesta de l’ús del temps (2009-2010) conté un diari sobre les activitats fetes en cada interval de 10 minuts en un dia aleatori, com també informació individual i de la llar, per la qual cosa ofereix les millors eines estadístiques per examinar el temps de cura parental (Gershuny, 2000). D’altra banda, aquesta enquesta ens permet d’establir una comparació entre el període anterior a la crisi (2002-2007) i el posterior (2008-2010) en el context espanyol. La mostra final d’anàlisi inclou 3.617 individus i consisteix en parelles heterosexuals (casades o no) amb tots dos membres de la parella entre 25 i 59 anys i almenys un fill de 0 a 15 anys.

Les anàlisis empíriques combinen dos tipus de mètodes: els descriptius, que permeten observar les diferències generals de temps parental per a diversos grups de la població, i els estadístics inferencials, amb els quals analitzem més detalladament la relació de certs factors amb la cura parental.

 

4. Mesures de desigualtat

El gràfic 1 mostra una forta desigualtat de gènere en el temps dedicat a la cura dels fills en dos períodes de la dècada passada, 2002-2003 i 2009-2010. En la línia d’estudis previs (Baizán et al., 2014; Esping-Andersen et al., 2013), els pares espanyols només van realitzar una tercera part de la cura total.

Ara bé, el gràfic també assenyala una tendència cap a una igualtat de gènere més gran. Mentre que les mares espanyoles amb prou feines van modificar la seva participació en la cura parental durant el període (van passar d’11,8 a 12,1 hores setmanals), els homes van passar de 5 hores setmanals a 6,9, la qual cosa representa un augment del 29% al 36% sobre el total de la parella. Aquest canvi es pot explicar per una adopció de rols de gènere més igualitaris a les llars espanyoles, tot i que una altra explicació és que la recessió econòmica del 2008, amb un efecte molt notori sobre la desocupació masculina, va incrementar el temps relatiu disponible de molts pares per destinar-lo a la cura dels fills.

El gràfic 2 mostra el temps que les mares i pares de diferents nivells educatius dediquen a la cura parental rutinària i interactiva. Tot i que hi ha clares diferències de gènere en la cura rutinària, amb prou feines en trobem en la interactiva, que constitueix prop del 20% de la cura parental de les dones i gairebé el 40% de la dels homes. Així, doncs, les dones espanyoles s’ocupen de la majoria de les tasques de cura parental que requereixen més esforç i disponibilitat de temps.

Aquest mateix gràfic també presenta clares disparitats segons el nivell educatiu. Les dones amb estudis universitaris dediquen més hores setmanals a la cura rutinària (10,8) que no pas les dones amb estudis primaris (6,7), i les primeres gairebé dupliquen el temps de les segones en activitats de cura interactiva (3,4 enfront d’1,8). En el cas dels homes, hi observem variacions semblants quan comparem els nivells universitaris i primaris, tant en activitats rutinàries (5,5 i 2,9) com interactives (3,2 i 1,8).

El gràfic 3 mostra diferències en les hores setmanals amb els menors dedicades a activitats de temps lliure segons el nivell educatiu dels progenitors. Per al temps en àpats, tant entre els pares com entre les mares, hi ha diferències clares entre els qui tenen l’educació primària, amb prop de 4,5 hores setmanals, i els qui tenen nivells educatius superiors, que hi dediquen prop de 6 hores setmanals.

Pel que fa a les activitats culturals amb els fills, les diferències són molt visibles: els homes amb educació primària hi dediquen 0,18 hores, mentre que els homes amb estudis universitaris multipliquen per nou aquesta xifra (1,11 hores), amb diferències semblants entre les dones. Passa una cosa semblant amb les activitats tecnològiques amb els menors: els homes amb estudis primaris hi dediquen 0,26 setmanals, molt per sota de les 0,65 hores dels universitaris, amb variacions equiparables entre les dones.

En canvi, el nivell educatiu es relaciona negativament amb el temps dedicat a activitats televisives amb els fills. Les universitàries dediquen 2,2 hores setmanals a mirar la televisió amb els nens, mentre que les mares amb educació primària i secundària hi dediquen 3,4 hores setmanals de mitjana; les diferències entre els homes són semblants.

El gràfic 4 relaciona les hores setmanals de cura parental amb diverses variables socioeconòmiques. Tant les mares com els pares amb ingressos intermedis són els més actius, tot i que les diferències per ingressos són moderades. D’altra banda, com més hores dedicades a l’ocupació, menys temps dediquen mares i pares a tenir cura dels fills. A més, el fet de treballar amb horaris irregulars fa minvar dràsticament el temps d’atenció matern i patern. Igualment, si la parella està ocupada, la relació amb la cura és moderadament positiva, tant en el cas de les mares com en el dels pares. Al contrari, la relació és inversa entre les mares quan augmenta el nivell educatiu de la parella, mentre que aquest darrer s’associa positivament amb la cura paterna.

El gràfic 5 pretén explicar les diferències educatives en les hores dedicades a la cura dels fills a partir de tres models empírics que ens poden ajudar a entendre millor els factors que podrien estar relacionats amb una desigualtat educativa més o menys gran en la cura parental. El primer model considera, a part de l’educació, una sèrie de variables demogràfiques (edat, nombre de fills i presència d’un fill de menys de 5 anys). El segon model inclou també factors socioeconòmics individuals (ingressos, horaris laborals i durada de la jornada laboral). Finalment, el tercer model inclou les característiques de la parella (educació, ingressos, horaris laborals i hores treballades de la parella).

Els resultats mostren diferències educatives interessants. Per a les mares, les que tenen nivells educatius elevats mantenen una alta inversió en la cura dels fills, tot i que tenim en compte les seves condicions socioeconòmiques. Ara bé, en incloure a les anàlisis factors socioeconòmiques de les mares, la bretxa educativa es redueix substancialment, sobretot quan comparem les mares amb nivells educatius bàsics amb les mares que tenen formació universitària. Per als pares, la relació positiva entre educació i cura parental es manté, però es redueix bastant en considerar diferències socioeconòmiques individuals, i en particular les característiques de la parella. Així, doncs, una part important del motiu pel qual els pares amb nivells educatius superiors s’impliquen especialment en la cura dels fills s’explicaria perquè solen tenir parelles amb nivells educatius i econòmics superiors (Bianchi et al., 2006).

5. Gènere i nivell educatiu: factors clau

A partir de l’anàlisi estadística, aquest article mostra que les dones espanyoles s’impliquen molt més que no pas els homes en la cura dels fills. La disparitat de gènere és molt marcada en activitats rutinàries, les que consumeixen més temps i energia, i repercuteixen sobre les desigualtats de gènere en ocupació i salut (Bianchi et al., 2006). La comparació entre 2002-2003 i 2009-2010, però, mostra una tendència cap a una igualtat més gran, explicada per un augment notable en el temps que els pares tenen cura dels fills, una dada positiva no tan sols en termes d’igualtat de gènere, sinó també pel paper clau del pare sobre el desenvolupament dels menors (Marí-Klose et al., 2010).

També observem una clara associació entre educació i temps amb els fills. Els espanyols amb nivells educatius alts s’impliquen a fons en la cura parental, incloent-hi les activitats rutinàries (essencials per al benestar físic i socioemocional) i les interactives (crucials per a la formació sociocultural i les habilitats cognitives) (Waldfogel, 2006). Els pares i les mares amb nivells d’educació alts són els més actius en el temps amb els menors en àpats (importants per al desenvolupament socioemocional), però especialment en activitats culturals (crítiques per als resultats educatius) (Putnam, 2015). A les famílies amb nivells educatius baixos, en canvi, es dedica més temps a mirar la televisió amb els fills, una pràctica que, en excés, s’associa amb menys temps en activitats intel·lectuals, socials i esportives, com també el fracàs escolar o l’obesitat (Gracia, 2015).

El nivell educatiu, especialment entre els pares, es vincula estretament al temps dedicat a activitats tecnològiques amb els fills, una pràctica rellevant per a la socialització digital i cada vegada més necessària per obtenir èxit escolar i laboral en l’economia del coneixement. Aquesta evidència empírica complementa estudis previs sobre el temps dels menors en activitats relacionades amb el seu benestar (Marí-Klose et al., 2010).

El nivell educatiu, sobretot el de la mare, s’associa directament al temps que mares i pares dediquen a activitats amb els fills que són crucials per al seu desenvolupament.

Les dades mostren, així mateix, que el temps parental es veu afectat pel nivell educatiu de la parella entre els pares, però no entre les mares. Les dones amb nivells elevats de capital humà, regides per valors de cura parental intensiva, fan servir el seu estatus i les oportunitats laborals per assegurar que la seva parella masculina s’impliqui activament en la cura dels fills (Lareau, 2003).

Pel que fa als factors que acompanyen les desigualtats de nivell educatiu, hi observem diferències socioeconòmiques notables. Els progenitors amb nivells educatius baixos, caracteritzats per tenir ingressos escassos i jornades laborals no gaire flexibles, es veuen en part afectats perquè els manquen recursos de temps per organitzar les estones que passen amb els fills. De fet, una jornada laboral llarga té impactes molt negatius sobre el temps de cura parental, de la mateixa manera que treballar en horaris i jornades irregulars, tot i que els ingressos parentals tenen un impacte més moderat a l’hora de tenir cura dels fills. En part, la desigualtat en la cura parental pot ser deguda als factors socioeconòmics esmentats. No obstant això, una altra part important d’aquesta desigualtat educativa en la cura parental no es pot explicar per factors socioeconòmics, la qual cosa ens porta a pensar que aquestes diferències en part s’expliquen per variacions en valors familiars i estratègies parentals entre les diverses classes socials (Lareau, 2003).

6. Propostes per al futur

Els resultats principals de l’estudi en matèria de desigualtat social es poden vincular a diversos tipus de polítiques públiques destinades a igualar les condicions de cura dels infants i a reduir els riscos de reproducció de la desigualtat. Un primer tipus tindria com a objectiu igualar les condicions de recursos de temps, molt vinculades a desigualtats laborals i d’ingressos. En particular, aquest estudi suggereix que una millora en els horaris i les jornades laborals dels pares amb menys qualificació podria augmentar les oportunitats de les famílies desafavorides per dedicar més temps a la cura dels fills.

En la línia d’estudis qualitatius previs (Lareau, 2003), aquest estudi suggereix que hi ha disparitats socials derivades de preferències sobre la cura parental i formes d’organització de la vida familiar que produeixen desigualtats a l’hora de tenir cura dels fills i de proporcionar-los estímuls familiars. L’existència de programes educatius que informin els pares i les mares desafavorits sobre recursos parentals disponibles podria oferir-los noves eines per maximitzar l’organització del temps amb els fills. És clar que les institucions públiques de qualsevol país democràtic no haurien d’«imposar» estàndards de comportament parental. Ara bé, els governs sí que han d’assegurar que totes les famílies, independentment dels seus recursos materials i educatius, tinguin accés a la millor informació sobre quines són les pràctiques parentals més adients per fomentar el benestar dels fills, al marge de les seves limitacions socioeconòmiques.

 

Les desigualtats educatives en la cura parental s’expliquen, si més no en part, per desigualtats en els horaris laborals i en els ingressos.

Un darrer aspecte clau de política pública consisteix a diversificar la cura dels fills millorant l’accés a centres d’educació infantil. Les desigualtats familiars en l’ús del temps i la cura parental suggereixen que els infants de diversos entorns socials arriben a l’escola en situacions molt desiguals. Encara que es redueixin aquestes fortes desigualtats, els menors d’orígens socials privilegiats continuarien partint amb avantatge, bé perquè els seus pares tenen més diners per invertir-hi, bé perquè tenen més recursos educatius per estimular-los cognitivament.

Els centres d’educació infantil funcionen com un bon complement de la cura parental i poden beneficiar especialment el rendiment escolar dels infants d’orígens socials humils (Cebolla-Boado et al., 2014; Esping-Andersen, 2009). Invertir en centres d’educació infantil de 0-2 anys, quan moltes de les desigualtats socials entre els menors emergeixen amb més força, serveix per igualar les condicions entre grups socioeconòmics, com també per fomentar habilitats futures associades amb la productivitat laboral. Si bé fomentar l’accés a centres d’educació infantil de qualitat representa una despesa pública i privada inicial important, aquesta inversió tindria uns grans beneficis futurs, no tan sols en termes d’igualtat d’oportunitats, sinó també d’eficiència econòmica.

 

Pablo Gracia

Departament de Sociologia

Amsterdam Centre for Inequality Studies

Universitat d’Amsterdam

7. Referències

Baizán, P., M. Domínguez i M.J. González (2014): «Couple bargaining or socio-economic status? Why some parents spend more time with their children than others», European Societies, 16(1).

Bianchi, S., J.P. Robinson i M.A. Milkie (2006): Changing rhythms of American family life, Nova York: Russell Sage Foundation.

Bonke, J., i G. Esping-Andersen (2011): «Family investments in children: productivities, preferences, and parental child care», European Sociological Review, 27(1).

Cebolla-Boado, H., J. Radl i L. Salazar (2014): Aprenentatge i cicle vital. La desigualtat d’oportunitats des de la llar d’infants fins a l’edat adulta, Barcelona: Obra Social ”la Caixa”.

Esping-Andersen, G. (2009): The incomplete revolution. Adapting to women’s new roles, Cambridge: Polity Press.

—, D. Boertien, J. Bonke i P. Gracia (2013): «Couple specialization in multiple equilibria», European Sociological Review, 29(6).

Gershuny, J. (2000): Changing times: work and leisure in postindustrial society, Oxford: Oxford University Press.

Gracia, P. (2015): «Parent-child leisure activities and cultural capital in the United Kingdom: the gendered effects of education and social class», Social Science Research, 52(4).

— (2014): «Fathers’ child care involvement and children’s age in Spain: a time use study on differences by education and mothers’ employment», European Sociological Review, 30(2).

Heckman, J. (2006): «Skill formation and the economics of investing in disadvantaged children», Science, 312(5782).

Lareau, A. (2003): Unequal chances: class, race and family life, Berkeley: University of California Press.

Marí-Klose, P., M. Marí-Klose, E. Vaquera i S.A. Cunningham (2010): Infància i futur: noves realitats, nous reptes, Barcelona: Obra Social ”la Caixa”.   

Putnam, R.D. (2015): Our kids: the American dream in crisis, Nova York: Simon and Schuster.

Sayer, L.C., A.H. Gauthier i F.F.J. Furstenberg  (2004): «Educational differences in parents’ time with children: cross-national variations», Journal of Marriage and Family, 66(5).

Waldfogel, J. (2006): What children need, Cambridge: Harvard University Press. 

Classificació

Autors

Pablo Gracia, Departament de Sociologia, Universitat d'Amsterdam

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Família i benestar infantil

El sisè Dossier de l’Observatori Social de ”la Caixa” aporta elements de reflexió sobre la diversitat en els models de família al nostre país i com els diferents models poden condicionar el benestar dels infants.  

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere

Actualment, i gràcies a les polítiques encaminades a conciliar la vida laboral amb la familiar, cada vegada hi ha més homes que demanen permisos per poder criar els fills quan neixen. Aquestes noves polítiques suposen un avenç cap a la igualtat de gènere, però a Espanya encara hi ha una gran diferència en l’ús que fan d’aquests permisos els homes i les dones.

Article

Urnes buides als suburbis de les ciutats

Cada vegada hi ha més habitants dels suburbis que opten per no anar a votar. Quins motius expliquen l’abstenció extrema per part d’aquest col·lectiu en els processos electorals? Han aconseguit els nous partits arrencar més participació a les zones més desafavorides?

Article

Desigualtats en salut per nivell educatiu i sexe a Espanya

¿En quina mesura influeixen les diferències per nivell educatiu i sexe en el grau de pobresa de la població? Tot i els progressos en atenció sanitària, educació i renda que hi ha hagut a Espanya, persisteixen les desigualtats segons el nivell d’estudis.


També et pot interessar

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

Programa CaixaProinfància

¿Com podem garantir la igualtat d’oportunitats als infants i joves en risc d’exclusió social? Analitzem els resultats actuals i els reptes futurs que planteja una educació integral tant dins com fora de l’escola.

Ressenya

Accions contra la desigualtat per millorar les oportunitat socials dels infants

Accions contra la desigualtat per millorar les oportunitat socials dels infants

Inclusió Social Educació

Aquests dos treballs analitzen, des de la psicologia i la sociologia, respectivament, l’augment de les oportunitats socials dels infants desafavorits. El primer proposa d’actuar en l’entorn, mentre que el segon incideix més en les capacitats individuals.

Entrevista

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»

«No hi ha evidències per afirmar que aquesta és la primera generació que no assolirà el nivell de vida dels seus pares»

Inclusió Social Educació

L’educació elimina realment les barreres socials? Robert Erikson analitza el grau de mobilitat social en les democràcies avançades.