Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez, Universitat de Lleida
Carles Feixa i José Sánchez, Universitat Pompeu Fabra
Carme Riera, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

A Espanya, a partir dels anys vuitanta del segle passat, el mercat de treball va començar a experimentar una flexibilització creixent. Amb la reforma laboral iniciada el 2012 es va consolidar un model d’ocupació juvenil precària, que actualment situa les persones joves en condicions pitjors que les que van afrontar les generacions anteriors. En general, els salaris dels joves d’avui dia són més baixos que els que percebien els seus antecessors i la durada dels seus contractes laborals també acostuma a ser més curta. En conjunt, l’estudi sobre el qual es basa aquest article mostra el deteriorament de les condicions laborals dels joves a Espanya en la darrera dècada i posa en relleu l’heterogeneïtat del col•lectiu juvenil, dins el qual coexisteixen realitats diferents. Aquesta situació implica que els joves se situïn en un punt de partida més vulnerable en el context de crisi derivat de la covid-19.
Punts clau
  • 1
       Durant la darrera dècada, l’ocupació juvenil ha experimentat un increment de la temporalitat, la parcialitat involuntària i els salaris baixos. El 50% dels joves de menys de 30 anys perceben salaris que, en còmput anual, no arriben al salari mínim interprofessional.
  • 2
       La formació superior és un dels elements clau que fa possible que la situació professional dels joves millori i les seves retribucions augmentin. No obstant això, l’any 2018, els salaris del 50% dels titulats universitaris que tenien feina no arribaven a ser ni de mileurista.
  • 3
       Les dones de menys de 30 anys, tot i que participen més en la formació superior, continuen tenint llocs de feina més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més elevada que no pas els homes, la qual cosa perpetua les desigualtats de gènere. El 2018, la diferència salarial es va situar en el 17%.
  • 4
       La situació s’agreuja en el cas de les persones treballadores d’origen immigrant, que han de fer front a una situació més precària que les que afronten les persones de nacionalitat espanyola. A Espanya, l’any 2018, el 50% de les dones de nacionalitat no europea van cotitzar menys de sis mesos a la Seguretat Social.
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar
Els salaris dels joves de menys de 30 anys continuen sense augmentar

Classificació

Autors

M. Àngels Cabasés, Miquel Úbeda i M. Jesús Gómez , Universitat de Lleida
Carles Feixa i José Sánchez , Universitat Pompeu Fabra
Carme Riera , Universitat de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de la joventut

La manca d’oportunitats professionals i la precarietat laboral fan que els joves siguin molt vulnerables a les crisis econòmiques. Quines eren les circumstàncies de les persones d’aquest grup d’edat abans de la covid-19?

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Nivell de desenvolupament econòmic

El PIB en estàndard de poder adquisitiu permet fer una comparació més exacta del nivell de desenvolupament econòmic entre països. El 2017, el PIB per habitant en estàndard de poder adquisitiu a Espanya es va mantenir en el 92% de la mitjana europea, igual que l’any anterior

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.

Article

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Treball remunerat i no remunerat: la pandèmia accentua el fenomen de la doble jornada entre les dones

Inclusió social

Segons aquest estudi, la bretxa de gènere en el total d’hores de feina, remunerada i no remunerada, ha augmentat fins a les 16 hores durant la pandèmia.