L’estudi dels efectes de la crisi econòmica del 2008-2012 en les actituds davant la immigració té un interès enorme, perquè el rebuig a l’immigrant és al bell mig de molts dels discursos populistes actualment en auge a Europa. Per als investigadors socials, a més a més, l’estudi d’aquesta crisi resulta molt interessant des d’un punt de vista metodològic, ja que ens ofereix una mena d’experiment natural: un fort xoc extern que afecta alhora tots els països d’Europa, tot i que amb intensitats diferents. Aquesta variació en l’impacte de la recessió facilita molt la identificació causal de la relació entre conjuntura econòmica i actituds.
En una recerca publicada a la Socio-Economic Review (Polavieja, 2016) analitzàvem l’impacte de la primera fase de la crisi en el canvi d’actituds davant la immigració dels treballadors europeus, utilitzant dades de la segona i la cinquena onades de l’Enquesta social europea, corresponents al 2004-2005 i el 2010-2011, és a dir, abans i després de la primera fase de la recessió, que va del 2008 al 2010 i n’és la fase més intensa. Aquest estudi fa servir una mostra representativa d’uns 35.000 treballadors autòctons de vint països europeus.
Aquestes dades van permetre estimar quin havia estat el canvi mitjà en les actituds davant els immigrants a cada país entre les dues onades estudiades, un cop descomptades les diferències en educació i estructura d’edat i sexe de la població treballadora
Tots els treballadors estaven ocupats i tenien entre 20 i 64 anys. Aquestes dades van permetre estimar quin havia estat el canvi mitjà en les actituds davant els immigrants a cada país entre les dues onades estudiades, un cop descomptades les diferències en educació i estructura d’edat i sexe de la població treballadora. Les estimacions tenien en compte, d’altra banda, una llarga sèrie d’indicadors subjectius relacionats amb les actituds davant la immigració (ideologia política, confiança social, religiositat, valors igualitaristes i propensió a ser feliç), per la qual cosa podem considerar el canvi estimat entre les dues onades com un canvi net.
El gràfic 1 mostra les puntuacions mitjanes en una escala de rebuig a la immigració que va del valor -10 (sentiment antiimmigració mínim) a +10 (rebuig màxim a la immigració internacional) per al treballador típic en cadascun dels vint països de l’estudi l’any 2004, com també el canvi net en les actituds davant la immigració esdevingut entre el 2004 i el 2010. Anomenem treballador típic aquell que té puntuacions mitjanes en totes les variables explicatives del model (educació, edat, sexe i indicadors subjectius de control), és a dir, el treballador més representatiu de cada país. Què hi trobem?
En primer lloc, descobrim que hi ha una gran variació tant en les actituds mitjanes de partida (2004) com en la intensitat i la direcció del canvi. Hi observem també que tots dos paràmetres no estan relacionats entre ells, és a dir, que la intensitat del canvi durant la crisi no depèn dels valors de partida. Si ens fixem específicament en la magnitud del canvi en les actituds que es produeix entre el 2004 i el 2010, hem de destacar l’alt grau de variació que observem entre els vint països analitzats. De fet, el rebuig a la immigració entre els treballadors autòctons va augmentar significativament a set països (Irlanda, Grècia, Espanya, República Txeca, Hongria, Eslovàquia i el Regne Unit), va minvar significativament a set països més (Països Baixos, Polònia, Dinamarca, Alemanya, Suècia, Portugal i Estònia) i no va mostrar cap variació significativa en els altres sis. Poden respondre aquestes diferències observades en el canvi d’actitud a la diferent intensitat que va tenir la recessió en els diversos països analitzats?
