L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid

El rebuig a la immigració s’explica per elements econòmics objectius com ara la crisi econòmica, la vulnerabilitat econòmica de la llar i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.
Punts clau
  • 1
       El rebuig a la immigració té bases econòmiques objectives.
  • 2
       Els treballadors ocupats en feines més exposades a les pressions competitives del mercat laboral tendeixen a expressar més rebuig a la immigració, independentment del nivell d’estudis.
  • 3
       Un augment accelerat de la immigració seguit d’una crisi econòmica severa és l’escenari propici perquè creixi el rebuig a la immigració.
  • 4
       Les persones que pateixen més dificultats econòmiques a la llar són les que mostren més rebuig a la immigració, més enllà d’altres factors com poden ser la ideologia o les actituds i els valors polítics.
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
L’auge dels discursos xenòfobs

El rebuig a la immigració és la base dels discursos nacional-populistes en auge a Europa i els Estats Units. El rebuig a l’altre i la xenofòbia es poden explicar per factors econòmics objectius com ara l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors. La ideologia, les identitats i els valors individuals tenen un paper cabdal a l’hora de conformar les actituds davant l’immigrant, però seria un error pensar que l’educació en valors pot revertir, per si mateixa, els nivells actuals de rebuig.

Classificació

Autor

Javier G. Polavieja , Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Evolució de la precarietat laboral dels joves a Espanya entre els anys 2008 i 2018

La precarietat laboral juvenil afecta especialment les dones. Elles ocupen llocs de treball més mal remunerats i amb una taxa de temporalitat més alta que els homes.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

Bones pràctiques

Què es pot fer amb els joves refugiats no acompanyats als qui als 18 anys se’ls retira la tutela estatal? A Bèlgica, van apostar per un acompanyament integral individualitzat i el suport de joves autòctons amb qui cohabitaven.

Bones pràctiques

Mares veïnes

A través de la formació de mares immigrades perquè exerceixin de «mares veïnes», aquesta acció, duta a terme a Dinamarca, aconsegueix transmetre a dones de minories ètniques els drets i les obligacions que tenen al país d’acollida.

Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

«De refugiats a ciutadans» és el lema del projecte de la ciutat alemanya d’Altena per facilitar la integració social de persones refugiades i sol·licitants d’asil. El que distingeix aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil.

També et pot interessar

Article

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

L’autoocupació involuntària i dependent a Espanya

Inclusió social

L’autoocupació involuntària a Espanya (21,7 % dels autònoms) va superar la mitjana europea (16,9 %) el 2017. Aquest estudi indica que l’autoocupació involuntària és freqüent en joves i persones amb un baix nivell educatiu.

Article

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Ser ‘microinfluenciador’: una activitat insostenible per als joves que la desenvolupen

Inclusió social

És rendible ser microinfluencer? El 62 % dels entrevistats d’aquest estudi se senten insatisfets pels ingressos que reben amb relació a l’impacte que produeixen en les seves comunitats.

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.