L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid

El rebuig a la immigració s’explica per elements econòmics objectius com ara la crisi econòmica, la vulnerabilitat econòmica de la llar i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.
Punts clau
  • 1
       El rebuig a la immigració té bases econòmiques objectives.
  • 2
       Els treballadors ocupats en feines més exposades a les pressions competitives del mercat laboral tendeixen a expressar més rebuig a la immigració, independentment del nivell d’estudis.
  • 3
       Un augment accelerat de la immigració seguit d’una crisi econòmica severa és l’escenari propici perquè creixi el rebuig a la immigració.
  • 4
       Les persones que pateixen més dificultats econòmiques a la llar són les que mostren més rebuig a la immigració, més enllà d’altres factors com poden ser la ideologia o les actituds i els valors polítics.
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
L’auge dels discursos xenòfobs

El rebuig a la immigració és la base dels discursos nacional-populistes en auge a Europa i els Estats Units. El rebuig a l’altre i la xenofòbia es poden explicar per factors econòmics objectius com ara l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors. La ideologia, les identitats i els valors individuals tenen un paper cabdal a l’hora de conformar les actituds davant l’immigrant, però seria un error pensar que l’educació en valors pot revertir, per si mateixa, els nivells actuals de rebuig.

Classificaci�

Autor

Javier G. Polavieja , Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Article

L’atenció de llarga durada als països europeus després de la crisi

Les crisis econòmiques comporten múltiples decisions polítiques que afecten els sistemes de salut. En aquest article de l’Observatori Social de ”la Caixa” analitzem els efectes de la crisi en la reforma del sistema de cures de llarga durada en els països europeus.

Article

Situació laboral i origen familiar a Europa durant la crisi: no tots som iguals

Quina és la relació entre l’origen social i una feina de qualitat? Analitzem si, amb independència del nivell educatiu, l’origen familiar condiciona el fet de trobar una bona feina i si la crisi ha influït en aquesta situació.

Article

Dones i homes, consum i producció al llarg de la vida. Una relació desigual

Hi ha una gran diferència entre l’activitat productiva d’homes i dones, sobretot quan són mares i dediquen molt temps a la gestió de la casa, a l’atenció dels fills i a la de les persones dependents de més edat.

Article

Evolució comparada de la pobresa infantil, juvenil i de la gent gran a Europa

Ha disminuït la protecció de menors i joves al llarg de l’última dècada? En molts països europeus la taxa de pobresa infantil és superior a la dels majors de 64 anys, i aquesta divergència és particularment intensa a Espanya.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius dels impostos especials

Els efectes redistributius dels impostos especials

Inclusió Social

Els impostos especials miren de reduir l’efecte negatiu que tenen sobre la societat determinats consums, com ara els carburants,  el tabac o l’alcohol. Com tots els impostos, tenen també una funció recaptatòria. Aquest informe mostra que, tal com s’han dissenyat
actualment, són regressius, ja que a l’hora de pagar-los les llars pobres han de destinar-hi un percentatge sensiblement més alt de la seva renda que no pas les llars riques. Així mateix, proposa el disseny de possibles reformes que permetrien augmentar-ne l’efecte redistributiu.

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.