Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Les famílies espanyoles han canviat ràpidament en les últimes dues dècades. Ara hi ha menys fills que viuen a la mateixa casa que els seus dos pares biològics. Les dades del cens de població del 2011 ens permeten d’analitzar fins a quin punt l’estructura familiar influeix en l’evolució escolar infantil i quina importància té aquest factor per comparació a d’altres com ara el nivell d’estudis de la mare i els recursos econòmics.
Punts clau
  • 1
       Segons el cens de població, el 1991 gairebé el 90% dels nois i noies de 16 anys vivien amb tots dos progenitors a la mateixa casa. Actualment aquesta estructura familiar ja no és tan habitual. Les dades del cens més recent indiquen que el 2011 entorn d’una quarta part dels nois i noies de 16 anys no vivien a la mateixa casa que el seu pare i la seva mare biològics.
  • 2
       En les últimes dècades les famílies amb un nivell d’estudis baix han canviat molt més que no pas les que tenen un nivell més alt. El 2011 gairebé el 40% dels nens amb la mare sense estudis de primària no vivien amb el seu pare biològic, enfront del 17% dels que tenien una mare amb títol universitari.
  • 3
       Els nens que viuen en llars monoparentals tenen una probabilitat lleugerament més baixa d’acabar l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a l’edat que toca.
  • 4
       Per comparació als efectes que tenen el nivell d’estudis de la mare i les diferències de recursos econòmics entre les famílies, la influència que té l’estructura familiar en l’evolució escolar dels fills és molt reduïda.
  • 5
       Tenint en compte la importància dels factors socioeconòmics, les polítiques adreçades a prevenir que els nens s’endarrereixin a escola tindran més probabilitats d’èxit si s’orienten a escurçar les diferències socioeconòmiques que hi ha entre les famílies.

Aquest gràfic indica quin percentatge de nens nascuts el 1995 no va acabar l’ESO quan tocava en cadascun dels grups en què s’han dividit. En el primer grup, hi apreciem que la influència de l’estructura familiar no arriba al 5%. En canvi, en el segon grup observem que, segons el règim de propietat de l’habitatge, la diferència supera el 17%. Finalment, si els comparem segons el nivell d’estudis de la mare, les diferències són més acusades encara i augmenten fins al 29%. Des d’aquesta perspectiva, queda clar que factors com ara el nivell d’estudis de la mare tenen molt més pes en els resultats escolars que no pas el nombre de progenitors que viuen amb els fills.

Classificació

Autor

Diederik Boertien , Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

La transició a l’educació postobligatòria dels alumnes d’origen immigrant a Catalunya

El 23,5 % dels alumnes d’origen immigrant abandonen els estudis en la transició entre l’educació obligatòria i la postobligatòria. Analitzem les diferències per estatus migratori i sexe de l’alumnat.

Article

Per què hi ha més abandonament escolar entre els joves d’origen estranger?

Quin rol han de complir els docents per combatre l’abandonament escolar dels joves d’origen estranger? Aquest estudi demostra que el seu suport és clau i que han de disposar dels recursos necessaris per orientar els alumnes.

Infodada

Percentatge de població (25-54 anys) amb estudis superiors

Només el 27,7 % de la població estrangera accedeix a estudis superiors a Espanya, respecte del 44 % de la població autòctona.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

També et pot interessar

Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Inclusió social

Un experiment amb un equip de futbol amateur revela dificultats d’integració social per a les persones d’origen estranger. En perfils semblants, els responsables de l’equip es van inclinar per jugadors amb noms locals.

Article

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

La presència d’estrangers en els equips de futbol i el seu impacte en les actituds respecte a la immigració

Inclusió social

El futbol pot modular l’opinió sobre la immigració? Segons aquest estudi, entre els seguidors d’un club, quan l’equip guanya gràcies als jugadors estrangers, la immigració es percep de manera positiva.

Article

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

L’ocupació temporal i l’autoocupació tenen efectes negatius en el benestar dels treballadors

Inclusió social

La gig economy perjudica el benestar dels treballadors? L’auge de l’ocupació temporal i l’autoocupació, afavorit per les plataformes digitals, sembla que afecta la qualitat de vida.