Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Les famílies espanyoles han canviat ràpidament en les últimes dues dècades. Ara hi ha menys fills que viuen a la mateixa casa que els seus dos pares biològics. Les dades del cens de població del 2011 ens permeten d’analitzar fins a quin punt l’estructura familiar influeix en l’evolució escolar infantil i quina importància té aquest factor per comparació a d’altres com ara el nivell d’estudis de la mare i els recursos econòmics.
Punts clau
  • 1
       Segons el cens de població, el 1991 gairebé el 90% dels nois i noies de 16 anys vivien amb tots dos progenitors a la mateixa casa. Actualment aquesta estructura familiar ja no és tan habitual. Les dades del cens més recent indiquen que el 2011 entorn d’una quarta part dels nois i noies de 16 anys no vivien a la mateixa casa que el seu pare i la seva mare biològics.
  • 2
       En les últimes dècades les famílies amb un nivell d’estudis baix han canviat molt més que no pas les que tenen un nivell més alt. El 2011 gairebé el 40% dels nens amb la mare sense estudis de primària no vivien amb el seu pare biològic, enfront del 17% dels que tenien una mare amb títol universitari.
  • 3
       Els nens que viuen en llars monoparentals tenen una probabilitat lleugerament més baixa d’acabar l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a l’edat que toca.
  • 4
       Per comparació als efectes que tenen el nivell d’estudis de la mare i les diferències de recursos econòmics entre les famílies, la influència que té l’estructura familiar en l’evolució escolar dels fills és molt reduïda.
  • 5
       Tenint en compte la importància dels factors socioeconòmics, les polítiques adreçades a prevenir que els nens s’endarrereixin a escola tindran més probabilitats d’èxit si s’orienten a escurçar les diferències socioeconòmiques que hi ha entre les famílies.

Aquest gràfic indica quin percentatge de nens nascuts el 1995 no va acabar l’ESO quan tocava en cadascun dels grups en què s’han dividit. En el primer grup, hi apreciem que la influència de l’estructura familiar no arriba al 5%. En canvi, en el segon grup observem que, segons el règim de propietat de l’habitatge, la diferència supera el 17%. Finalment, si els comparem segons el nivell d’estudis de la mare, les diferències són més acusades encara i augmenten fins al 29%. Des d’aquesta perspectiva, queda clar que factors com ara el nivell d’estudis de la mare tenen molt més pes en els resultats escolars que no pas el nombre de progenitors que viuen amb els fills.

Classificació

Autor

Diederik Boertien , Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

Entre els anys 2007 i 2017, la desigualtat a Espanya ha augmentat, i el coeficient de Gini (sense comptar les transferències socials) ha passat de 45 a 50

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Article

Les transferències a la infància com a millor mètode per lluitar contra la pobresa infantil

A Espanya tot just el 3,3 % del total de les transferències socials de l’any 2016 es destinaven a la infantesa, respecte del 9 % de la mitjana europea. No obstant això, aquest estudi demostra que és la via més eficaç contra la pobresa.

Bones pràctiques

Programa CaixaProinfància

El programa CaixaProinfància dona suport a les famílies en situació de pobresa amb reforç educatiu, ajuts per a l’alimentació i la higiene, lleure, atenció psicoterapèutica i suport educatiu familiar.

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

També et pot interessar

Entrevista

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

«Per alleujar la pobresa, hi ha petites inversions que poden tenir un impacte enorme»

Inclusió social

Es pot erradicar la pobresa? Michael Kremer, premi Nobel d’Economia 2019, ens parla de les noves eines de l’economia, que permeten obtenir una estimació rigorosa de causes i impactes.

Informe

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Anàlisi de les necessitats socials de dones i homes

Inclusió social

Hem millorat en igualtat entre homes i dones? En aquest informe n’analitzem cinc dimensions: el benestar econòmic i material, l’ocupació, l’accés a un habitatge digne, l’educació i l’estat de salut.

Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

Inclusió social

La manca d’inversió en innovació, la gran precarietat laboral i el poc reciclatge formatiu són obstacles per afrontar la digitalització de l’economia espanyola. N’analitzem les causes.