Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Les famílies espanyoles han canviat ràpidament en les últimes dues dècades. Ara hi ha menys fills que viuen a la mateixa casa que els seus dos pares biològics. Les dades del cens de població del 2011 ens permeten d’analitzar fins a quin punt l’estructura familiar influeix en l’evolució escolar infantil i quina importància té aquest factor per comparació a d’altres com ara el nivell d’estudis de la mare i els recursos econòmics.
Punts clau
  • 1
       Segons el cens de població, el 1991 gairebé el 90% dels nois i noies de 16 anys vivien amb tots dos progenitors a la mateixa casa. Actualment aquesta estructura familiar ja no és tan habitual. Les dades del cens més recent indiquen que el 2011 entorn d’una quarta part dels nois i noies de 16 anys no vivien a la mateixa casa que el seu pare i la seva mare biològics.
  • 2
       En les últimes dècades les famílies amb un nivell d’estudis baix han canviat molt més que no pas les que tenen un nivell més alt. El 2011 gairebé el 40% dels nens amb la mare sense estudis de primària no vivien amb el seu pare biològic, enfront del 17% dels que tenien una mare amb títol universitari.
  • 3
       Els nens que viuen en llars monoparentals tenen una probabilitat lleugerament més baixa d’acabar l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a l’edat que toca.
  • 4
       Per comparació als efectes que tenen el nivell d’estudis de la mare i les diferències de recursos econòmics entre les famílies, la influència que té l’estructura familiar en l’evolució escolar dels fills és molt reduïda.
  • 5
       Tenint en compte la importància dels factors socioeconòmics, les polítiques adreçades a prevenir que els nens s’endarrereixin a escola tindran més probabilitats d’èxit si s’orienten a escurçar les diferències socioeconòmiques que hi ha entre les famílies.

Aquest gràfic indica quin percentatge de nens nascuts el 1995 no va acabar l’ESO quan tocava en cadascun dels grups en què s’han dividit. En el primer grup, hi apreciem que la influència de l’estructura familiar no arriba al 5%. En canvi, en el segon grup observem que, segons el règim de propietat de l’habitatge, la diferència supera el 17%. Finalment, si els comparem segons el nivell d’estudis de la mare, les diferències són més acusades encara i augmenten fins al 29%. Des d’aquesta perspectiva, queda clar que factors com ara el nivell d’estudis de la mare tenen molt més pes en els resultats escolars que no pas el nombre de progenitors que viuen amb els fills.

Classificació

Autor

Diederik Boertien , Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Fractura entre rics i pobres

Per què a Espanya cada vegada hi ha més rics, però també més pobres? Aquest informe analitza com un model asimètric de distribució de la riquesa condueix a una societat que avança a dues velocitats.

Informe

Col·lecció Fractures socials. Una introducció

Què entenem per bretxa social? Aquest informe analitza sis grans ruptures transversals del país i fa palès com poden causar malestar social i debilitar la democràcia.

Article

L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Quins factors augmenten la probabilitat d’abandonar els estudis? Les notes baixes no són l’únic indicador d’un abandonament educatiu prematur.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

Funcionen les polítiques de prevenció de l’abandonament escolar prematur a Espanya?

El Programa de Millora de l’Aprenentatge i Rendiment (PMAR) és efectiu per prevenir l’abandonament escolar prematur? Segons aquest estudi, participar en el PMAR incrementa un 12 % la probabilitat d’aconseguir el títol d’ESO.

També et pot interessar

Article

De qui ens refiem?

De qui ens refiem?

Inclusió social

Hi ha discriminació ètnica en el mercat de segona mà en línia? Aquest estudi n’analitza la presència en les transaccions entre compradors i venedors a Espanya.

Article

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Per què paguem (o no) els impostos que estableix la llei?

Inclusió social

Quins factors personals determinen la decisió d’evadir impostos? Aquest article demostra que més de la meitat de la població espanyola presenta posicions poc proclius al frau.

Article

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Per què ens hauria de preocupar el fet que el repartiment de la riquesa a Espanya sigui cada vegada més desigual

Inclusió social

Els individus que viuen a les llars de baixos ingressos són cada vegada més propensos a no tenir patrimoni o a estar endeutats. Entre el 2002 i el 2017, la proporció d’individus que viuen en llars endeutades va augmentar del 3% al 9%.