Quins factors familiars afecten l’evolució escolar dels fills?

Diederik Boertien, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Les famílies espanyoles han canviat ràpidament en les últimes dues dècades. Ara hi ha menys fills que viuen a la mateixa casa que els seus dos pares biològics. Les dades del cens de població del 2011 ens permeten d’analitzar fins a quin punt l’estructura familiar influeix en l’evolució escolar infantil i quina importància té aquest factor per comparació a d’altres com ara el nivell d’estudis de la mare i els recursos econòmics.
Punts clau
  • 1
       Segons el cens de població, el 1991 gairebé el 90% dels nois i noies de 16 anys vivien amb tots dos progenitors a la mateixa casa. Actualment aquesta estructura familiar ja no és tan habitual. Les dades del cens més recent indiquen que el 2011 entorn d’una quarta part dels nois i noies de 16 anys no vivien a la mateixa casa que el seu pare i la seva mare biològics.
  • 2
       En les últimes dècades les famílies amb un nivell d’estudis baix han canviat molt més que no pas les que tenen un nivell més alt. El 2011 gairebé el 40% dels nens amb la mare sense estudis de primària no vivien amb el seu pare biològic, enfront del 17% dels que tenien una mare amb títol universitari.
  • 3
       Els nens que viuen en llars monoparentals tenen una probabilitat lleugerament més baixa d’acabar l’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) a l’edat que toca.
  • 4
       Per comparació als efectes que tenen el nivell d’estudis de la mare i les diferències de recursos econòmics entre les famílies, la influència que té l’estructura familiar en l’evolució escolar dels fills és molt reduïda.
  • 5
       Tenint en compte la importància dels factors socioeconòmics, les polítiques adreçades a prevenir que els nens s’endarrereixin a escola tindran més probabilitats d’èxit si s’orienten a escurçar les diferències socioeconòmiques que hi ha entre les famílies.

Aquest gràfic indica quin percentatge de nens nascuts el 1995 no va acabar l’ESO quan tocava en cadascun dels grups en què s’han dividit. En el primer grup, hi apreciem que la influència de l’estructura familiar no arriba al 5%. En canvi, en el segon grup observem que, segons el règim de propietat de l’habitatge, la diferència supera el 17%. Finalment, si els comparem segons el nivell d’estudis de la mare, les diferències són més acusades encara i augmenten fins al 29%. Des d’aquesta perspectiva, queda clar que factors com ara el nivell d’estudis de la mare tenen molt més pes en els resultats escolars que no pas el nombre de progenitors que viuen amb els fills.

Classificaci�

Autor

Diederik Boertien , Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona

Etiquetes

Tem�tiques

Continguts relacionats

Infodada

Percentatge de població que va fer almenys un curs de formació relacionat amb la cultura el darrer any

Quantes persones participen en cursos de formació complementària vinculada a la cultura? L’any 2015, un 5,9 % de la població espanyola va fer alguna formació d’aquesta mena.

Capitol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Capitol

Problemes d’incentius: renda bàsica universal versus prestació d’ingressos mínims

Anàlisi comparada de la renda bàsica i la prestació d’ingressos mínims. S’analitzen els efectes de totes dues opcions sobre l’oferta de feina, els costos de finançament o els problemes d’englobar aquestes mesures en el context internacional.  

Capitol

Introducció

Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

 

Informe

Reforçar el benestar social: de l’ingrés mínim a la renda bàsica

Aquest informe recull l’anàlisi sobre la situació social a Espanya i sobre la capacitat dels ajuts i subsidis existents per garantir uns ingressos mínims a tots els ciutadans, amb l’objectiu de reduir la pobresa i la desigualtat.

Tamb� et pot interessar

Capitol

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Els efectes redistributius de l’impost sobre el patrimoni

Inclusió Social

Contribueix l’impost sobre el patrimoni a reduir la desigualtat en la distribució de la riquesa? Aquest informe mostra que l’impost espanyol presenta deficiències importants que en limiten la recaptació i l’efecte redistributiu. Mitjançant possibles reformes i una configuració més senzilla i neutral, podria augmentar aquest efecte sense perdre capacitat recaptatòria.

Article

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Pateixen alguna penalització les mares a les promocions laborals?

Inclusió Social

El fet de ser mare és un desavantatge per optar a una promoció laboral? Aquest estudi demostra que no, sempre que no s’opti per flexibilitzar horaris, reduir la jornada laboral o desenvolupar les funcions mitjançant el teletreball.

Article

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Què influeix més en la posició social d’una persona, les habilitats o l’origen familiar?

Inclusió Social

Analitzem la influència relativa que tenen l’origen familiar i les habilitats de cada persona en la mobilitat social. Hi ha diferències entre els països nòrdics i els del sud d’Europa com Itàlia i Espanya?