En interpretar aquestes diferències en l’evolució escolar, cal tenir en compte com s’estableix la causalitat. El fet que dos factors estiguin relacionats –en aquest cas, l’estructura familiar i el rendiment educatiu– no implica automàticament que l’un sigui la causa de l’altre. Per il·lustrar aquest aspecte, n’hi ha prou a dir que els nens que viuen en cases de lloguer no tenen un pitjor rendiment escolar perquè llogar l’habitatge sigui una experiència determinant, sinó per les altres característiques típiques de les persones que lloguen la casa. Per exemple, els llogaters solen tenir menys diners que si són propietaris de la casa on viuen. A més a més, entre ells hi ha un percentatge més alt de residents en barris desafavorits. Per tant, podríem dir que les diferències en matèria de finalització del cicle escolar entre aquests dos grups tenen a veure amb els diners, no amb el fet de si la casa en què viuen és de lloguer o de propietat.
Podem dir el mateix respecte a aquelles famílies en què els fills no conviuen amb el pare o amb la mare biològics. Un dels aspectes que criden l’atenció dels canvis observats les últimes dècades és que les famílies amb un nivell d’estudis baix han canviat molt més que no pas les que tenen un nivell més alt. El 2011, gairebé el 40% dels infants la mare dels quals mancava de títols acadèmics no vivia amb el pare biològic, enfront del 17% dels que tenien una mare amb títol universitari. És prou sabut que els fills de progenitors amb formació tenen més probabilitats d’anar bé a escola (una pauta que ja vèiem al gràfic 3). Els progenitors amb educació superior transmeten capacitats i actituds als fills i poden ajudarlos a tirar endavant en el sistema educatiu. Si molts dels nens de llars monoparentals tenen progenitors amb poca formació, això podria explicar que tinguin menys probabilitats d’acabar el cicle escolar a l’edat que toca. Per tant, no és tan clar si el nombre de progenitors que conviuen amb el menor inueix realment en els seus resultats escolars o si el fet que aquests resultats siguin pitjors s’explica per altres factors.

Per abordar aquesta qüestió, la primera estratègia és presentar estadísticament els trets contextuals que podrien explicar les diferències en l’evolució escolar. Altrament dit, podem ajustar els índexs de finalització del cicle escolar segons el nivell d’estudis de les mares. Aquest és l’exercici que mostra el gràfic 5.
El primer conjunt de columnes del gràfic 5 presenta les diferències, no ajustades, en la probabilitat de no haver acabat l’ESO, que ja havíem vist al gràfic 3. El segon conjunt de columnes representa les mateixes diferències, però ara té en compte un conjunt de factors contextuals com ara el nivell d’estudis de la mare, la comunitat autònoma i si els fills han nascut a l’estranger. Aquí les diferències entre els grups són lleugerament inferiors, la qual cosa indica que els trets contextuals contribueixen a explicar per què els nens que conviuen amb un sol progenitor tenen pitjors resultats escolars que els que viuen amb el pare i la mare biològics.

No obstant això, després de tenir en compte aquests factors, hi ha encara un 4% de diferència entre tots dos grups de nens. És clar que hi ha molts altres elements contextuals que en teoria podríem tenir en compte i que no figuren a les dades del cens. Per tant, és possible encara que aquesta diferència del 4% entre els grups s’expliqui per altres factors. Amb tot, també és probable que una part d’aquesta diferència reflecteixi en realitat peculiaritats dels infants que viuen amb un sol progenitor biològic.
Abans hem apuntat que als nens que viuen amb un sol progenitor se’ls sol criar d’una altra manera, tenen més probabilitats de viure en una llar amb dicultats econòmiques i potser en el passat han hagut d’adaptarse psicològicament a la separació dels pares. El tercer conjunt de columnes ens permet d’avaluar en part el pes d’una d’aquestes tres explicacions: les diferències en la situació econòmica. Aquestes últimes columnes representen estadísticament les diferències respecte a la situació laboral de la mare i un conjunt de característiques de la llar del menor (a més dels elements contextuals considerats en el segon conjunt de columnes): si la casa disposa de calefacció i internet i quantes habitacions té. Les diferències entre els grups minven fins al 3% quan hi incorporem aquest petit conjunt de factors econòmics. És probable, doncs, que tinguin prou influència perquè els infants que conviuen amb un sol progenitor tinguin un rendiment escolar lleugerament inferior al dels que conviuen amb tots dos progenitors.
Les altres diferències es podrien explicar amb dades més precises sobre recursos econòmics com ara la renda familiar, o bé mitjançant indicadors de criança i benestar psicològic. El cens, però, no ofereix informacions d’aquesta mena.